Els barcelonins ja beuen aigua reutilitzada: la greu sequera obliga a fer un pas més
L'aigua regenerada, que ja es destinava a l'agricultura, cobrirà el 20% del consum de l'àrea metropolitana
Molins de ReiDos anys i mig sense pluja i unes reserves als pantans que ja estan per sota del 30%. El quadre de la sequera és greu i Catalunya està en alerta: si els pròxims mesos no plou, caldrà endurir les restriccions. A diferència de l'últim episodi crític del 2008, les dessalinitzadores treballen a ple rendiment des de fa mesos i eviten que empitjorin les conseqüències de la falta d'aigua que, a partir d'ara, es combat també, i per primer cop, amb un nou recurs: l'aigua reutilitzada o regenerada. Els últims mesos, part de l'aigua que surt de la depuradora del Prat de Llobregat i que s'abocava al mar ja s'ha estat reaprofitant a l'àrea metropolitana de Barcelona per regar camps pròxims al Llobregat o per alimentar el tram final del riu i garantir-ne el cabal ecològic. Ara també ha començat a arribar a les llars.
No és una solució menor si es té en compte que l'aigua regenerada ja aporta el 20% de tot el consum metropolità i que, d'aquí quinze dies, si la situació meteorològica no ha canviat, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es plantegen que pugui arribar a cobrir el 30% de la demanda dels consumidors. Però d'on surt i com arriba aquesta aigua a les aixetes de les cases? La regeneració (molt més desconeguda que la dessalinització encara) és un procés que permet filtrar l'aigua de depuradora per fer-la apta per tornar-la al riu, que s'hi barregi i torni a passar per una potabilitzadora per convertir-la en aigua de boca. És el sistema de reutilització indirecta que està en plena acceleració a l'àmbit metropolità.
Tot el procés comença al Prat de Llobregat, on l'aigua de depuradora ja no es tira al mar sinó que passa a unes instal·lacions de filtratge. Un cop regenerada, s'envia per una canonada subterrània —que va quedar per estrenar durant la sequera del 2008— fins a l'altura de Molins de Rei, on es torna a abocar al Llobregat i es barreja amb la del riu seguint el seu curs fins a la planta potabilitzadora. "Ara estem produint 600 litres d'aigua regenerada per segon, però la capacitat permetria arribar als 2.000 si entréssim en situació d'excepcionalitat", ha explicat el director de l'ACA, Samuel Reyes. L'excepcionalitat suposaria una caiguda per sota del 25% de les reserves d'aigua als pantans de les conques internes, una situació que vindria acompanyada d'un enduriment de les restriccions actuals.
Les proves i anàlisis fetes, així com els plans pilot que s'estan fent des del 2018, han permès que l'aigua regenerada sigui "una realitat" amb totes les garanties de qualitat i seguretat, segons ha insistit el vicepresident de l'AMB, Eloi Badia. Els estudis, fets amb equips de l'Agència de Salut Pública, permeten obtenir aigua equivalent a la que circula pel riu abans de ser potabilitzada, segons l'ACA.
Per això, Badia ha insistit que tant la regeneració com l'aigua dessalinitzada han arribat per quedar-se i garantir, així, que en el futur la metròpoli de Barcelona no es queda sense aigua. De fet, les previsions climàtiques actuals preveuen un dèficit de 43 hm³ anuals d'aigua cap a l'any 2050. Les principals causes d'això seran l'augment de la temperatura, que farà minvar els recursos disponibles, i també les sequeres extremes més recurrents.
- Consum domèstic<p>La reutilització indirecta s'ha posat en marxa per abastir el 20% del consum metropolità a Barcelona. L'aigua regenerada s'aboca al riu, on es barreja amb</p>
- Agrícola<p>Els regants del marge dret del Llobregat ja fa mesos que s'abasteixen amb aigua regenerada, des que el sistema Ter-Llobregat va entrar en fase d'alerta per sequera</p>
- Industrial<p>Al polígon químic de Tarragona ja hi ha una planta d'aigua reutilitzada per serveix a les indústries i l'AMB vol construir-ne una que serveixi a la Zona Franca de Barcelona</p>
- Ambiental<p>Aportar aigua al curs del riu (per exemple, a la desembocadura del Llobregat) per garantir el cabal ecològic i preservar els ecosistemes</p>
Una solució de futur
"Tenim un clima mediterrani i les reserves d'aigua petites: podem emmagatzemar 700 hm³ als pantans i en consumim més de 1.000 cada any, així que necessitem crear fonts alternatives", ha dit gràficament el director de l'ACA, que ha assegurat que la regeneració no sols s'aplicarà en aquest pla metropolità: "Totes les depuradores de la costa a Catalunya han de poder reutilitzar l'aigua". De moment, una vintena ja ho fan per a diferents usos (agrícola, industrial o ambiental) i una vintena més es preparen per adaptar-s'hi en el futur. L'ACA s'ha proposat duplicar el volum d'aigua regenerada en cinc anys i arribar a 110 hm³ anuals.
La regeneració —ha apuntat Reyes— ha de ser una eina crucial en èpoques de sequera i no tant en anys en què els pantans estiguin plens, com va passar en el que és l'últim temporal de pluja que ha viscut Catalunya, l'abril del 2020. Llavors, la tongada de precipitacions arribava amb uns pantans molt plens i això va obligar l'ACA a desembassar aigua tant del sistema Ter-Llobregat com del pantà de Darnius-Boadella per gestionar el risc d'inundacions.
Avui, en canvi, Catalunya és quasi als antípodes d'aquella primavera de fa tres anys. Els embassaments de les conques internes (dels quals s'abasteix la major part del país) tenen 200 hm³ emmagatzemats: sense els 160 hm³ que van produir l'any passat principalment les dessalinitzadores i l'aigua que es va reutilitzar (56 hm³), "avui estaríem a zero", ha recordat Reyes. Per al 2023, caldrà continuar recorrent a aquests dos recursos. "Tres anys i mig sense pluja no s'han donat mai", ha afegit el responsable de l'ACA, que confia que en algun moment acabi arribant la pluja.