El 2016, prepareu-vos per al 'macropont' de desembre: totes les claus del nou calendari de festius

BarcelonaL'any 2016 tindrà 12 dies laborables que seran festius a l'Estat, segons el calendari elaborat per la direcció general de Treball i publicat aquest dijous al BOE. També n'hi haurà dos de locals. D'aquests 12 dies, vuit seran comuns a totes les comunitats autònomes. Aquí teniu les claus per entendre el calendari festiu del 2016:

Els vuit festius comuns a tot Espanya

• 1 de gener: Cap d'Any (divendres)

• 6 de gener: Reis (dimecres)

• 25 de març: Divendres Sant (divendres)

• 15 d'agost: L'Assumpció (dilluns)

• 12 d'octubre: Festa nacional d'Espanya (dimecres)

• 1 de novembre: Dia de Tots Sants (dimarts)

• 6 de desembre: Dia de la Constitució (dimarts)

• 8 de desembre: La Immaculada Concepció (dijous)

Els dies 1 de maig (Dia del Treballador) i el 25 de desembre (Nadal) cauen tots dos en diumenge. D'altra banda, el 2016, el dia de la Constitució (6 de desembre) i la Immaculada (8 de desembre) cauen en dimarts i dijous, de manera que podrà organitzar-se un 'macropont' festiu.

El govern de Mariano Rajoy renuncia així a acabar amb aquest tipus de festius, tal com va prometre el president en el seu debat d'investidura. Rajoy volia traslladar les festes "al dilluns" més proper en pro de la productivitat.

Els festius a Catalunya

• 28 de març: Dilluns de Pasqua Florida

• 16 de maig: Dilluns de Pasqua Granada

• 24 de juny: Sant Joan (divendres)

• 26 de desembre: Sant Esteve (dilluns)

L'11 de Setembre (diada de Catalunya) cau en diumenge, i se substitueix pel 16 de maig (Pasqua Granada).

Els festius a Barcelona

• 12 de febrer: Dia de Santa Eulàlia (divendres)

• 24 de setembre: Mare de Déu de la Mercè (dissabte)

Habitualment, l'Ajuntament escollia la Mercè i la Pasqua Granada (16 de maig) com a festes locals. Aquest any, però, com que la Diada cau en cap de setmana, la Pasqua Granada serà dia festiu a tot Catalunya.

Quines conseqüències té per a l'economia un 'macropont'?

Segons explica Jose García Montalbo, professor d’economia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), hi ha indústries per a les quals un 'macropont' d’aquest tipus és negatiu. "Hi ha indústries que no es poden aturar, com ara una cadena de muntatge o una central nuclear, que si s’aturen després han de tornar a posar-se en marxa", il·lustra. Hi ha molts sectors, però, per a qui un pont de gairebé una setmana és extremadament positiu, el turisme. "El turisme és una de les indústries més grans que tenim, i sense els ponts baixaria el turisme rural, l’esquí, etc.".