Juliol i agost són els mesos més letals per als malalts respiratoris crònics

Santa Coloma de GramenetTret dels casos de malalties infeccioses com la grip, l'hivern no és el detonant de les morts de malalts amb problemes respiratoris. Ara bé, des de fa uns anys la calor pot suposar un risc més gran per als malalts crònics. L'hivern és cada vegada més suau a causa de l'escalfament climàtic, però el fet que les temperatures baixes no suposin un risc en si mateixes per als afectats d'asma o de la malaltia respiratòria obstructiva crònica (MPOC) no es deu a l'emergència climàtica sinó a una millor adaptació a aquestes temperatures. "Durant les últimes quatre dècades ens hem acostumat molt bé al fred i creiem que es deu a una millor adaptació socioeconòmica, per exemple perquè s'ha estès l'ús de la calefacció a moltes llars", explica l'investigador d'ISGlobal i del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona Hicham Achebak. A les altes temperatures, però, la població encara no ha sabut adaptar-s'hi tant, i les persones grans, amb més problemes crònics, respiratoris i fisiològics, són les que més complicacions pateixen. I, també, les que menys les resisteixen i moren.

Investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa, han analitzat les morts vinculades a malalties respiratòries a Espanya entre els anys 1980 i 2016. Amb les dades de més d'1,3 milions de defuncions a la mà –representen una de cada deu morts naturals a l'Estat–, l'anàlisi constata que les morts per afeccions respiratòries atribuïdes a les temperatures han passat de donar-se majoritàriament entre la tardor i l'hivern a fer-ho en les èpoques més caloroses de l'any. Concretament, han passat de ser més freqüents en els mesos de gener i desembre a assolir el seu pic durant els mesos de juliol i agost.

"Fa dues o tres dècades, les baixes temperatures representaven un risc addicional de mort per malaltia respiratòria a Espanya, però ara ja no depèn del fred. Es tracta d'una completa reversió de l'estacionalitat de la mortalitat", detalla Achebak. Segons aquesta anàlisi, la proporció de víctimes per patologia respiratòria ha caigut de mitjana un 16,5% per dècada en els mesos més freds, mentre que el percentatge de morts durant les èpoques estiuenques s'ha mantingut relativament estable al llarg dels 37 anys d'estudi.

Semblaria, doncs, que la pandèmia del covid-19 podria desajustar aquesta tendència si l'any que ve es veu un augment de morts per afeccions respiratòries, com pneumònies, durant l'hivern. Però pel que se sap, ara per ara el virus causa malalties respiratòries agudes, no cròniques. Amb tot, i com passa amb altres malalties infeccioses respiratòries com la grip, Achebak dubta que la temperatura freda pugui ser un factor de risc afegit, sinó que n'hi ha d'altres que tenen molt més pes en la mortalitat, com la contagiositat del virus o la vulnerabilitat dels que més pateixen les complicacions que causa, com ara malalts crònics o d'edat avançada.

A l'estiu l'impacte de les altes temperatures en les malalties infeccioses és invers al que tenen en les malalties cròniques. La hipòtesi principal –basada en l'evidència d'altres virus respiratoris– és que els agents infecciosos com els coronavirus o la grip són estacionals i que la pujada de les temperatures en redueix la transmissió. Si això passés ara, caurien els contagis de covid-19 i tot fa pensar que també hi hauria moltes menys morts.

Les dones, les més vulnerables

Publicat a la revista Nature Communications, l'estudi inclou les dades diàries de 48 províncies relatives a temperatura i les morts per malalties respiratòries classificades segons el sexe, el grup d'edat i el lloc de residència. Entre les conclusions hi destaca que les dones són més vulnerables a la calor que els homes i que aquest risc augmenta amb l'edat. Però no és una troballa nova, ja que estudis similars amb el focus en les malalties cardiovasculars ja ho assenyalaven. Quina raó hi pot influir? "Creiem que podria ser una qüestió fisiològica. A les dones els costa més suar, que és el mecanisme principal d'evacuació de la calor", assenyala l'autor de l'estudi.

En canvi, els efectes del fred són més baixos per a les dones que per als homes i disminueixen amb l'edat, encara que en aquest cas les diferències entre grups són molt menys notables. Durant els anys més recents, l'estudi apunta que les diferències en el risc de mortalitat davant temperatures fredes són gairebé imperceptibles entre els diversos grups, mentre que sí que són significatives a l'estiu. "Aquest estudi apunta que la disminució de dies freds a causa de l'escalfament global en les pròximes dècades no contribuirà a una reducció de la mortalitat per malalties respiratòries, sinó que són conseqüència d'una combinació entre l'exposició a les temperatures i la vulnerabilitat de la població", resumeix Achebak.

"La temperatura ambient, especialment en el cas de la gent gran, ha de ser òptima, i en el cas de la calor encara no es prenen prou mesures. Per exemple, l'ús de l'aire condicionat no està tan estès com la calefacció o els aparells per escalfar les cases", apunta Achebak. L'aire condicionat no hauria de ser un luxe, però l'investigador assenyala que la bretxa econòmica existeix i, per tant, que no tothom pot fer ús d'aquests serveis.

"Cal anticipació de l'administració pública i sobretot és necessari implementar mesures d'adaptació urgents. Hi ha moltes persones que tenen l'aparell però no poden fer front a les factures i no el poden fer servir", apunta. L'any 2008 només tres de cada deu llars espanyoles tenien un aparell d'aire condicionat, mentre que l'any 2011 sis de cada deu ja disposaven d'un servei de calefacció central.