Societat 25/07/2021

Joan Ignasi Elena: “Cal dotar els Bombers de més mitjans, més plantilla i més tecnologia”

4 min

Joan Ignasi Elena va ser alcalde de Vilanova i la Geltrú entre el 2005 i el 2011 pel PSC. Després de deixar el partit va ser coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum i des del 26 de maig és conseller d’Interior.

De qui va ser la idea que fos conseller d’Interior?

De Pere Aragonès, que m’ho va proposar. Pel moment polític en què érem, pel moment que viu la conselleria, per l’etapa que comença, vaig pensar que havia de dir que sí i intentar sostreure la conselleria del debat partidari i de la confrontació.

En les reunions bilaterals, ¿hi ha alguna qüestió d’especial interès?

Hi ha un tema que és molt rellevant: els mossos d’esquadra es jubilen a l’edat de jubilació, a diferència de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Avui tenim 400 mossos en segona activitat, però el 2030 en tindrem 6.000 o 7.000. Si això no es resol, hi haurà un gap inassumible.

Han absolt els mossos que acompanyaven Pugidemont a Alemanya.

Era l’única sentència justa possible.

¿Hi ha alguna cosa més que puguin fer contra els incendis?

Els Agents Rurals i els Bombers diuen que els incendis s’apaguen a l’hivern, i és així. Si no s’haguessin fet franges de seguretat al cap de Creus s’haurien cremat mil o dues mil hectàrees. Cal dotar els Bombers de més mitjans, plantilla i tecnologia. Però també hi ha la consciència de cadascú. El 33% d’hectàrees cremades els 10 últims anys ha sigut perquè algú ha tirat una burilla. No podem abaixar gens la guàrdia, com estem veient ara a la Conca de Barberà i l’Anoia.

¿Pensa demanar un pressupost més gran per a emergències?

Sí, el demanarem al conseller Giró, ja li hem explicat les necessitats i el conjunt del Govern i el president en són molt conscients.

Quina satisfacció té del grau de compliment del toc de queda?

Alta. Ha costat molt més fer complir les normes sense confinament nocturn que amb confinament nocturn. Quan vam decidir que a les 00.30 h es tancaven les activitats i no hi havia confinament hi havia moltes més aglomeracions al carrer. Amb el toc de queda, o bé la gent l’ha complert per iniciativa pròpia o bé han acabat fent cas als agents. També és veritat que hi ha hagut mil sancions. Però som conscients que és una limitació molt extraordinària. El toc de queda té només una finalitat, que és que la pandèmia ha d’anar cap avall, que les UCI estan en una situació complicada i que això ho hem d’estabilitzar.

Fins quan estarem demanant-ho?

Unes setmanes.

Vol dir tot l’agost.

No vull donar dates, perquè soc un dels responsables del Procicat. El vam demanar, el TSJC ens ha donat una setmana més i aquest dilluns o dimarts comunicarem si el tornem a demanar.

El Constitucional va tombar l’estat d’alarma. ¿Li sembla una complicació innecessària?

Estic bastant en la posició dels vots particulars de la sentència. És obvi que era necessari. Les normes i els criteris jurídics s’han de llegir en el context en què es viuen. Alguns han segrestat la Constitució i en lloc d’un marc que faciliti la convivència l’han convertit en una etapa per impedir les aspiracions de la gent.

Els serveis jurídics d’Interior passaran a dependre de Presidència. Fins a quin punt el cas de Marcel Vivet ha pesat en aquesta decisió?

La seguretat jurídica i la protecció dels Mossos estan garantides i això ho complirem, ho notaran, ho veuran i ho viuran. Nosaltres el que hem defensat és que quan hi ha lesions contra un agent s’ha de produir l’acusació i la defensa. I ha de ser proporcional. En el cas de Marcel Vivet les imatges són les que són. Cinc anys de presó, quatre anys i nou mesos que va demanar la Generalitat, era una desproporció.

Vostè no ha dit si vol foam o no.

Això és objecte de la comissió d’ordre públic. No puc dir la meva posició abans que comenci. El que volem és assolir un consens sobre el model d’ordre públic i el model policial per als pròxims deu anys. Hi ha consens a parlar del tema. Als Mossos el que els molesta és la confrontació de partits, que se’ls utilitzi políticament, però l’anàlisi sobre el model i com adaptar-nos a la societat ho han fet sempre.

¿És possible arribar a un consens sobre la Brimo?

És possible debatre sobre un model d’ordre públic. L’antropòleg Lluís Duch deia sovint que els grans pensaments naixien dels marges, d’aquells moviments alternatius que no formen part de la centralitat política. Jo demano a tots als diputats que anem a aquesta comissió i analitzem les coses sense apriorismes, prescindint de qui fa la proposta, i analitzant-la. I que assumim i assolim un consens en un any.

Què passa amb la marihuana?

És una preocupació immensa, perquè el que eren abans xarxes organitzades per cometre delictes en altres àmbits s’han concentrat en aquesta activitat. És sagnant, és molt preocupant i hi estem intervenint no només des de les diferents regions, sinó també des de la informació i la intel·ligència.

Per què som un paradís per a les plantacions de marihuana?

Les xarxes se situen en països determinats en moments determinats i aquí s’han concentrat molt. Estem fent molta pressió, molta informació, molta investigació i molta tecnologia. I la veritat és que els decomissos que s’estan fent són notables.

Si legalitzessin la marihuana li solucionaven el problema.

Crec que són debats diferents i no és el moment d’obrir aquest debat per part meva, soc el titular d’Interior.

A l’anterior legislatura es va crear l’Àrea de Seguretat Institucional (ASI) per protegir el president. Què passarà amb aquesta unitat?

Ho decidirem les properes setmanes. L’objectiu és que hi hagi igualtat de criteris d’accés i acabarem d’analitzar si és necessari que hi hagi per a determinades figures institucionals una àrea específica dins del cos d’escortes.

stats