Els clubs cannàbics portaran al Congrés la llei catalana suspesa pel TC

BarcelonaEls clubs cannàbics volen donar una segona oportunitat a la llei que regula les associacions de consumidors de marihuana de Catalunya, aprovada pel Parlament el juny passat. Després que el Tribunal Constitucional (TC) admetés un recurs contra aquesta normativa i quedés suspesa fa una setmana, les dues federacions catalanes de clubs cannàbics -CatFac i Fedcac, agrupades en la plataforma Som el que Cultivem- pretenen traslladar al Congrés de Diputats la feina feta a la cambra catalana. La idea és aprofitar l’aval polític que va obtenir la norma al Parlament, sobretot dels grups que tenen més representació al Congrés: Ciutadans, el PSC i Podem.

La llei catalana per legalitzar els clubs cannàbics va rebre el suport de Junts pel Sí, Ciutadans, el PSC, CSQP -la coalició formada per Podem- i la CUP, mentre que el PP hi va votar en contra. El portaveu de CatFac, Eric Asensio, explica que aleshores els partits ja van mostrar el seu “compromís” de traslladar el mateix debat a Madrid. Per això, les dues federacions esperen que ara es faci realitat, amb l’objectiu que es reconegui la seva reivindicació. El motiu és que no confien que el TC resolgui pròximament el recurs d’inconstitucionalitat que el govern espanyol, del PP, hi va presentar a l’octubre.

Asensio ho argumenta amb el fet que, des de fa més de dos anys, el TC ha optat per mantenir en suspensió cautelar la llei de Navarra que també regula els clubs cannàbics. Des de fa alguns mesos, el Constitucional ha actuat igual amb la normativa del País Basc dedicada al mateix àmbit. En els tres casos -la llei catalana, la navarresa i la basca-, el govern espanyol va fer servir l’article 161.2 de la Constitució per presentar els recursos. L’executiu del PP va considerar que les tres regulacions vulneraven les competències exclusives de l’Estat. De fet, quan el Parlament va aprovar la normativa, les federacions van avançar que temien que hi hagués aquesta impugnació.

“No es dona cap resposta”

Asensio destaca que la plataforma que agrupa els clubs cannàbics estudia emprendre alguna acció contra la decisió del TC. Tot i això, el portaveu de CatFac lamenta que des del Constitucional “no es dona cap resposta”, perquè en el cas de la llei de Navarra ja han passat dos anys des que es va admetre el recurs d’inconstitucionalitat i es va suspendre. Per intentar que el debat de les associacions de consumidors de marihuana arribi al Congrés o fins i tot al Senat, la idea de les dues federacions és que es pugui crear una comissió mixta -de les dues cambres- dedicada a l’estudi del cànnabis i als clubs que en deriven.

Malgrat tot, Asensio afirma: “Almenys a Catalunya ja se’ns ha reconegut i això és important”. En els pocs mesos de vigència que ha tingut la normativa catalana, el portaveu de CatFac revela que no s’ha pogut prosperar gaire en l’aplicació. Asensio ho exemplifica amb el registre de les associacions cannàbiques, que “encara no s’ha pogut fer”. La plataforma Som el que Cultivem preveia que l’aplicació de la llei permetria fer una radiografia d’aquestes associacions a Catalunya, on es calcula que hi ha més de 400 grups (encara que la falta de regulació ha dificultat fer-ne un recompte fiable).

Però Asensio subratlla que la regulació que va aprovar el Parlament de moment ja ha servit per establir “els paràmetres de funcionament” dels clubs cannàbics. “El nostre codi de bones pràctiques recull el model de la llei catalana i l’estem aplicant”, destaca. La normativa, que va sorgir d’una iniciativa legislativa popular (ILP), fixa que per poder ingressar en un club cal ser major d’edat, consumir cànnabis i tenir l’aval d’un altre associat. També estableix els límits de producció i distribució de marihuana per a cada club i associat.

Fonts del departament de Salut expliquen que els serveis jurídics de la Generalitat estudien la possibilitat de recórrer contra la suspensió del TC. Mentrestant, des de CatFac valoren que “sense una llei clara, no hi ha cap control; lluny de protegir el dret de la salut, propicia l’existència d’un mercat clandestí”. Segons les dues federacions, aquesta regulació ha de servir perquè el sector surti del “mercat il·legal”.