El ‘cafè per a tothom’ de Renfe

Per als usuaris habituals dels trens d’alta velocitat el que els ha passat aquest dijous al matí ha estat un fenomen paranormal. Estar aturats en una estació que no toca més de 30 minuts sense rebre cap explicació, que els facin baixar del vagó i els diguin que ara vindran uns autobusos per dur-los a una altra estació per agafar un tren regional o de Rodalies, arribar a misses dites a la feina o a aquella reunió tan important... en definitiva, el que passa un cop al mes a les línies de proximitat, les que agafen més de 350.000 persones cada dia. Quan aquests pacients viatgers demanaven igualtat de tracte amb els de l’AVE, no es referien a això exactament. És cert que aquest cop ha sigut un sabotatge i no té res a veure ni amb fallades del sistema ni amb les mancances cròniques de la infraestructura ferroviària, però la sensació de caos que han viscut aquest dijous 13.000 passatgers —per a molts ha estat la primera vegada— és la mateixa que es repeteix cada dos per tres a Rodalies. La gestió de les crisis continua sent l’assignatura pendent de Renfe.