El canvi climàtic posa en risc la supervivència de les platges

Barcelona“La costa catalana està en retrocés general i la sorra és un bé escàs”. És l’avís del catedràtic i director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, Agustín Sánchez-Arcilla, per abordar el problema que any rere any afronten moltes platges catalanes. Allà on la situació és més greu i evident és al litoral metropolità nord, en zones com el Maresme. Els temporals i llevantades hivernals -com el de fa unes setmanes- deixen cada any un rastre de desperfectes, i s’enduen bona part de la sorra i es mengen la platja fins a fer-la gairebé desaparèixer en alguns municipis.

El dèficit de sorra s’explica pel canvi de morfologia que ha provocat la intensa construcció a tocar del mar. S’han aixecat edificis sobre zones que antigament eren dunes, s’han fet passejos marítims i s’han construït ports que també actuen com a barrera, enumera el catedràtic. També a l’interior les actuacions fetes a les lleres de rius fan que avui aquests rius transportin menys sediments que acaben a la platja. “Cada cop tenim menys ingressos i més despeses, i perdem la guardiola”, resumeix Sánchez-Arcilla.

El Maresme és l’exemple d’un territori molt “rigiditzat”, sosté l’expert. En aquest cas, a la urbanització s’hi afegeixen infraestructures com la línia de tren de Rodalies de la costa -la que va a Blanes-, que també contribueix a una erosió més gran. Quan les onades piquen contra terra i no troben el cordó sorrenc, els passejos o les vies del tren queden malmeses. Tot plegat aboca a una inversió “permanent” en la reconstrucció. “L’alimentació artificial de les platges serà cada cop més costosa i potent”, avisa el catedràtic.

El canvi climàtic és un ingredient que afegeix encara més risc a la supervivència d’algunes platges. “El nivell del mar pujarà i les llevantades sovintejaran encara més i s’haurà de fer front a més problemes”, sosté l’ambientòloga i membre de l’IAEDEN - Salvem l’Empordà Marta Ball-Llosera.

De fet, el laboratori de la UPC calcula que entre ara i el 2100 el nivell del mar a Catalunya pujarà un metre aproximadament. ¿Així es podran garantir totes les platges en el futur? “Tot depèn del preu que s’estigui disposat a pagar; potser caldrà triar quines cal salvar”, reconeix el catedràtic Sánchez-Arcilla. Ball-Llosera defensa que caldrà afrontar aquest debat “amb valentia” i “no mantenir-les totes”.

Alternatives a la sorra

Subratlla que la regeneració de les platges a còpia d’afegir sorra periòdicament també té riscos mediambientals: “Gratar el fons marí és una agressió al sistema, i si és per perdre la sorra al cap d’un any o dos és com llençar els diners”. A més, el recurs s’esgota perquè els rius, rieres i maresmes aporten menys sorra: “Nosaltres no tenim un banc de sorra com passa al mar del Nord, on ara s’extreu sorra com si no s’hagués d’esgotar mai”, insisteix l’expert.

Salvar les platges les pròximes dècades requerirà dosis d’innovació. El Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC treballa en diverses solucions com ara substituir la sorra per un material més gruixut com els còdols, o bé plantar vegetació, que millora la retenció de la sorra. “S’haurà d’esmolar l’enginy i buscar solucions més flexibles i no lluitar contra la natura, sinó aprofitar els processos naturals”, augura Sánchez-Arcilla, que planteja que la costa de Barcelona pot ser el laboratori a escala natural de solucions vàlides per a tot el món.

L’erosió de la costa és un maldecap compartit al Maresme, el Baix Llobregat, el Barcelonès o el Garraf, i els alcaldes dels municipis més afectats reclamen a l’administració de l’Estat i a la Generalitat solucions duradores per a la seva regeneració. L’alcalde de Cabrera de Mar, Jordi Mir, retreu al ministeri de Medi Ambient haver deixat abandonat en un calaix el pla estratègic pel litoral del Maresme, pactat el 2015, però que va quedar sense finançament. “Vam definir trams de platja que calia estabilitzar de manera permanent i es va fer un pla de regeneració mixta que passava per instal·lar espigons perpendiculars i alguns de submergits per frenar l’erosió”, recorda.

Cada cop més incidències

Mir sosté que la construcció d’espigons és essencial per reduir l’actual erosió de la costa, que han agreujat els ports. “La sorra transita de nord a sud, i en les llevantades els ports fan de barrera i no la deixen transitar; una imatge aèria serveix per veure com als ports de Mataró, el Masnou o Premià s’acumula molta sorra al nord, i a la part sud, res”, explica l’alcalde de Cabrera, que assegura que el municipi pateix directament l’efecte del port de Mataró. Els espigons retindrien l’impacte de les onades i ajudarien a fer que la regeneració periòdica de les platges es fes “cada 8 o 10 anys i no tan sovint com ara”. L’última regeneració a Cabrera, explica, va ser el 2010, i l’any següent ja s’havia perdut la meitat de la sorra. Ara només queda un 25% del que es va aportar.

Els alcaldes reclamen que s’actuï amb urgència. “Estem parlant de seguretat, les infraestructures estan en un estat patètic”, lamenta Rosa Funtané, l’alcaldessa de Montgat, que ha perdut el 50% de platja els últims anys. “No podem tocar ni un gra de sorra sense permís del ministeri, però hi ha una deixadesa total”, explica, i afegeix que l’últim temporal va fer malbé l’escullera que hi ha sota el passeig marítim. “Al darrere hi ha la via del tren, així que haurem de parlar amb Adif”, avisa.

La línia de tren de Rodalies que passa per Montgat pateix els efectes de cada tempesta. La de principis de març va obligar a tallar la circulació i va afectar 35.000 viatgers. Feia només tres mesos de l’anterior incidència, que va afectar quatre combois, segons Renfe. Adif, el gestor públic estatal d’infraestructures, assegura que treballa en un projecte per construir una nova escullera en alguns trams de la línia ferroviària. Les obres, però, encara estan en fase administrativa.