"Cal trencar el silenci sobre les agressions sexuals per aturar la impunitat"

La psicòloga especialista en violència masclista Alba Alfageme explica les seqüeles que pot causar un atac com el que va patir la regidora de la CUP Maria Rovira

Les víctimes de violència masclista rebran indemnització
Enric Borràs
16/09/2016
3 min

Barcelona"És important trencar el silenci d'aquesta mena d'agressions", explica la psicòloga especialista en violència masclista Alba Alfageme, que valora positivament la decisió de la regidora de la CUP de Barcelona Maria Rovira de fer pública una agressió sexual que va patir al mig del carrer. "Cal demostrar a les víctimes que no estan soles i aturar la impunitat dels agressors", assegura, i afegeix que si moltes violacions no es denuncien, aquesta mena d'agressions encara menys.

Moltes dones, diu, no denuncien assetjaments, grapejades i altres agressions sexuals que no arriben a la violació perquè, en certa manera, la societat les ha "normalitzat", explica, i es considera que no són tan greus. Però en realitat poden tenir efectes devastadors per a la víctima. "El que és important no és tan el tipus d'agressió, sinó com la viu la dona", diu Alfageme, i afegeix que sovint no es denuncia per por de què dirà l'entorn. Aquesta mateixa por pot fer que la víctima ni tan sols expliqui què li ha passat, i això n'empitjora les conseqüències.

Seqüeles

A curt termini, diu la psicòloga, la víctima d'una agressió sexual com la que va patir la regidora pot sentir dolors i molèsties físiques, alteració de la gana, trastorns del son –els quals poden implicar errors, accidents...–, aïllament, ansietat, terrors nocturns i, en general, dificultat per reprendre la vida quotidiana. A mig termini tot això es pot traduir en depressió, pèrdua d'autoestima, dificultats per mantenir relacions socials i disfuncions sexuals. A la llarga, si la víctima no té l'acompanyament i el suport adequats, s'hi poden afegir irritabilitat, desconfiança, alerta excessiva, embotiment afectiu, actituds evitatives en les relacions socials i una clara pèrdua de la qualitat de vida.

Cadascú pateix unes seqüeles diferents, diu Alfageme, i això no només depèn de la mena d'agressió a què l'han sotmès, sinó també de com estigui d'estable emocionalment, del suport del seu entorn i de l'acompanyament que pugui tenir. Tampoc tothom necessita suport psicològic, "hi ha dones que tenen prou recursos per sortir-se'n", però sí que cal que la víctima sàpiga on anar-lo a buscar-lo si el necessita i que estigui alerta per si detecta símptomes que indiquin que li cal ajuda d'un especialista.

Un dels factors clau que fan que moltes dones es decideixin a callar, cosa que agreuja les conseqüències de l'agressió, és la culpabilització social de les víctimes d'agressions sexuals. "Es jutja i culpabilitza la dona per com ha actuat abans, durant i després de l'agressió", explica la psicòloga. D'entrada, hi ha els qui responsabilitzen la dona per anar sola o distreta de nit, dur una roba determinada no anar prou amb de compte. Després, els qui la jutgen per no haver-s'hi resistit prou. "La regidora s'hi va resistir i va cridar, però quedar-se paralitzada pel terror també és una resposta molt natural, instintiva, que tan sols busca sobreviure", explica Alfageme.

I després, a més de la doble victimització que implica explicar el cas una vegada i una altra, si es denuncia s'hi afegeix l'estigma de ser una víctima, algú feble a qui han sotmès. "La violència sexual encara està carregada de prejudicis i tabús", diu Alfageme, i afegeix: "No s'hauria de parlar de víctimes, s'hauria de parlar de supervivents, perquè les que sobreviuen i tiren endavant acaben sent persones molt més fortes".

Tota aquesta violència social que culpa les dones abans, durant i després de l'agressió pot fer que moltes es decideixin a callar, i això comporta conseqüències per a la seva salut i qualitat de vida. L'acció de Rovira, segons Alfageme, és positiva, perquè ajuda a visibilitzar el problema.

stats