El cas de Can Vies als jutjats: 22 activistes i 3 mossos condemnats

BarcelonaPocs dies després que es complissin els quatre anys del desallotjament de Can Vies, l’Audiència de Barcelona va dictar sentència per a l’última causa que quedava pendent arran de les protestes que es van produir entre el 26 i el 30 de maig de 2014 al barri de Sants de Barcelona. Segons ha pogut saber l’ARA, el tribunal ha absolt per falta de proves set agents acusats de colpejar i vexar quatre activistes que van acabar detinguts. Fa dos anys a aquests nois els van condemnar a menys de dos anys de presó per la seva participació en els aldarulls.

El cas exemplifica com s’han tancat els múltiples processos que durant quatre anys han passat pels tribunals arran del desallotjament del centre ocupat. Dels 80 activistes detinguts, 22 han acabat condemnats -un d’ells amb una sentència que implicava l’ingrés a la presó-. Pel que fa als mossos denunciats per les lesions causades durant les càrregues policials d’aquells dies, deu dels tretze agents jutjats, tres han sigut condemnats.

Les identificacions van fallar

L’última sentència dels processos de Can Vies admet que les ferides que van rebre dos dels denunciants van ser “desproporcionades”, perquè els van colpejar amb la porra en “zones prohibides” com ara el cap, però absol els agents dels Mossos processats perquè considera que no hi ha prou proves que els set policies acusats “fossin els que van causar les ferides” que presentaven els nois, els que van participar en la seva detenció ni tampoc que els “vexessin o humiliessin” mentre els arrestaven.

“Cap dels lesionats va ser capaç no només d’assenyalar amb qualsevol característica, com ara el número, cap dels agents, sinó que ni tan sols van poder precisar d’una manera contundent si formaven part del primer dispositiu o del segon”, diu la sentència. L’advocat Eduardo Cáliz, que representa alguns dels denunciants, considera que es fa servir una vara de mesurar diferent a l’hora de jutjar les accions dels policies o dels activistes. Per exemple, recorda que és “difícil” identificar agents amb l’uniforme d’antidisturbis i que porten el número a l’esquena i, en canvi, a alguns activistes detinguts en les protestes els van identificar únicament “per l’estètica antisistema”. De fet, l’any 2015 l’Audiència de Barcelona va tombar la condemna de tres anys i mig a tres manifestants perquè la seva identificació resultava “confusa, imprecisa i incompleta”. “No els van jutjar pel que havien fet sinó pel que eren”, conclou Cáliz sobre els activistes processats.

Fins a vuitanta detinguts

Tot i que la majoria de causes han acabat amb l’absolució o l’arxivament, els Mossos d’Esquadra van detenir una vuitantena de persones després de les quatre nits de protestes pel desallotjament de Can Vies. De les 22 condemnes, només una implicava l’ingrés a la presó. Es tracta del cas de Quim Nolla, condemnat el gener del 2015 a tres anys i nou mesos de presó. Després de múltiples recursos a totes les instàncies, va aconseguir que li rebaixessin la condemna fins a 2 anys i un dia de presó.

Una altra persona que va estar un temps entre reixes pels fets de Can Vies és Sergi Rubia, un casteller de Sants detingut durant els aldarulls. En el seu cas, el van mantenir 22 dies en presó preventiva però va quedar absolt després del judici. El jutge va donar més validesa al testimoni dels veïns -que van assegurar que havien estat tota la nit parlant amb ell en un portal i que no va participar en els disturbis- que al relat dels agents que van elaborar l’informe de la seva detenció.

Pel que fa als agents condemnats, en tots tres casos es va poder provar l’existència d’irregularitats en el comportament dels policies perquè hi havia vídeos o fotografies del moment. La condemna més alta és la de dos anys de presó per al mosso que va ferir a l’orella d’un cop de porra un ciclista a qui va aturar a la plaça de Sants. Una ràfega de fotografies evidenciava que el policia “va dirigir el cop de manera intencionada a la part superior del cos”, segons la sentència recent del Suprem que ratificava la condemna. En el cas dels dos agents condemnats a mig any per haver lesionat diverses persones en un portal de Sants, van ser claus les imatges de diferents mitjans de comunicació. Tres dels policies processats, amb tot, van ser absolts.

Cáliz apunta a l’existència d’un “corporativisme mal entès” al cos. Considera que els Mossos no fan cap esforç per intentar depurar responsabilitats en els casos en què es detecta algun indici de mala praxis. En canvi, l’advocat creu que des del 2014 fins ara sí que s’ha millorat en “la sensibilitat entre la societat respecte a la necessitat de defensar els drets fonamentals, com ara el de manifestació”.