Càncer: mala sort o mals hàbits? Els experts no es posen d'acord

BarcelonaA Catalunya es diagnostiquen cada any 33.700 nous casos de càncer. És el cinquè país d'Europa amb més incidència de la malaltia entre els homes; un de cada dos catalans i una de cada tres catalanes tindrà càncer al llarg de la seva vida. La magnitud de les xifres ens impulsa a buscar respostes al per què de la malaltia. Les busquem en la ciència però, paradoxalment, la ciència sovint no té respostes o, encara pitjor, té respostes contradictòries. Com a exemple, dos estudis que, els últims dotze mesos, han arribat a conclusions oposades sobre per què tenim càncer.

El 2015 es va obrir amb un revolucionari estudi del Johns Hopkins Kimmel Cancer Center de Baltimore que afirmava que dos de cada tres càncers estan motivats per la 'mala sort'. Segons els autors, un error de l'ADN produït durant el procés de divisió de les cèl·lules és el responsable de les mutacions que acaben derivant en càncer; com més mutacions, més risc de càncer.

El 65%, mutacions anòmales

L'estudi de Baltimore, publicat a la revista 'Science', apuntava que el 65% dels càncers estan provocats per aquestes mutacions anòmales de l'ADN, i que només un 35% responen a factors hereditaris i a l'estil de vida: dieta inadequada, sedentarisme, tabaquisme… L'estudi va causar sensació entre la comunitat científica, ja que conèixer l'origen del càncer resulta crucial no només per entendre com es desenvolupa la malaltia, sinó també per dissenyar estratègies per frenar-ne l'avenç.

El xoc causat al gener és comprensible: després d'anys d'intentar conscienciar la població sobre la importància de seguir un estil de vida saludable, la notícia que la majoria dels càncers tenen el seu origen en factors que no es poden controlar va suposar un autèntic cop d'efecte. Plovia sobre mullat, perquè l'estudi se sumava a la percepció, molt estesa entre la població, que el càncer sorgeix de manera inexplicable: tothom coneix casos de persones que fumen i no tenen la malaltia… i de persones que la tenen tot i no haver fumat mai. Això confirmaria la conclusió que la mala sort, i no els mals hàbits, són l'explicació al càncer.

Els ciutadans, responsables

Però si el 2015 es va iniciar apuntant als gens, s'acaba en un sentit contrari: apuntant (un cop més) als mals hàbits. Un nou estudi, en aquest cas de l'Stony Brook University de Nova York, conclou que fins a nou de cada deu casos de càncer estan motivats per l'estil de vida dels pacients, i no per factors genètics. Segons els autors del nou treball, publicat a la revista 'Nature', la majoria dels casos diagnosticats no tenen l'origen en mutacions de l'ADN, sinó en els hàbits: fumar, beure alcohol, prendre el sol, respirar aire contaminat…

Les conclusions del nou treball seran, previsiblement, tan polèmiques com les de l'anterior. Si el del gener va causar controvèrsia en afirmar que la majoria dels pacients són 'víctimes' del càncer, l'actual la causarà a girar la truita i afirmar tot el contrari: que la majoria són 'culpables', i en una proporció molt més elevada del que s'afirmava fins ara. Les connotacions són importants, perquè on uns diuen que la majoria de càncers són inevitables, els altres diuen que la majoria es poden evitar. El pes de la responsabilitat torna a caure damunt dels ciutadans.

Inevitables vs. evitables

Els experts de la universitat de Nova York es mostren completament en desacord amb la idea que els càncers són inevitables. Afirmen que la incidència de la malaltia és massa gran per poder ser explicada a partir d'una simple mutació genètica. El nou estudi ho té clar: si l'origen de la majoria de càncers fos una mutació de l'ADN, el nombre de casos seria molt inferior a l'actual. El nou treball apunta que una dieta incorrecta és la causa d'un 75% dels càncers. En el cas del càncer de pell, el 86% estan provocats per una exposició inadequada al sol. El tabac i l'alcohol són al darrere del 75% dels càncers que afecten el cervell i la laringe.

Qui té raó? Els investigadors de Baltimore o els de Nova York? Els que apunten a factors bàsicament genètics o els que ho fan a qüestions relacionades amb el model de vida? Els que diuen que la majoria de càncers són inevitables, o els que creuen que es poden evitar? La resposta no queda clara, i no hi quedarà. La diferència de criteris forma part del debat científic i de la recerca de respostes. Però, sigui com vulgui, el cas és que l'últim treball sobre càncer torna a deixar el debat sobre la malaltia allà on era: en la creença que, majoritàriament, el càncer és cosa nostra.