Can Vies reneix de les flames un any després

BarcelonaUna excavadora en flames cremant al costat del centre social autogestionat Can Vies del barri de Sants de Barcelona. Aquesta imatge, que es va convertir en un símbol per a uns i en motiu d’indignació per a d’altres, ja forma part de l’imaginari col·lectiu dels barcelonins. El desallotjament del centre social es va produir tot just fa un any, quan pocs minuts abans d’un quart de dues del migdia els Mossos d’Esquadra van començar a buidar l’edifici, on hi havia una dotzena de persones tancades -algunes encadenades i d’altres atrinxerades-, i van començar a tirar a terra l’edifici. Aquell mateix vespre van esclatar els aldarulls, que es van repetir durant quatre nits, i que es van acabar quan l’Ajuntament de Barcelona va aturar l’enderroc del centre social autogestionat. Els aldarulls van acabar amb 84 detinguts i amb 341 persones identificades.

Tornar la vida al centre

Però un any després del desallotjament, ¿en quin punt es troba ara Can Vies? Tot i que no té llicència d’obres, han continuat les tasques de reconstrucció i calculen que podrien acabar-les definitivament després de l’estiu. “Estem seguint la mateixa estratègia des del dia que vam començar la reconstrucció: treballar per tornar la vida al centre social”, explica a l’ARA una de les portaveus de Can Vies, Pau Guerra -nom genèric per a tots els portaveus.

El terra està gairebé acabat -només falta posar-hi les rajoles- i la façana l’està enllestint el mateix autor del famós grafiti que proclama “poder popular ”, situat a la part superior del casal. “Continuarem treballant per seguir fent la funció que fèiem abans al barri de Sants”, reivindica Guerra. La reconstrucció -que té l’assessorament d’arquitectes i que estan duent a terme entre 20 i 30 persones voluntàries-és possible gràcies als 90.000 euros que van reunir a través de la campanya de micromecenatge que van llançar al mes de juny.

L’Ajuntament de Barcelona, veient que els membres de Can Vies li feien cas omís i després d’haver-los enviat una notificació que demanava que les obres es paralitzessin “de manera automàtica i immediata” perquè no disposaven de la llicència, va precintar el centre social autogestionat al febrer i, posteriorment, altre cop a l’abril. Res d’això ha servit perquè s’aturessin les obres.

Segons va explicar a l’ARA la setmana passada el regidor en funcions de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, el pròxim pas que tenia previst fer el seu govern era presentar una denúncia, assegurava abans que les urnes ho capgiressin tot. La portaveu de Can Vies explica que no estan “gens pendents del que diu o fa l’Ajuntament”, sinó que se centren a “fer feina per recuperar la normalitat com més aviat millor”. A més, consideren que no necessiten llicència d’obres perquè estan fent “una reforma menor”.

El terreny de Can Vies està afectat per un pla urbanístic vinculat a les vies del metro i de l’alta velocitat, i en teoria s’ha de convertir en una zona verda. No té, però, ni data d’execució ni pressupost. Davant d’aquesta situació, el president del Centre Social de Sants, Josep Maria Domingo -que creu que just després de les eleccions no és un bon moment per parlar d’aquest assumpte-, reclama que Can Vies deixi de ser “un problema polític perquè passi a ser un problema veïnal”. “Sobretot el que s’ha d’aconseguir, i pel que hem de vetllar, és que Sants no perdi un equipament per a joves”, reivindica.

Domingo creu que el conflicte que va esclatar ara fa un any va trencar “la pau que sempre hi havia hagut al barri” i que molts actors es van equivocar a l’hora de gestionar el conflicte. La portaveu de Can Vies -que explica que encara no ha superat el xoc que li va suposar el desallotjament- entén que hi hagi opinions favorables i contràries, però demana que es faci un esforç per entendre què és realment el centre social. “El desallotjament va demostrar que hi havia un desconeixement del barri de Sants”, expressa.

Error de càlcul

Per la seva banda, l’encara regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, admet que l’Ajuntament “no va saber calcular prou bé les possibles conseqüències del desallotjament”, però insisteix que “els primers que van fer les coses malament van ser els membres de Can Vies”. A més, considera que hi ha responsabilitats compartides amb els veïns: “La majoria de la bona gent té por dels de Can Vies, però sembla que hi ha persones que avalen comportaments il·legals i violents”, assegura.

L’afer Can Vies es va convertir en un dels principals conflictes del mandat de Trias, fins al punt que el ple municipal va reprovar l’alcalde per la gestió del conflicte al mes de juny. L’ona expansiva de l’efecte Can Vies ha arribat fins a la campanya electoral, i es va convertir en un dels temes protagonistes.

“Arran del desallotjament ens han trucat d’arreu de l’Estat i dels Països Catalans per anar a fer xerrades i conferències. Això abans no passava”, explica la portaveu del casal. En aquest sentit, apunta que ara s’hi ha integrat gent que abans no en formava part.

“El futur del casal és incert, però si després del que va passar no hem plegat, després de les eleccions tampoc ho farem”, conclou Guerra.