El llarg camí de les víctimes del 17-A per ser reconegudes encara continua

BarcelonaLa sentència dels atemptats de Barcelona i Cambrils va posar per primera vegada sobre paper el nom de les 338 víctimes directes dels atacs terroristes del 17 i 18 d’agost del 2017. Durant més de tres anys, la investigació judicial havia obviat aquest punt perquè partia de la premissa que els autors dels assassinats estaven morts i no se’ls podia jutjar. La sala va mantenir aquest criteri en la sentència, però va voler valorar les víctimes. I per primer cop després de més de tres anys va plasmar en un llistat la seva identitat i les lesions patides. Aquest reconeixement obre la porta als afectats a obtenir la condició de víctimes del terrorisme, però el camí no és fàcil.

D’entrada, que la sentència hagi estat recorreguda fa que el cas judicial es mantingui obert i tot fa pensar que no s'aturarà a l’Audiència Nacional, on s’han presentat els recursos d’apel·lació d’acusacions i defenses, sinó que acabarà sent el Suprem qui el revisi. Tot i així, l’advocat que porta la majoria de les víctimes –representades per la Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats per Terrorisme (UAVAT) i l’Associació 11-M d'Afectats pel Terrorisme– considera que el fet que hi hagi un primer llistat de víctimes les habilita per demanar el reconeixement per la via administrativa, davant del ministeri d’Interior. Antonio Garcia recorda que ni les acusacions ni les defenses "han qüestionat" aquest llistat en les seves apel·lacions. Malgrat tot, Garcia és prudent i admet que el fet que la sentència no sigui ferma deixa les víctimes en una situació d’incertesa.

Que la sala que va investigar els atemptats no avancés en la identificació de totes les víctimes ha produït una disparitat de situacions. Algunes víctimes, com les de l’explosió d’Alcanar –els únics fets pels quals sí que s’ha jutjat i condemnat els terroristes Driss Oukabir i Mohamed Houli–, sí que estan plenament identificades i els danys que van patir també s’han peritat. En canvi, entre les víctimes de Barcelona, Cambrils i de la fugida de l’autor material de l’atropellament a les Rambles, Younes Abouyaaqoub, hi ha diferents situacions. Alguns dels afectats també tenen aquests informes forenses, mentre que la gran majoria van ser identificats per primer cop com a víctimes arran de la sentència. Per a tots el camí serà més llarg perquè primer caldrà que un forense avaluï les seves lesions i després caldrà fer els tràmits per al reconeixement.

Una novetat jurídica

Una altra possibilitat seria que la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional que revisarà la sentència entrés a detallar les indemnitzacions, una cosa que Garcia veu difícil. Tanmateix, el lletrat valora la sentència que va fer l’Audiència Nacional des del punt de vista de les víctimes. "Suposa una novetat jurídica sense precedents", subratlla, i recorda que fins ara cap sentència no havia declarat mai com a víctimes els afectats per uns atemptats sense que s'hagués jutjat els assassinats i les lesions. "És una interpretació molt favorable per a les víctimes", insisteix Garcia, que considera que el pronunciament està deixant clar la responsabilitat civil de l’Estat a l’hora d’indemnitzar-les.

Tot i el reconeixement, la majoria de les víctimes han recorregut la sentència. Demanen que els dos terroristes siguin condemnats com a autors dels assassinats i les lesions patides i no només com a membres de la cèl·lula de Ripoll que planejava atacar la Sagrada Família el 20 d’agost del 2017, un atac frustrat per l’explosió del laboratori al xalet d’Alcanar on fabricaven el material explosiu. L'Associació 11-M creu que hi ha "proves evidents" que els dos condemnats eren conscients dels plans de la resta del grup.

L’Audiència Nacional va condemnar a 53 anys de presó Mohamed Houli i a 46 anys de presó Driss Oukabir. Tot i així, la pena és més alta que la que demanava la Fiscalia. També va imposar 8 anys de presó a Saïd ben Iazza com a col·laborador.