'Calvarius rapidus': descobriu l'últim dinosaure dels Pirineus (i per què l'han anomenat així)

BarcelonaCalvarius rapidus. Aquest és el nom que científics de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) de Sabadell i el Museu de la Conca Dellà han donat a les restes fòssils trobades als entorns de la Masia Ramon de Figuerola d’Orcau, al Pallars Jussà. Les restes són un os del peu fossilitzat d’uns 66 milions d’anys que correspondria a un dinosaure d’un metre d’alçada, l’anàlisi del qual ha revelat que es tractaria d’una espècie nova fins ara desconeguda per la ciència. Els individus d’aquesta espècie haurien viscut en uns Pirineus que encara formaven part d’un arxipèlag gairebé tropical al final del Cretaci, en una època molt propera a l’impacte del meteorit que provocaria l’extinció massiva de tots els dinosaures del planeta. La troballa s’ha publicat a la revista Journal of Vertebrate Paleontology.

L’os, un metatarsià, va ser descobert durant una prospecció realitzada sobre el terreny l’any 2019. "De seguida vàrem veure que era molt estrany", recorda Albert Garcia Sellés, investigador a l’ICP de Sabadell i coautor de l’article publicat juntament amb Albert Prieto-Márquez, del mateix centre. "Es tracta d’un os gràcil i esvelt típic d’animals corredors", diu. La forma recorda dinosaures molt més grossos com els hadrosaures de bec d’ànec que van habitar els Pirineus fa 70 milions d’anys. La singularitat és que mai fins ara no se n’havia trobat un de tan llarg i lleuger en aquest grup de dinosaures "en lloc del món". "Mai fins ara s’havia trobat un hadrosaure amb el dit del peu tan allargat", insisteix Garcia Sellés.

L’edat de la roca que contenia el fòssil s’ha calculat que podria tenir uns 100.000 anys menys que l’impacte del meteorit que els va extingir a tots. El conjunt de dades voldria dir, segons l’investigador, que abans que caigués el meteorit a l’àrea que ara ocupen els Pirineus hi vivia un animal "petit, corredor, emparentat amb els hadrosaures", amb un musell en forma de bec d’ànec, molt més gros i herbívor. Com a molt, descriu, el dinosaure podria fer dos metres de llarg i no més d’un metre d’alçada. Les dimensions contrasten amb els 8 o 9 metres de llarg i els més de dos metres d’alçada d’altres dinosaures trobats als Pirineus.

L'origen del nom

"No sabem si aquest dinosaure en concret, però segur que un parent seu va veure com queia el meteorit", especula. I d’aquí el nom que li han posat, perquè "els animals van viure un autèntic calvari" pel canvi sobtat de les condicions climàtiques i del seu ecosistema, tot i que "hi ha evidències" que just abans d’aquest esdeveniment catastròfic hi havia hagut canvis ambientals que haurien provocat desequilibris ecològics.

En aquell temps els Pirineus eren unes grans planes fluvials, amb rius molt cabalosos de traçat sinuós. Al marge d’aquests rius molt probablement hi creixia una vegetació prou abundant amb falgueres i arbustos o fins i tot palmeres. Molt probablement, i per comparació amb altres hadrosaures emparentats, aquesta vegetació formava part de la seva dieta. La seva forma i el fet de ser un animal corredor és molt possible que li suposessin un avantatge competitiu.

"Aquest os s’ha comparat amb més de 50 espècies de tot el món abans de concloure que estem davant d’una espècie nova", exposa el científic. La seva forma suggereix que es podria tractar d’un animal bípede adaptat a un entorn que en aquell moment es regia pel principi d’insularitat, cosa típica de grans animals que tendeixen a fer més petita la seva mida amb el pas del temps.

El nord de la península Ibèrica i el sud de França formaven part fa 65 milions d’anys de l’illa coneguda com a Ibero-Armòrica. Els moviments de les plaques tectòniques ibèrica i europea, que van propiciar la formació dels Pirineus fa uns 80 milions d’anys fins a uns 30-35 milions que acabarien el procés fins a paisatges propers als actuals, han permès l’aflorament en superfície de roques sedimentàries amb una altíssima densitat de fòssils.