El camí judicial contra el govern de Mazón s’obre pas

BarcelonaDes que les riuades van arrasar part del País Valencià, les preguntes al voltant d'una possible responsabilitat de l'administració no s'han aturat. Què hauria passat si el govern valencià hagués ordenat confinar els veïns de l'Horta Sud? ¿I si haguessin rebut el missatge d'emergències unes hores abans, i no quan l'aigua ja havia omplert els baixos i havia deixat cotxes atrapats? El primer moviment als tribunals han estat les querelles que el col·lectiu populista Iustitia Europa ha presentat: diumenge contra el president espanyol, Pedro Sánchez, i el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlasla; i dilluns contra el president valencià, Carlos Mazón. Aquest dimarts s'hi ha sumat la denúncia que el sindicat CGT ha portat a la Fiscalia, i en paral·lel activistes i entitats socials s'han agrupat en la plataforma Justícia per a València, que inclou una cinquantena de juristes que es preparen per demanar responsabilitats penals per homicidi per imprudència greu.

La denúncia que la CGT ha portat aquest dimarts a la Fiscalia de València se centra en les hores immediatament anteriors a les inundacions. "Justament quan molts treballadors acabaven la seva jornada i els va atrapar en el trajecte de tornada, o havien d'incorporar-se al següent torn", ha afegit en una roda de premsa l'advocat Rafa Marco, que representa el sindicat. La denúncia, a què ha tingut accés l'ARA, recull els avisos que havia llançat l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) des de cinc dies abans advertint del temporal que s'acostava al País Valencià. El mateix dimarts 29 d'octubre l'alerta va pujar al nivell vermell, el grau d'alerta més greu en aquest sistema d'avisos.

La denúncia de la CGT també recull l'avís de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que a les 11.50 hores va advertir que hi havia barrancs desbordats. Poc després Mazón compartia un missatge a X —que més tard va esborrar— en què afirmava que la previsió era que el temporal baixés d'intensitat a partir de les sis de la tarda. Durant aquell matí la Universitat de València, que ja havia suspès les classes, anul·lava també totes les tasques docents, administratives, d'investigació i culturals davant del temporal, i la Diputació de València va tancar els seus centres i va enviar els treballadors a casa a les 14 h. El Centre de Coordinació d'Emergències va emetre un avís d'alerta hidrològica advertint que hi podia haver desbordaments a dos quarts de sis, si bé l'alerta de la Generalitat a la població no va arribar fins a les 20.12 h.

Preparen una denúncia per homicidi imprudent

En paral·lel, diferents entitats socials s'estan agrupant a la plataforma Justícia per a València amb la intenció d'unir forces per a una querella conjunta contra el govern valencià. Un dels impulsors del grup, Francesc Miralles Borrell, explica a l'ARA que l'èxit d'inscripcions —1.700 persones en un formulari que van publicar fa cinc dies— els fa pensar que acabarà sent una plataforma molt més àmplia del que inicialment van pensar, i que no es dedicarà només a la via judicial.

De moment, una cinquantena de juristes s'hi han involucrat. "Volem preparar bé tota la documentació per demostrar que molta gent no hauria sortit de casa si haguera hagut un avís", diu Miralles Borrell, que subratlla que en aquell moment moltes persones eren a la feina i les botigues eren obertes. "Un ciutadà comú pot ser més prudent o menys, però la direcció general d'Emergències, no. Ha de tenir una diligència determinada per prendre una decisió", afegeix davant la seva intenció de denunciar un delicte d'homicidi per imprudència greu.

La plataforma recentment creada, però, esperarà encara uns dies a dirigir-se a la justícia. Primer, assegura Borrell, volen esperar que es localitzin totes les víctimes per conèixer la magnitud real de la catàstrofe i quines casuístiques hi ha. Paral·lelament, també estudien una reclamació de responsabilitats patrimonials a l'administració que els suposi una indemnització. Aquesta via, que de moment es plantegen com a subsidiària a la penal, té perspectives de prosperar a parer de l'advocada especialista en dret administratiu i vicedegana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab), Susana Ferrer, especialment per la falta d'assistència just després de les inundacions, que veu molt més senzilla d'acreditar que una imprudència prèvia.

Responsabilitat patrimonial

La jurisprudència estableix que l'administració ha de respondre patrimonialment per les lesions que pateixin les persones sempre que sigui a conseqüència del funcionament dels serveis públics, fins i tot si no es deuen a una falta o negligència dels treballadors públics, explica Ferrer. Un dels requisits, afegeix, és que el dany que hagin patit no sigui "antijurídic", és a dir "que no tinguessin l'obligació de suportar aquest dany". Ferrer recorda l'exemple de les resolucions del Suprem que van descartar indemnitzacions als hostalers que van haver de tancar el seu negoci durant el confinament "perquè era en pro d'un bé superior, la salut pública". En canvi, en el cas dels afectats per la DANA això no es donaria, afegeix Ferrer.

Sobre la responsabilitat de l'administració, altres fonts jurídiques consultades per l'ARA afegeixen que en casos de negligència (fins i tot si no hi ha delicte) poden donar-se compensacions. Un exemple és el de les víctimes de l'atemptat de l'Hipercor de 1987. La condemna penal va ser per als membres del comando d'ETA, però l'administració també va haver d'indemnitzar les víctimes perquè no va desallotjar el centre comercial, malgrat que havia rebut l'avís amb temps de fer-ho, perquè el va subestimar. Continuant amb el paral·lelisme, les citades fonts indiquen que, de la mateixa manera que en l'atemptat el responsable no va ser l'Estat, tampoc ho va ser en el cas dels aiguats al País Valencià. Amb tot, això no li exclou l'obligació de protegir els ciutadans.