La cabra de la Legió no menja hamburgueses
BarcelonaTot tranquil. Una madureta supercuqui du vambes megafashions amb cordills de la bandera espanyola. Un senyor vestit postcacera tardofranquista amb una corbata de la bandera espanyola. Jovenets pijos retronasals amb polos de la bandera espanyola. Un jubilat desdentat amb un cinturó de la bandera espanyola i una panxa a punt de rebentar de felicitat. Samarretes, mallots de ciclista, gorres, clauers, adhesius i fins i tot crosses... amb la bandera espanyola. Tots els productes possibles de la bandera espanyola a la manifestació de la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona. Tots... fins que arriba la cabra de la Legió.
Ella. Baixeta com una taula supletòria. De pas accelerat de dibuixos animats. Amb la bandera espanyola de supercapa (“ Vamos a luchar. Vamos a morir ”). Ella ho revoluciona tot. La gent es fa selfies amb la cabra. Estrella de banyes lluminoses permanents. “ ¡ Viva la cabra! ” Tothom la toca. Tothom fa la cabra amb la cabra. “Menja hamburgueses?”, diu un senyor ensenyant la compra d’un restaurant de menjar ràpid. Li planta el tros de carn al davant. I la cabra no mou ni una cella. Res. “Dóna-li un tros de pa!”, diu un altre. Res. La cabra amb ulls al·lucinògens de bosc d’hivern esporuguit. La cabra congelada per les fotos. Preguntem. Però ella no respon. Preguntem a l’aire. Es veu que la cabra es diu el Balilla, pel jove cantant de flamenc. És “el seu nom artístic”. Però ara també li diuen Rocky. Doble nacionalitat nominal. I sona rock’n’roll.
“ Soldadito español, soldadito valiente, el orgullo del sol, es besarte la frente. La victoria fue tuya, porque así lo esperaba, cuando muerta la pena, a la Virgen rezaba, tu novia morena... ” Alguns exlegionaris espitregats reciten la lletania amplificada per altaveus a tot drap. Via Laietana és un pasdoble. La comissaria de la Policia Nacional es converteix en un photocall discoteca. “ ¡ Viva España! ¡ Viva la Legión! ¡ Viva la Policia Nacional! ” Es fan fotos amb els policies impertèrrits. Els donen la mà. Els abracen. Alguns policies s’emocionen mostrant un color vermell congelat a la cara. “ ¡ Viva los Mossos! ” I a dues passes caminen per fer-se les mateixes fotos amb els Mossos d’Esquadra palplantats i amb blanc de rostre circumstancial. Tam-tam... Els tambors no paren. Pèls de pit de blanc erecte. Tatuatges. Bíceps de gimnàs. Barbes del segle XIX. Patilles del segle XXI. Permanents de senyora color whisky. Llavis de mares vermells a punt de fer fissió nuclear. Algunes banderes espanyoles del pollastre. Tot rostint-se a l’ast.
L’home cartell
La llibertat total arriba a la plaça Sant Jaume. Un home vestit de cartells (tipus: “España siglos de crímenes contra la humanidad ”) que viu gairebé a la plaça s’emporta tot d’insults: tots els possibles al diccionari terrenal i espiritual. Tensió. Distensió. La central nuclear esclata a la plaça: “ No nos engañan, Cataluña es España ”; “ ¡Fuera Colau! ” (l’Ajuntament vol que els legionaris surtin de l’espai de Sant Andreu que se’ls va deixar); “ ¡Viva España! ¡Viva la Legión! ”; “ P¡uigdemont dimisión! ” Tots els crits des de la banda de la Generalitat. Aquí està el missatge escenogràfic. Hi ha gana. “ Hoy empieza el declive del nacionalismo catalán, y nosotros continuaremos existiendo, cuando vosotros desaparezcáis ”, diu Javier Barraycoa, de l’organització Somatemps. Hi ha gana. Tots per la Constitució. La unitat d’Espanya. Les forces armades. La legió. “Lo, lo, lo... Español, Español... ”; “ Soldadito español, soldadito valiente, el orgullo del sol, es besarte la frente...”. Muas. Alguns crits de “ ¡Viva la Legión! ¡Viva la muerte! ” Hi ha gana. I la cabra ja no l’hem vist.
