Barcelona: deu mesos bevent com mai l'aigua del Mediterrani

El Prat de LlobregatSi el 2008 es dipositaven en la Moreneta, el 2022 gran part de les esperances per no haver d’anar a mesures dràstiques per fer front a la sequera es concentren en les dessalinitzadores. Concretament, la que hi ha al Prat fa deu mesos que treballa a ple rendiment per assegurar el subministrament a milions de llars i pal·liar els efectes cada cop més greus de la falta de pluges que està assecant les reserves dels pantans. Sense l’aigua que des de principis d’any es bomba des del mar fins a la planta del Prat, el sistema Ter-Llobregat d’on beu l’àrea metropolitana de Barcelona hauria entrat en estat d’alerta fa mig any, una situació declarada fa tot just una setmana i que comporta limitacions que, de moment, no afecten l’aigua que surt de l’aixeta dels consumidors.

Per sort, insisteixen des de l’Agència Catalana de l’Aigua, aquella dessalinitzadora en construcció quan va advenir l’anterior sequera va avui a tot el que donen les màquines. “Estem entre el 80% i el 90%, que és la producció màxima que considerem que es pot subministrar de manera indefinida”, explica a l’ARA el responsable de la planta d'Aigües Ter-Llobregat (ATL), Carlos Miguel, que reconeix que mai s'havia treballat “de manera sostinguda a aquest ritme”.

La dessalinitzadora pot arribar a puntes de 200.000 m³ al dia, equivalents a poder abastir una població d’1,5 milions d’habitants. Des de finals de gener, l’entrada d’aigua per l’entramat de canonades, tancs i filtres de la planta no ha parat de créixer. Sumades aquesta planta i la de la Tordera –força més petita–, ja han dessalinitzat el doble de hm³ que el 2019, que era fins ara l'any rècord. En concret, han sortit de les dessalinitzadores 56 hm³ d’aigua, que seria com gairebé tota la capacitat del pantà de Darnius Boadella, que és de 61 hm³. Això ha permès que les reserves dels pantans siguin avui encara del 33%, set punts per sobre del que tocaria si no existissin tant la dessalinitzadora del Prat com la que funciona a la Tordera. Per sota del 25% s'entraria en l'excepcionalitat, i les limitacions ja afectarien usos domèstics.

Ara bé, garantir aigua per aquest sistema no surt gratis, perquè tot el procés requereix unes grans quantitats d’energia elèctrica: per obtenir mil litres cal gastar 3 kWh. Tot el procés requereix una gran força per extreure l’aigua des del fons del mar, impulsar-la per unes grans canonades subterrànies que passen per sota de la desembocadura del Llobregat i fan arribar l’aigua a la planta. Allà comença el procés de tractament i, un cop acabat, l’aigua resultant torna a ser impulsada per una canonada fins al dipòsit de Fontsanta, a Sant Joan Despí, per ser distribuïda.

Captacions a 30 m de profunditat

Per captar on comença tot el procés, cal situar-se la platja del Prat i mirar mar endins les dues torres que sobresurten uns 5 metres per sobre del nivell del mar. Allà, però a 30 metres de profunditat, es xucla l'aigua que viatjarà per una gran conducció de dos metres de diàmetre fins a l'estació de bombament de la platja, i, d'allà, en una altra canonada subterrània fins a la dessalinitzadora. Un cop passa els primers sedassos, que aturen algues, peixos i grans partícules que s'hagin pogut arrossegar, comença tot el procés de pretractament.

El primer, explica Miguel, és eliminar terbolesa i partícules en suspensió afegint uns reactius a l'aigua que fan més fàcil que aquestes partícules quedin a la superfície i l'aigua bona a baix per ser conduïda fins a la fase següent. A partir d'aquí, l'aigua passa pel primer filtratge per gravetat, caient amb força per unes cascades que la conduiran fins al segon filtratge, aquest per pressió, que l'encaminarà fins al tanc on començarà el procés d'osmosi inversa que serà quan, pròpiament, l'aigua deixarà de ser salada.

En aquesta zona de la planta, el laberint de tubs i maquinària escenifica la meticulositat del procés. Per distingir bé els circuits, les conduccions de color verd clar de polièster contenen l'aigua salada i els tubs blaus indiquen que per allà hi passa la que ja ha estat dessalinitzada. En tot el procés es produeix una pèrdua: s'acaba tornant aigua dolça apta per al consum humà el 45% de l'aigua que s'ha captat al mar inicialment.

Un cop dessalinitzada, l'aigua viatja fins als dipòsits de Fontsanta i ja està a punt per abocar-se a la xarxa barrejada amb la que ve d'altres instal·lacions, com l'estació potabilitzadora del Llobregat o del Ter. Tot plegat per servir els clients, que en aquest cas no són les llars sinó els ajuntaments o les comercialitzadores que els presten el servei.