C-55: accidents, morts i lentitud

La plataforma No Més Morts a la C-55 ha fet avui una marxa lenta amb una seixantena de cotxes per reclamar el desdoblament de la via i l'alliberament dels peatges. La Generalitat no té previst fer cap de les dues coses: la primera costa 130 milions d'euros i la segona 775 milions

C-55
Albert Solé
25/10/2015
5 min

BarcelonaEls veïns del Bages que pateixen cada dia les cues a la C-55, i massa sovint han d'anar a algun funeral d'un conegut o familiar que s'hi ha deixat la vida, n'estan farts. Reclamen moltes coses, però sobretot que la Generalitat es posi al seu costat, com passa amb els veïns de la N-340 a les Terres de l'Ebre. La diferència és que la solució als problemes de la N-340 la té l'Estat –és una via estatal–, i els de la C-55 són cosa del govern català –és una via autonòmica.

Per aquest motiu la plataforma No Més Morts a la C-55 i la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa han organitzat aquest diumenge una marxa lenta de vehicles des de Manresa fins a Abrera per reclamar el desdoblament de la via. A la convocatòria hi han assistit una seixantena de vehicles per reclamar tres coses: "Denunciar l'alta accidentalitat i mortalitat de la via; la mala senyalització de les obres, i el no-aixecament del peatge de la C-16 cada cop que hi ha retencions".

La cua de vehicles fent la marxa lenta a punt de passar per l'entrada de Castellgalí a la C-55 / ACN

Aquesta no és la primera protesta que organitzen la plataforma No Més Morts a la C-55 i la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa, ja que cada cop que es produeix un accident mortal en aquesta carretera convoquen talls de protesta a la via.

46 morts en 5 anys

El desdoblament està pressupostat: 130 milions d'euros

Des del 2010 ja han mort 46 persones a la C-55 –la darrera, el 5 d'octubre, en un xoc frontal entre un camió i un turisme a Callús–, la meitat de les que han perdut la vida a la carretera més perillosa de Catalunya, la N-340 (87 des del 2010). Amb la diferència que la N-340 té més del doble de quilòmetres i un tram desdoblat paral·lel (l’A-7 entre Altafulla i l’Hospitalet de l’Infant). Fina Casals, portaveu de la plataforma No Més Morts a la C-55, recorda que la C-55 ja té anys “i està quasi igual que la va deixar Franco”. Per aquest motiu creu que la solució passa pel desdoblament.

Aquest desdoblament, que ha de pagar el Govern, està redactat i pressupostat (130 milions d’euros), però està guardat en un calaix de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, i no en sortirà fins que un polític ho decideixi, i no serà el conseller Santi Vila. L’aposta de l’actual departament de Territori és invertir 20 milions d’euros fins al 2016 en una sèrie d’obres per millorar la seguretat de la C-55 i la C-58, sobretot posant mitjanes de ciment durant gairebé tot el trajecte entre Manresa i Terrassa.

gràfic

L’objectiu: evitar els xocs frontals com el del 5 d'octubre a Callús. En un tram les obres han començat aquest estiu, i en el de la C-58 van arrencar al setembre. Els trams curts que ja tenen aquestes mitjanes en servei des de fa poc (els punts negres fins llavors) han reduït els accidents en un 40%. La C-55 (d'un carril per a cada sentit) suporta un trànsit diari de 28.000 vehicles en el tram entre Manresa i Sant Vicenç de Castellet (17 km), i està entre les deu vies amb una concentració d’accidents més alta (0,55 accidents per quilòmetre), segons l’estudi EuroRAP elaborat pel RACC. La Unió Europea recomana –no obliga– desdoblar una via a partir dels 12.000 vehicles diaris.

Les mitjanes de formigó (New Jerseys) també generen polèmica / CRISTINA CALDERER

Aquestes mitjanes de formigó que separen els carrils de la C-55 –alguns trams ja en tenen i a d'altres se'n posaran en breu– han rebut també moltes crítiques per part dels usuaris. A canvi d'evitar els xocs frontals, fan la via molt més lenta i una “ratera” –en paraules de Fina Casals– en cas d'un accident o una avaria, ja que els vehicles es queden atrapats i sense sortida.

Alliberar la C-16?

Segons un estudi de la UPC costaria 775 milions d'euros

L’autopista C-16, que forma part de l’Eix del Llobregat i va paral·lela a la C-55 i la C-58 entre Manresa i Terrassa, es va inaugurar el 1989 i Autema (Ferrovial i Abertis) en té la concessió fins al 2039. Des de la plataforma No Més Morts a la C-55 lamenten que quan es va construir la C-16, fa 25 anys, “es va fer perquè els barcelonins poguessin anar a la Cerdanya directes, i no van pensar en el territori”. Potser per això només hi ha dues sortides de l’autopista en tot el seu pas pel Bages, i la connexió amb la capital, Manresa, és més que deficient. La C-16 és l’autopista més cara de Catalunya (4,25 euros els dies laborables i 7,73 els festius) i de les que menys vehicles registren actualment (uns 10.000 diaris).

El Govern no té la intenció ni de desdoblar la C-55 ni d'alliberar la C-16. La Generalitat mai ho ha plantejat pel cost que tindria, un cost que des de fa unes setmanes la UPC ja ha quantificat: 775 milions. Santi Vila no pensa fer aquesta inversió amb diners públics. Per això ha impulsat uns descomptes en el peatge de la C-16, passant per sobre de l'opinió de la concessionària.

Bonificacions per decret

Després de dos anys negociant amb Autema, el Govern ha tirat pel dret

Al mes de setembre del 2013 la Generalitat va anunciar un peatge variable a la C-16 en funció de la congestió a la C-55, i la inversió de 20 milions per part d’Autema –la concessionària de l’autopista fins al 2039– per millorar la seguretat de la C-55 i crear nous accessos entre les dues vies per poder desviar-hi el trànsit. Un any després, el peatge variable es va descartar “per problemes financers d’Autema”, segons va explicar un portaveu de l’executiu, i es va començar a buscar una altra fórmula per rebaixar el peatge.

A finals del 2014 Territori va anunciar un descompte del 50% per als desplaçaments interns a partir del juliol del 2015, i va mantenir que Autema pagaria els 20 milions de les obres. L’empresa concessionària –Ferrovial més Abertis– i la Generalitat, però, no han arribat a cap acord, i al final Santi Vila ha tirat pel dret: el 14 de juliol passat va aprovar un decret per modificar unilateralment el contracte de concessió del peatge de la C-16 per poder-hi aplicar les bonificacions que volia i, a més, rebaixar el que paga cada any a Autema per compensar el poc trànsit. El conseller ho exemplificava al diari 'Regió7' al juliol: si el Govern va pagar 36 milions a Autema el 2014, el 2016 només en pagarà 10. Ferrovial i Abertis, que van intentar aturar el decret, ja han anunciat que presentaran un contenciós administratiu. Una de les peticions dels veïns del Bages sempre ha sigut la gratuïtat de la C-16, és a dir, alliberar-la de peatges. A canvi, els vehicles que tinguin Via-T i facin el trajecte entre la sortida 41 de Sant Vicenç de Castellet i les tres sortides de Manresa tindran el peatge bonificat al 100%. Ara bé, els 20 milions d’euros en obres els haurà de pagar el Govern i no Autema, com estava previst, i sense nous accessos a l’autopista.

Pressió del territori

Al maig va néixer un lobi que inclou CDC de Manresa

La plataforma No Més Morts a la C-55 fa anys que treballa per reclamar aquest alliberament de la C-16 i el desdoblament de la C-55, i considera que fins ara la Generalitat l’únic que fa és posar-hi pedaços. Per guanyar poder de negociació, aquesta plataforma forma part d’un lobi manresà que inclou també tots els partits polítics de la ciutat –incloent-hi Convergència, que governa a Manresa–, associacions de veïns, sindicats, el Col·legi d’Enginyers Industrials i la Fundació Ampans.

stats