Un campament per als tests d'antígens: la proposta dels locals de l'oci nocturn per frenar els contagis
La Generalitat anuncia restriccions "quirúrgiques i concretes" al sector, a qui es responsabilitza del rebrot per la variant delta entre joves no vacunats
Amb el sector de l'oci nocturn en el punt de mira per l'increment disparat de casos positius de joves menors de 30 anys en les últimes setmanes, la gran patronal proposa la creació de campaments per fer els tests d'antígens abans d'entrar a bars i discoteques. Es tractaria d'instal·lar el que anomena hospitality zones en les ciutats més turístiques o zones d'oferta de locals nocturns perquè d'una manera ràpida es fessin cribatges massius. Un resultat negatiu generaria un codi QR verd a través d'una aplicació de mòbil gratuïta, que seria el passaport per accedir a l'interior dels establiments. De moment, Fecasarm ja ha parlat amb una mútua mèdica de Salou, on demà dimarts faran la proposta formal, però el departament de Salut és qui hauria de donar el vistiplau a la iniciativa, avança el secretari general d'aquesta patronal, Joaquim Boadas.
L'apli, explica Boadas, funciona amb el reconeixement biomètric de cada usuari i és capaç de detectar suplantacions d'identitats falses, però sense l'autorització de Salut els locals no podrien posar-la en marxa, ja que si neguen l'entrada a algun client sense el QR verd incorrerien en l'incompliment del dret d'admissió perquè no hi ha cap llei que empari la limitació d'accés per aquest motiu. Els tests d'antígens són, ara per ara i mentre no arriba la cobertura de la vacuna majoritària entre els joves, la gran aposta del sector per fer dels seus locals "espais segurs". La patronal assegura que tenen capacitat de fer més de 50.000 proves ràpides diàries, que es podrien fer també en farmàcies i laboratoris privats, que estarien disposats a posar-hi els professionals sanitaris per fer els cribatges massius.
Vilagrà apunta al Procicat
El sector conté la respiració davant l'avís que aquest dilluns ha fet a TV3 la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, que ha parlat de futures restriccions "quirúrgiques" i "concretes" que es volen debatre "amb el sector". Vilagrà no n'ha donat detalls perquè serà el Procicat el que les anunciarà en els "pròxims dies". La consellera ha insistit en la preocupació del Govern per "uns nivells de contagi molt alts que òbviament s'han de tallar".
Per a Boadas, seguir l'exemple del govern de Cantàbria, que el cap de setmana passat va decidir tancar els locals de Santander i 15 localitats més per l'alta incidència del covid, o en tot cas reduir-ne l'horari d'obertura, seria "tornar enrere" perquè, argumenta, la festa i el consum d'alcohol tornaria als "botellonsi a les festes il·legals", més difícils de controlar i limitar després de la possible cadena de contagis.
En aquest sentit, el responsable de la patronal denuncia que en tots els mesos que el sector ha estat inactiu "no s'han aprofitat les lliçons apreses a les proves pilot", com la de la Sala Apolo, ni s'ha escoltat prou el sector, que ja havia advertit de la "impossibilitat" de fer complir les normes de seguretat a la pista de bars i discoteques quan els clients comencen a ballar i beure i es relaxen les mesures. "Salut ha de moure fitxa però ho ha de fer coneixent la realitat del sector, de saber que una discoteca no és una biblioteca", constata.
"S'han perdut els vuit mesos que vam estar tancats i hi ha faltat voluntat política", es queixa Boadas, que insisteix que, malgrat fer propostes concretes per evitar contagis als interiors dels locals, el sector continua sota la "criminalització" per brots que, assegura, s'atribueixen a bars i discoteques però que en realitat s'han originat en altres llocs. I afegeix, en relació als tancaments anunciats la setmana passada per establiments que no podien garantir les mesures "irreals" previstes per Salut, que si "es manté la indefensió jurídica", n'hi haurà més.