Les quatre eines per combatre millor les sequeres del futur

BarcelonaLa falta de pluja ha abocat Catalunya a reviure el malson de fa més d'una dècada. Mentre els embassaments baixen –ja són al 27%– s'ha declarat l'excepcionalitat per sequera i el país és a només un pas de l'emergència. S'apunta que les eines per combatre l'escenari són millors que no pas en aquell agònic 2008, però això no amaga que els últims deu anys han passat sense que s'engegués cap gran inversió nova.

El proper cicle de planificació de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per als anys 2022-2027, que s'ha d'aprovar aquest trimestre, vol reactivar projectes pendents. Preveu inversions de 2.400 milions, un 50% més que en els sis anys precedents. Però, on s'han de centrar els esforços? Aquestes són les quatre prioritats per fer créixer les garanties de subministrament d'aigua a Catalunya de cara al futur.

Es pot dir que fins ara les dessalinitzadores de la Tordera i molt especialment la del Prat de Llobregat (per tenir més capacitat) han sigut l'escut davant la manca de pluja sostinguda. A diferència del 2008, han aportat una aigua valuosa que ha endarrerit mig any l'entrada en alerta per sequera del sistema Ter-Llobregat, del qual depèn l'àrea metropolitana de Barcelona. Les dues plantes sumen una capacitat de 80 hm³ d'aigua que el Govern vol duplicar els pròxims anys amb dues obres primordials: l'ampliació de l'actual dessalinitzadora de la Tordera (que passaria dels 20 hm³ als 80) i una nova planta a la conca del Foix. La primera hauria d'estar construïda d'aquí cinc anys, mentre que la segona va per més enllà del 2027, segons els plans de l'ACA. En total, una inversió de 176 milions.

"Aquest cop, encara que plogui, hem de fer les obres", urgeix una font del sector en declaracions a l'ARA, i retreu que s'hagi esperat massa en la planificació d'obres que són estratègiques per garantir aigua de proximitat a la regió metropolitana. La mateixa ACA reconeix al document del Tercer Cicle de Gestió de l'Aigua que vol recuperar el ritme de projectes després que el pla anterior fos "d'estabilitat", entre d'altres, perquè l'ens encara païa el deute de més de 1.000 milions que va deixar l'anterior episodi de greu sequera, segons apunta la mateixa font.

L'aigua regenerada (o reutilitzada, per ser més gràfics) és un dels grans valors que guanyarà protagonisme. En resum, es tracta que les aigües residuals, un cop depurades, es tornin a fer servir per a alguns usos com els industrials, el reg agrícola i, en un futur, potser també com a recurs potable d'ús de boca. Els darrers mesos ja s'ha recorregut a l'aigua regenerada del Llobregat per alimentar el cabal del tram final del riu, per al reg agrícola i, des de fa un mes, també per abastir la població de l'àrea metropolitana.

L'aigua reutilitzada és especialment estratègica a la regió metropolitana perquè ofereix un recurs de proximitat, mentre que les plantes actuals de regeneració estan lluny dels grans regadius del país i això complicaria haver-la de transportar. A les conques internes, en canvi, hi viu el 90% de la població i només hi ha el 40% de l'aigua disponible a tot el país. Els plans de la Generalitat són duplicar la producció d'aigua reutilitzada, dels 50 hm³ actuals als 100, amb la construcció de 25 noves estacions per reaprofitar i tractar aquest recurs.

A l'altre gran riu metropolità, el Besòs, sobrevola un projecte que vol emular el del Llobregat i treballar també l'aigua regenerada per fer-la arribar a les cases. Es tracta d'una proposta "encara embrionària", segons l'ACA, però que ja figura en documents d'actuacions de futur acordades amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Amb un any de pluges anormalment escasses n'hi ha prou perquè Catalunya pateixi i entri en una situació de sequera per molt altes que estiguessin les reserves d'entrada. Aquest càlcul, de la mateixa ACA, constata els límits de l'emmagatzematge dels actuals pantans a les conques internes. Però què passa amb altres reserves menys visibles? "És molt urgent recuperar els aqüífers; cal una política agressiva i que es garanteixi la recàrrega artificial", apuntava l'investigador de l'Idaea-CSIC Jesús Carrera durant unes jornades sobre l'escassedat hídrica celebrades el novembre de l'any passat pel Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports.

En l'anterior sequera del 2008, de l'aqüífer del Llobregat se'n van extreure uns 50 hm³ i si les coses van molt mal dades, l'ACA podria fer el mateix. A més, en aquest aqüífer existeix un sistema de recàrrega a banda del natural quan plou que és fer-hi arribar una petita part de l'aigua que surt de la depuradora. Justament aquest sistema de recàrrega es vol replicar en onze punts més del país, segons va dir a les mateixes jornades el director d'abastament de l'ens públic, Jordi Molist. "Tot el que sigui augmentar la capacitat d'emmagatzematge és bo", reblava Carrera, que urgia a dissenyar aquests sistemes de recàrrega artificial: "És difícil, però tenim hidròlegs boníssims ignorats per les administracions".

El que sí que està sobre la taula és treure molt més partit de l'aqüífer del Besòs, una reserva històricament descartada per l'elevada contaminació d'un riu que ara està molt rehabilitat. "És una actuació complicada, però cal començar a considerar el Besòs com una font d'aigua potable i això també ho recull la planificació", apuntava Molist, i per això es plantejarà fer pous nous en aquest àmbit.

L'estalvi és una obligació en un context de crisi climàtica que reduirà l'aigua disponible arreu. I aquí és sobretot l'agricultura la que està en el punt de mira de les transformacions per guanyar eficiència. El canvi de sistemes de reg i l'augment de la tecnificació per substituir el reg a manta són reptes que ja s'estan entomant lentament però que tenen un elevat cost econòmic, reconeixen des de la Generalitat. El 2022, la campanya de reg del Ter va fer-se amb una dotació de 15 hm³ menys que un any normal, destaquen a l'ACA. El cert és, però, que si no plou els pagesos ja temen per la campanya de la primavera vinent.

Més a curt termini, hi ha mesures que els experts proposen perquè el camp guanyi eficiència. Si fins ara en moltes comunitats de regants el productor paga en funció de les hectàrees que rega, l'ACA suggereix que el càlcul passi a ser en funció dels litres que utilitza per regar, cosa que força de manera automàtica (previsiblement) un estalvi en el consum; o proposa que, en la mateixa línia, el repartiment de recursos entre els agricultors es faci també tenint en compte aquest paràmetre.

En l'àmbit industrial, un dels altres grans consumidors de recursos, l'aigua regenerada també obre moltes possibilitats. De fet, al polígon químic de Tarragona ja es refrigeren equips industrials gràcies a una planta d'aigua reutilitzada que abasteix les fàbriques i que es vol replicar en el futur a la Zona Franca de Barcelona.

Pel que fa al consum d'aigua a les cases, els experts veuen poc marge de reducció dels 120 litres per habitant i dia, que ja és inferior al de molts països de l'entorn. Malgrat tot, això no vol dir que no hi hagi marge per millorar l'aprofitament, apunta l'ambientòloga de l'ICTA-UAB Anna Petit, que proposa recollir molt més les aigües pluvials, "com ja s'havia fet històricament". Molts cops, recorda, aquesta aigua acaba escorrent-se i perdent-se barrejada al clavegueram quan podria recollir-se i tenir una utilitat molt més estratègica en una ciutat, un edifici o una comunitat de veïns si disposessin dipòsits estratègicament.