Les obres del tram central de la L9 es reprendran el 2022 després d'una dècada
El Govern ha de demanar un crèdit europeu milionari després d'aprovar els pressupostos
BarcelonaLes obres del tram central de la L9 del metro de Barcelona, aturades des de fa nou anys, es reactivaran el 2022 amb l'objectiu que les primeres estacions estiguin ja operatives un any després o, com a molt tard, el 2024. És la previsió amb què treballa la Generalitat, que espera que un cop aprovats els pressupostos podrà demanar el crèdit al Banc Europeu d'Inversions (BEI) per finançar el projecte.
Els comptes del 2020 ja preveuen una partida de 26 milions perquè l'empresa pública Ifercat s'encarregui dels tràmits administratius per reprendre els projectes tant de l'obra civil com de la construcció d'algunes estacions, segons ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, a la comissió del Parlament. El crèdit europeu rondarà els 740 milions d'euros, que hauran de garantir que els extrems de la L9/L10 que ja funcionen al nord i al sud s'uneixin finalment.
"Les tuneladores no poden engegar-se demà", ha dit Calvet, i ha afegit que segurament les obres requeriran només d'una d'aquestes màquines i l'altra s'haurà de desmuntar i treure-la del subsòl, on descansa des que van quedar aturats els treballs. El conseller ha celebrat que els pressupostos garanteixen per fi "un full de ruta" per poder preveure que la L9 estigui acabada del tot en el seu tram central cap al 2027.
La mobilitat sostenible, ha explicat Calvet, representa més de la meitat dels 4.540 milions d'euros de pressupost del departament. Les transferències a les autoritats de transport metropolità de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida sumaran 458,5 milions d'euros, mentre que la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) rebrà 140 milions previstos al contracte programa 2017-2021. Sobre la futura línia L8 de FGC –que ha d'unir les línies del Vallès des de Gràcia amb les del Baix Llobregat a Plaça Espanya– Calvet ha previst que aquest any es farà el contracte programa perquè les obres estiguin enllestides com a molt tard el 2025.
El conseller s'ha defensat de les crítiques per l'eliminació de les estacions urbanes de Rodalies de Salou i Cambrils després que s'hagi inaugurat el tram del Corredor Mediterrani. El Tram del Camp de Tarragona que ha de substituir aquesta pèrdua de transport dels usuaris pot estar en funcionament entre el 2024 i el 2025. Per garantir-ho, Calvet ha reclamant a l'Estat celeritat i compromís perquè Adif desmantelli l'actual infraestructura i es pugui començar el projecte del tram. La manca d'oferta de transport públic al Camp de Tarragona "neguiteja" molt el Govern, ha insistit el conseller.
El que no consta al pressupost del 2020 és cap partida per finançar la unió del tramvia per la Diagonal a Barcelona. Segons el departament, aquest any està prevista la licitació del projecte però la despesa no començarà a ser efectiva fins al 2021. Territori ha assegurat que treballa en coordinació amb l'Ajuntament de Barcelona en totes les obres que comportarà el primer tram de la connexió entre Glòries i Verdaguer.
La inversió en habitatge
Una altra de les grans partides del pressupost del departament de Territori és habitatge, que suma 431,3 milions d'euros. La xifra, criticada per insuficient pels grups de l'oposició, tampoc és l'ideal per al Govern. "Havíem tingut pressupostos més elevats en habitatge en el passat, però cal recordar que en gran part són recursos que ens venen per transferència de diners per part de l'Estat, diners que han estat prèviament pagats per tots els contribuents catalans", ha insistit Calvet. "Tenim un dèficit perquè ens falta la competència econòmica i això ens condiciona el desplegament de la resta de competències pròpies en habitatge", ha afegit.
Malgrat tot, el conseller ha destacat els 95,4 milions que es destinaran a l'Agència de l'Habitatge per concedir ajudes socials a col·lectius en risc d'exclusió. D'aquests diners, un total de 58,7 milions seran per construir 600 pisos de lloguer públic i 52,4 milions per a la compra d'uns 400 pisos per destinar-los a usos socials mitjançant el dret de tempteig i retracta. Calvet ha reconegut que mobilitzar un miler d'habitatges és "insuficient" per donar resposta a les necessitats actuals i ha instat a seguir treballant també perquè altres actors, com ajuntaments i ens privats, puguin contribuir també a pal·liar l'emergència habitacional.
Emergència climàtica
Calvet ha defensat que els pressupostos de Territori i Sostenibilitat, que augmenten en 600 milions la despesa respecte a la del 2017, passen "pel prisma de l'acció climàtica". A banda de la inversió en mobilitat sostenible per lluitar contra la contaminació i l'escalfament global, el conseller també ha destacat tot el paquet de polítiques ambientals que s'activarà.
Ha destacat l'impost sobre el CO2 dels vehicles, que permetrà una recaptació extra de 38,5 milions que es destinarà a dos fons: el Fons Climàtic –que pròximament determinarà quines accions es finançaran amb els nous recursos– i el Fons de Patrimoni Natural, dedicat a polítiques de conservació de la biodiversitat i manteniment d'espais naturals, entre d'altres.