5 claus per entendre el conflicte de Can Vies

BarcelonaDesprés de 17 anys, el centre social autogestionat Can Vies ha vist consumada l'amenaça de desallotjament i l'inici del seu enderroc després de trencar-se les negociacions amb l'Ajuntament. Les protestes han acabat amb greus aldarulls durant dues nits consecutives. Aquestes són les claus del conflicte.

Què era Can Vies?Can Vies era un centre autogestionat del barri de Sants de Barcelona, ocupat l'any 1997 (veure vídeo a sota). Un símbol dels moviments socials de Barcelona. "Can Vies havia sigut un símbol guanyat al PP, guanyat a Aznar, guanyat a García Valdecasas. Allò va ser un centre cívic. Hi han passat milers i milers de joves que avui estan treballant", ha explicat David Fernández de la CUP. Es tracta d'una finca, propietat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) afectada per un pla urbanístic que preveu convertir l'espai en una zona verda, però que encara no té calendari. Per això els seus ocupants defensaven poder-hi mantenir les activitats. TMB assegura que ha començat la demolició de l'espai per evitar danys a veïns i ocupants a causa del mal estat de l'immoble.

Les negociacions, segons l'Ajuntament. Feia dies que els ocupants sabien que la intervenció policial era imminent. El termini fixat, de fet, vencia a finals de mes i les negociacions amb l'Ajuntament estaven trencades. La Plataforma de Suport a Can Vies va rebutjar, a mitjans de mes, l'última oferta del consistori, que els instava a deixar l'immoble voluntàriament i instal·lar-se de manera provisional en un altre espai mentre a l’edifici s'hi feia una reforma. Després, segons l’Ajuntament, podrien tornar-hi a portar les seves activitats a través d’una cessió de l’espai a Can Vies i a altres entitats del districte. Aquest dimarts, quan es va accelerar l'enderroc de l'edifici, els moviments de suport a Can Vies van expressar que no confiaven en la paraula de l'Ajuntament. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va reconèixer que en realitat el consistori considerava que l'edifici no es podia reformar perquè estava en males condicions i perquè el solar està qualificat com a zona verda. Aquest dimecres Trias ha admès que no s'esperaven uns episodi de tanta violència com el que es va produir dimarts i ha xifrat en 68.000 euros el cost de les destrosses en elements públics. L'alcalde ha reiterat la "mà estesa" al col·lectiu per negociar que s'instal·lin en un espai alternatiu, però ha remarcat que això no es pot fer mentre hi hagi violència.

Les negociacions, segons les entitats socials. David Fernàndez, diputat de la CUP, ha acusat aquest dimecres el regidor de Sants-Monjuïc, Jordi Martí, de mentir perquè, segons ha dit, els havia assegurat que no enderrocarien l'immoble. "L'enderrocament de Can Vies dinamita tot espai de diàleg". "Hi ha algú que ha encès un misto i no sap si es cremarà els dits o una part de la casa", ha dit Fernàndez.

El desallotjament. Aquest dilluns 26 de maig, quan passaven pocs minuts d’un quart de dues del migdia, els Mossos -els primers agents anaven vestits com si fossin operaris- van començar a buidar l’edifici, on hi havia una dotzena de persones tancades -algunes encadenades i d’altres atrinxerades-. Els ocupants de Can Vies, conscients que l’endemà de les eleccions europees era una data molt factible per al desallotjament, ja havien preparat mecanismes per dificultar de manera passiva el desallotjament. Alguns es van encadenar en punts com la torre de l’edifici, d’on els Mossos els van haver de treure utilitzant una grua. El desallotjament dels dotze activistes que hi havia a Can Vies, que es va produir l'endemà de les eleccions europees, va durar tot el dia. Al vespre hi va haver aldarulls, que aquest dimarts es van repetir, durant el vespre i la matinada.

L'enderroc. Fins a les set de la tarda els Mossos no van poder expulsar l’última de les dotze persones que hi havia a l’interior de Can Vies i començar a tapiar i enderrocar parcialment l’edifici. L’edifici de Can Vies va començar a desaparèixer dilluns mateix. Els treballs es van accelerar dimarts.