“Els cabirols se’m van menjar una hectàrea de vinya en tres nits”

GironaJordi Aixalà Alcait conrea vinya al Priorat des del 2005 per produir els seus propis vins en un petit celler local de segell ecològic. Aquest any, però, la seva producció vinícola ha quedat escapçada i acumula milers d'euros de pèrdues que posen en risc la supervivència del negoci. Els responsables de la catàstrofe són els cabirols, colles de cérvols petits, ràpids i porucs, que s'acosten als camps de nit i es mengen les plantacions sense pietat. "A finals de març, en l'època de brosta del cep, els cabirols van arrasar-me una hectàrea de vinya en tres nits sense que pogués fer res per evitar-ho", recorda resignat Aixalà, que continua: "Com que es mengen els brots dels primers dies, a la planta li costa tornar a germinar i perdem la recol·lecta d'aquest any. A més, també afecta el resultat de les properes campanyes".

Aixalà no és l'únic pagès damnificat pels estralls d'aquests mamífers ungulats. Sobretot a les comarques de Tarragona, als conreus vitivinícoles de l'Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barbarà, el Bages o l'Alt i el Baix Penedès, són molts els agricultors i els productors que es queixen d'aquest problema a les seves parcel·les. També a la Garrotxa, on en els últims anys els cabirols han fet minvar la producció de fesols de Santa Pau. Segons dades d'Unió de Pagesos, les captures de cabirols en àrees privades de caça de Catalunya s'han multiplicat per 12, des dels 700 de la temporada 2007-08 fins als més de 8.600 del curs 2020-21. I la població continua creixent de manera exponencial. No està tipificat tècnicament com a plaga sinó com a superpoblació, però l'impacte en les collites és evident. El sector està preocupat i denuncia que és un escull més que els dificulta la feina, sumat a les altes temperatures, la sequera o els atacs de conills i senglars.

Un mamífer reintroduït el 1995

El cabirol és una espècie forestal que es pot trobar als boscos de quasi tot Europa. A Catalunya, però, a mitjans del segle XX, era una població quasi inèdita, només amb presència a les serralades litorals. Fins que el 1995 la Generalitat va impulsar un pla per reintroduir aquests mamífers als boscos catalans alliberant mascles i femelles en zones com Poblet o la Garrotxa. La raó argumentada era que, com que s'alimentaven de matolls i esbarzers, ajudarien a mantenir net el sotabosc i no perjudicarien els conreus d'hortalisses o cereals. A mesura que han anat passant els anys, però, els cabirols, que a Catalunya no tenen cap depredador que els espanti, s'han allunyat progressivament de les herbes de la malesa i han preferit els fruits de les plantacions dels humans. Sobretot durant els últims mesos, amb la sequera extrema que ha eixugat els boscos i ha empès els animals a buscar alternatives per alimentar-se.

"Abans els cabirols et feien perdre 3.000 € o 6.000 € l'any i era assumible, però ara és la ruïna: he perdut 4.500 kg de verema de garnatxa peluda, m'ha caigut un distribuïdor i les pèrdues del celler superaran els 30.000 euros", lamenta Aixalà. "És veritat que són animals molt bonics, però Disney ha fet molt de mal, no pot ser que acabi amb els pagesos, cal trobar una solució èticament justa per a tothom", certifica.

Unió de Pagesos demana a l'administració mesures per fer-hi front. Més batudes i durant més mesos de l'any, ajudes, compensacions econòmiques i mètodes per reduir-ne dràsticament la població, com l'esterilització o el trasllat. També defensen que rodejar les finques de tanques no és la millor solució, perquè engabiar les vinyes vol dir desplaçar el mal cap a una altra zona i no volen convertir el Priorat o el Montsant en una fortificació.

Un repel·lent i la caça per fer-hi front

El juliol del 2022, el departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, per limitar una proliferació desmesurada de la població de cabirol, conjuntament amb l’Institut Català del Vi, va promoure la constitució de la Taula de Cogestió per al Control de Danys Cinegètics a la Vinya. Des de fa tres mesos, una de les mesures que està en marxa és l'assaig d'un producte repel·lent natural, fet a partir de la calcinació d'ossos desgreixats, que s'empolvora sobre els ceps i els terrenys. Ja s'utilitza a França i desprèn un gust i una olor que allunya els cèrvids. De moment s'ha testat en tres parcel·les del Priorat i el Penedès i, durant l'estiu, que és quan es comença a cultivar el fesol, també s'ha aplicat en camps de la denominació d'origen de Santa Pau. Els resultats són positius, ja que no s'han detectat danys remarcables en els conreus amb repel·lent.

"Aquest any, de moment, hem tingut menys problemes i, gràcies a les batudes i les proves de repel·lents, sembla que la cosa va bé", diu Joan Orri, productor de fesols. "Tinc un camp prop del bosc i l'any passat se'm van menjar una hectàrea, però aquest any poca cosa", afegeix.

A més de la prova pilot del repel·lent, el departament també promou actuacions cinegètiques que, des del 2020 fins a l'actualitat, permeten capturar cabirols mascles i femelles fora del període hàbil per caçar. Entre el maig i el juny, per exemple, se'n van caçar 90 exemplars. "Els caçadors són fonamentals: quan tenim alguna afectació o veiem molts exemplars en una zona els avisem", conclou Orri.