L’habitatge centra el primer debat d’alcaldables a Barcelona

BarcelonaFalta de sòl públic, falta de pisos per cobrir l’emergència residencial, gentrificació, pocs recursos econòmics i uns salaris que no ajuden a pagar uns lloguers que estan cada cop més disparats. Cap dels candidats que van participar ahir en el primer debat dels principals alcaldables per Barcelona va qüestionar aquestes evidències: és més, tots les van subratllar i van coincidir que la dificultat d’accés a l’habitatge és un dels problemes que més tensionen els barcelonins. Aquesta qüestió va centrar la trobada Compromisos per a una Barcelona social, un debat organitzat per la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya en col·laboració amb el diari ARA que es va celebrar ahir a l’Espai Francesca Bonnemaison.

Van ser dues hores de debat únicament centrades en polítiques socials i estructurades sobre tres eixos: inclusió i ocupació, drets de la ciutat i relació de l’administració amb les entitats. En aquest temps, Ada Colau (Barcelona en Comú), Elsa Artadi (Junts per Catalunya), Ernest Maragall (ERC), Manuel Valls (Valls BCN 2019), Jaume Collboni (PSC), Josep Bou (Partit Popular) i Anna Saliente (CUP) van defensar algunes de les seves propostes davant d’un auditori ple a vessar que comptava amb la presència de totes les entitats socials catalanes que formen el sector.

Malgrat el passat activista de Colau a favor del dret a l’habitatge, l’actual alcaldessa va rebre les envestides dels seus contrincants, que la van acusar de no haver creat tots els pisos socials que va prometre. Ella, però, es va defensar amb la feina feta. “En relació amb fa vuit anys hem doblat el parc públic social d’habitatge; hem innovat en les estratègies i sabem que estem fent molt més del que ens tocaria per competències”, va dir als seus competidors.

Al seu torn, la candidata de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, va entrar en el debat de regular els preus. Colau havia retret als socialistes no haver sigut prou valents a nivell estatal, i Artadi hi va intervenir per anunciar el perill que podria suposar limitar els lloguers “per decretazo ”: “Farà que la gent deixi de llogar i prefereixi vendre”, va advertir Artadi, que va defensar reiteradament la necessitat d’un salari mínim de ciutat “perquè Barcelona és més cara” que la resta de municipis. En el terreny de les promeses, Maragall va ser el més generós: “Cal crear 15.000 habitatges socials en dos mandats, i això es pot fer”, va dir, tot i que el candidat d’ERC no va tenir temps per explicar com. Per la seva banda, Manuel Valls va insistir en la necessitat de fer-ho consensuant i “col·laborant amb el sector privat”, i el candidat del PP, Josep Bou, va exposar que la clau passa per “tenir més sòl públic”: “Comprar és car, jo crec que és millor construir”, va dir.

En aquest sentit, Collboni va recordar que hi ha 82 solars disponibles i que, tot i que la gestió hauria de ser eminentment pública, “tampoc es pot descartar la col·laboració público-privada”. Tot el contrari del que va defensar Saliente, de la CUP, que va apostar per expropiar els pisos buits de grans tenidors, “perquè són habitatges que ja s’han pagat amb el rescat”, i cedir-los als col·lectius més vulnerables.

Retrets entre administracions

El primer debat de la cursa electoral municipal amb els principals caps de llista de Barcelona també va servir per intuir quin serà el to i el perfil dels candidats durant la campanya quan falta tot just un mes per a aquests comicis. Els retrets ja van aparèixer a l’inici, i els atacs a la gestió de Colau van ser pràcticament constants, en tots els àmbits del debat i per part de tots els candidats. Per rebatre-ho, l’actual alcaldessa va optar per subratllar tots els bastons a les rodes que li han posat Junts per Catalunya i ERC (els partits d’Artadi i Maragall) des de la Generalitat, a qui va acusar d’escatimar recursos per a polítiques socials que, segons Colau, s’han compensat a Barcelona amb els esforços extres del seu govern municipal.

Collboni va utilitzar un perfil més conciliador, però també va marcar distàncies amb Colau enumerant totes les mesures previstes pel seu partit, mentre que Valls va centrar-se en defensar aferrissadament la col·laboració público-privada i va vincular la millora de les polítiques socials “a la millora del creixement econòmic”. Per la seva banda, Bou va recórrer al conflicte Estat-Generalitat diverses vegades per argumentar algunes de les seves posicions, mentre que, des de la CUP, Saliente va considerar que les desigualtats que es visibilitzen a Barcelona “no són conseqüència de la crisi, sinó del model capitalista basat en el turisme, que la ciutat de Barcelona ha acceptat” com a propi.

Les peticions del sector social

Saliente va ser, a més, l’única candidata que no va ser complaent amb les entitats socials. Malgrat tenir al davant un auditori ple d’empreses del sector social, la CUP va defensar un model eminentment públic, mentre que la resta de partits van estendre la mà a les entitats per col·laborar (ja sigui amb subvencions, contractes o cogestió) a l’hora de gestionar les desigualtats socials. Això sí, tots els partits van donar suport ahir a la tasca d’aquestes entitats amb la signatura d’un compromís amb onze prioritats socials per als municipis. El document -que recull gairebé un centenar de propostes en total- s’havia treballat prèviament amb els partits, a proposta de la Taula del Tercer Sector.

Així, malgrat les desavinences, l’acte d’ahir també va servir per posar les bases d’una relació de mínims entre cada un dels partits i el sector social, fonamentades en set pilars bàsics: la lluita contra les desigualtats, la millora dels serveis socials bàsics, el dret a l’habitatge, el dret a l’energia, la inserció de col·lectius vulnerables, el disseny d’una educació inclusiva amb “qualitat i equitat” i el reconeixement del Tercer Sector Social com a aliat estratègic.