Sanitat planteja que els menors de 60 anys triïn si volen rebre la segona dosi de Pfizer o d'AstraZeneca

BarcelonaDecisió salomònica. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha anunciat que el Comitè de Bioètica d'Espanya estudiarà si els 2 milions de menors de 60 anys que van rebre la primera dosi amb AstraZeneca –com mestres i policies– poden decidir si rebran la segona injecció del mateix productor o si accepten l'administració d'una dosi de reforç de Pfizer, tal com va acordar ahir la comissió de Salut Pública. El ministeri ha traslladat a l'òrgan aquesta consulta després que una desena de comunitats autònomes -entre les quals hi ha Catalunya i Madrid- s'hagin oposat a la combinació de vacunes. De fet, Sanitat ja va deixar dimarts la porta oberta a aquesta possibilitat "atesa l'excepcionalitat de les circumstàncies" i ensumant-se aquesta reacció en tromba dels governs autonòmics. El conseller de Salut andalús, Jesús Aguirre, ha arribat a assegurar unilateralment que la setmana que ve aquest col·lectiu rebrà la segona dosi d'AstraZeneca.

Serà el comitè, però, el que haurà de decidir si és acceptable o no que els menors de 60 anys reticents a rebre Pfizer signin un document de consentiment informat –obligatori abans de qualsevol intervenció mèdica que pugui afectar la salut– per poder posar-se la segona dosi d'AstraZeneca. "No és qüestió d'elecció: la decisió de la comissió de Salut Pública és punxar Pfizer i només en el cas dels que no vulguin rebre-la, donar-los l'opció de rebre AstraZeneca", ha matisat Darias, que insisteix que altres països com França, Suècia i Finlàndia ja fa setmanes que fan aquesta barreja. Així, la pilota està a la teulada del Comitè de Bioètica, que haurà d'analitzar la idoneïtat de la mesura i, en cas que hi doni llum verda, fixar en quines condicions es permetrà. El Comitè de Bioètica és un òrgan consultiu creat l'any 2007 per emetre informes, propostes i recomanacions sobre qüestions ètiques i socials -algunes de controvertides- relacionades amb les ciències de la salut.

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha afirmat que la decisió del ministeri d'administrar Pfizer implicaria endarrerir 90.000 noves citacions per vacunar les franges d'edat que van dels 50 als 59 anys i dels 70 als 79 anys, i ha qualificat “d'episodi lamentable” la gestió del ministeri. Els canvis de criteri constants, ha dit, han enviat “missatges de desconfiança a la població” tot i que la vacuna és “segura” i està avalada per l’Agència Europea de Medicaments (EMA) i la comunitat científica internacional. El departament és partidari de completar la vacunació dels que ja han rebut una dosi d'AstraZeneca amb el mateix productor i, per això, hores abans de la reunió tècnica del Consell Interterritorial de Salut, Vergés ja havia informat que Catalunya es posicionaria en contra del còctel de vacunes.

No obstant això, Vergés no és l'única autoritat sanitària que manté aquesta opinió: fins a sis comunitats autònomes més –Madrid, Andalusia, Galícia, Castella i Lleó, Múrcia i Cantàbria– han defensat administrar AstraZeneca als menors de 60 anys. El País Valencià ha estat l'únic territori que ha dit públicament que volia barrejar les dosis dels dos fabricants, mentre que Castella-la Manxa i l'Aragó s'han abstingut, si bé els seus governs han deixat clar que preferirien fer servir només la d'AstraZeneca.

Vacunes per edats

La campanya de vacunació avança i almenys 2.538.650 catalans ja han rebut alguna dosi, és a dir, el 32,4% de la població. I 1.161.500 persones (el 14,9% del cens) ja tenen la pauta completa: han rebut la monodosi de Janssen, les dues dosis de Pfizer, Moderna o AstraZeneca, o són menors de 66 anys que ja han passat la infecció i només en rebran una injecció, segons el protocol.

L'últim grup que s'ha incorporat a la campanya de vacunació, el de 50 a 59 anys (format per aproximadament 1,1 milions de persones), ja compta amb un 32,1% de la població amb la primera injecció. A la franja de 66 a 69 anys, el 78,4% tenen una injecció i ben pocs la segona (4,2%), perquè se'ls administra la d'AstraZeneca i l'interval de la segona punxada és de dotze setmanes, molt més llarg que amb la de Pfizer. Pel que fa a les persones d'entre 60 i 65 anys, a qui també se subministra la d'AstraZeneca, un 75,2% han rebut la primera dosi. En total hi ha unes 861.000 persones incloses en la franja que va dels 60 als 69 anys que s'han de vacunar.

El 90,2% de la població d'entre 70 i 79 anys, vacunada majoritàriament amb Pfizer, té una primera dosi posada (unes 579.700 persones), i el 54% ja ha completat la pauta d'immunització. Els més grans de 80 anys són els que presenten una taxa de vacunació més alta: el 93% han rebut la primera dosi i el 90,5% les dues.

La pròxima franja a vacunar prevista per Salut és la dels 40 a 49 anys, que hauria de començar al juny, si bé unes 167.000 persones ja han rebut una dosi perquè formen part de col·lectius essencials que van començar a vacunar-se amb la d'AstraZeneca al febrer (abans que el pla es basés únicament en l'edat) o malalts greus, com pacients en diàlisi, oncològics i trasplantats.

Serà al juliol, en principi, quan s'eliminarà la vacunació per edats i arrancarà la immunització en massa: llavors s'haurien d'obrir els torns corresponents a entre 16 i 39 anys i uns 2,2 milions de catalans podran rebre la vacuna.

Gràcies a la vacunació, els hospitals catalans han aconseguit baixar del miler de pacients de covid ingressats a planta: aquest dimecres n'hi havia 999. A més, també les unitats de cures intensives (UCI) es van desocupant progressivament: en una setmana s'han alliberat 57 llits, passant dels 421 malalts greus de l'11 de maig als 364 actuals.

Vacunes al Camp Nou

Salut també ha anunciat aquest dimecres que el Camp Nou obrirà el dijous, 27 de maig, com a punt de vacunació de dilluns a divendres i amb cita prèvia. El departament habilitarà la Sala Berlín amb quatre boxs inicialment durant uns vint dies amb la idea d'administrar-hi 2.500 dosis setmanals. La coordinació assistencial l'exerciran l'Hospital Clínic i el Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample (CAPSBE) i del CAP Sarrià. Fonts de Salut expliquen que no serà un centre de vacunació massiva, sinó més aviat "un punt emblemàtic que serveixi perquè la ciutadania es conscienciï sobre la necessitat de vacunar-se".