Cañete: "El Pla Hidrològic de l'Ebre contribueix a integrar territoris i a cohesionar l'Estat espanyol"

MadridEl ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, s'ha mostrat de nou disposat a "dialogar" i "negociar" amb la Generalitat un augment dels cabals al tram final de l'Ebre en el marc de la revisió del pla de conca de l'Ebre, però sempre que ho demanin els "informes científics".

Cañete, però, ha recordat que el pla es basa "en criteris científics" i "de nou comunitats autònomes, vuit estan a favor", totes menys Catalunya, on "els regants també estan d'acord amb el pla". "Considerem que l'acord final contribueix a integrar territoris i a cohesionar l'Estat espanyol", ha recalcat.

Segons Cañete, l'executiu espanyol està disposat a analitzar "totes les preocupacions de Catalunya" i el dia 18 es reunirà amb Santi Vila, però en cap cas satisfarà totes les peticions del Govern català perquè implicaria deixar sense aigua bona part dels regants catalans.

El pla de conca de l'Ebre que l'Estat va aprovar el 28 de febrer reserva al tram final del riu un cabal ecològic "per sobre dels 3.000 hectòmetres cúbics".

Arias Cañete ha fet aquestes manifestacions al Senat en resposta a les preguntes del senador de l'Entesa Joan Sabaté i del de CiU Ferran Bel, que li han demanat que augmenti aquests cabals ecològics per "donar garanties" de la supervivència del Delta. Tots dos han instat a Cañete a dialogar amb la Generalitat i consensuï el pla.

Cañete els ha recordat que "la Generalitat ha tingut una intervenció constant" en l'elaboració del pla, cosa que contradiu el que va dir el conseller de Territori i Sostenibilitat la setmana passada, que va dir que en els últims vuit mesos el ministeri no havia parlat amb ells d'aquest tema.

Segons el ministre, els cabals es defineixen "per criteris tècnics i científics" i el nou pla hidrològic de l'Ebre s'assenta en aquests cabals a 42 trams, de manera que es podrà comprovar el seu compliment "en tot moment".

També ha afirmat que el pla hidrològic ha estat "consensuat" amb el màxim d'actors i entitats implicades i "fixa per primera vegada un cabal ecològic al tram final de l'Ebre" que supera en un 10% la que marcava el pla anterior –el PHN–, de manera que "garanteix els drets de tots els usuaris de la conca". Segons el ministre, si per contra es complís el pla de conca que demana la Generalitat "un terç de Catalunya es quedaria sense aigua".

El precedent de CiU

El ministre va aprofitar per recordar que Convergència i Unió va votar a favor del Pla de l'Ebre del 1998 en què el cabal mínim per al Delta era inferior al que fixa l'últim pla aprovat: "No entenc perquè ara la Generalitat rebutja una situació millor.

Reunió amb Santi Vila

El ministre ha promès que la revisió del pla servirà per "ampliar" el conjunt d'indicadors fisico-químics i biològics utilitzats per determinar quin ha de ser el cabal mínim, i ha anunciat que el pròxim dimarts 18 es reunirà amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, per abordar aquesta qüestió.

En definitiva, segons Cañete, els cabals ecològics es podran modificar "sempre que els estudis tècnics revelin que els actuals no permeten mantenir de forma sostenible la funcionalitat i estructura dels ecosistemes o posin en perill el bon estat o potencial ecològic del riu en alguns trams".