Es busquen voluntaris joves per a entitats envellides

Dossier Es busquen voluntaris joves Desplega

4

Wani Bik, un projecte inequívocament jove

3

La indústria de la solidaritat: plataformes a la carta

2

Què es pot aprendre dels errors de València per canalitzar l'ajuda?

1

Es busquen voluntaris joves per a entitats envellides

BarcelonaDe l'associació mediambientalista Extinction Rebellion, creada el 2018, n'ha sorgit End Fossil, impulsada per un grup de joves en la vintena que, després de l'èxit d'una tancada, van decidir emancipar-se i formar la seva pròpia entitat. També Càritas, concretament Càritas Jove, ha muntat el que han anomenat grups motors per aconseguir captar voluntariat jove. Aquest és, ara mateix, el gran repte de l'associacionisme social de Catalunya: el rejoveniment, tenint en compte que la joventut es resisteix a ingressar a estructures que es regeixen per models que en molts casos consideren "rígids".

Seguint l'empenta de la sueca Greta Thunberg, els joves s'han mobilitzat per exigir més compromís contra la crisi climàtica. Sara Santana va començar amb l'activisme mediambiental a segon de carrera amb Extinction Rebellion, però fa un parell d'anys un grup de socis de l'entitat –tots en la vintena– van decidir fundar pel seu compte End Fossil. Els va animar –explica la jove activista de 23 anys– "l'èxit en l'organització de les ocupacions" convocades a la UAB i la UB. Amb aquelles accions van demostrar que les coses es poden fer d'una altra manera i que la falta d'experiència es pot suplir amb altres qualitats. "El fet que siguem només un grup de joves t'empodera molt per prendre decisions", afirma.

A Catalunya, el 13% de la població (unes 900.000 persones) dediquen el seu temps de manera altruista a causes socials en les més de 3.000 entitats registrades. Segons dades de la Federació Catalana del Voluntariat, un terç d'aquests voluntaris superen els 55 anys i, si es posa el focus en els membres de les juntes, ja es pot parlar directament de "gerontocràcia", en paraules de Ramon Nicolau, president de la Federació.

A la pèrdua més important de voluntariat, que es va produir per les restriccions de la covid, s'hi ha afegit la complicada "disponibilitat del jovent", apunta Nicolau en referència als problemes d'encaixar l'altruisme amb els estudis, la feina i la vida. Des de Lafede.cat, federació d'organitzacions per a la justícia global, la seva coordinadora, Montse Santolino, afegeix a aquesta llista altres variables que han fet trontollar la participació dels joves: d'una banda, la "precarietat laboral i vital", que els té ocupats amb preocupacions pròpies, i de l'altra "les moltes afectacions emocionals" que han patit arran de la covid.

La "preocupació" per la falta de joves és àmpliament compartida i fins i tot hi ha qui la veu com el "gran repte" de l'associacionisme. Això no vol dir que els joves s'allunyin de la solidaritat, però potser –apunta Santolino– ha arribat l'hora de tenir-los més en compte en tots els processos de presa de decisió de les entitats. No obstant això, també és cert, segons Nicolau, que als més joves una de les coses que els frena més és la "rigidesa" de les estructures, la paperassa que requereix formar part d'una entitat registrada legalment (estatuts, assegurances, assemblees) i l'ímpetu de fer accions "aquí i ara".

Més flexibilitat i compromisos més curts

Flexibilitat és un concepte valorat pels joves. Roger Oncins acaba de fer 27 anys i la seva és una família amb fort arrelament en el voluntariat a Càritas. Ell mateix havia fet classes de llengua per a adults, però li exigia "molt de compromís" que no sempre podia complir i patia quan havia de faltar. Se'n va apartar fins que des de l'organització diocesana li van oferir fa dos anys integrar-se al nou grup motor jove, reproduir a diverses diòcesis.

Allà, una desena de joves menors de 30 anys s'autoorganitzen per tirar endavant els seus propis projectes de manera més o menys autònoma. Un exemple d'això és l'estrena el mes vinent d'un documental sobre sensellarisme o l'organització d'actes. Càritas té més de 3.000 voluntaris, dels quals poc més d'un centenar tenen menys de 30 anys. Sílvia Moya, referent de voluntariat jove a Càritas Barcelona, explica que la iniciativa sorgeix de la necessitat de fer un relleu generacional amb voluntat de "sumar" amb els veterans. "Els joves porten noves maneres de fer les coses, innovació i creativitat, mentre que els grans tenen experiència; no pretenem que hi hagi una substitució", indica. De l'experiència, Oncins valora que, tot i dedicar menys temps al voluntariat, sent "més la implicació" perquè ha passat de ser "un participant a liderar un projecte" amb altres persones iguals que ell. El grup es reuneix un cop al mes i, si cal, s'organitzen per una altra trobada via WhatsApp.

Una enquesta recent de Lafede.cat assenyala que el jovent mostra un compromís amb una varietat de lluites: des de la mediambiental fins a la del racisme o el feminisme, passant també per l'habitatge (una mancança que pateixen en pròpia pell). Moya apunta que, més que per entitats, els joves es mobilitzen per causes, i en aquesta mateixa línia Nicolau afegeix que s'han acabat les militàncies "de tota la vida" a una mateixa entitat. Per contra, sosté que els joves d'ara van canviant buscant projectes que estiguin alineats amb la seva preocupació: "Són més tastaolletes", defineix, i atribueix "la majoria d'abandonaments" del voluntariat als problemes de conciliació. Aquesta tendència va acompanyada amb compromisos més curts, "d'un o dos anys", o fins i tot per trimestres, per adaptar-se en cada moment a la seva disponibilitat.

Són menys solidaris els joves que els seus pares o avis? La resposta més comuna és negativa, com bé demostra la reacció de milers de joves a València, però sí que els canvis de causes i la flexibilitat obliga les entitats a replantejar-se el funcionament i a eliminar la "visió adultocèntrica" que sovint acusa la joventut de ser una "generació de vidre" aliena als problemes comunitaris, assenyala Santolino.

A Lafede.cat, aquest procés de repensar l'estructura ja està en marxa. "Nosaltres, però també molta gent a escala internacional, tenim l'obsessió de trobar les maneres d'atraure els joves", assenyala la coordinadora, que subratlla com les generacions més grans i les joves "viuen en sintonies diferents", com ha quedat demostrat per la capacitat de mobilització de voluntaris i material dels influencers a València. La rapidesa de crear continguts i fer crides i l'agilitat dels postadolescents en reaccionar han sorprès els activistes veterans, acostumats a planificar les accions. El "perill", segons Santolino, és que aquests grans predicadors estan en l'òrbita de l'extrema dreta i s'han esforçat a trobar mancances i errors en la gestió pública. Sobre si hi ha una crisi de reputació de les ONG, Santolino té dubtes, però assegura que, juntament amb les institucions, les entitats socials són les que poden mantenir en el temps projectes de recuperació un cop han marxat influencers i periodistes.

Aquesta activista comparteix la idea que els joves no paguen quotes a entitats, però incideix en el fet que sí que secunden iniciatives puntuals de caràcter solidari que s'ajusten als seus gustos, com ara carreres o concerts. "El model de soci que paga una quota sense preguntar res s'ha acabat", assenyala, i avisa que la via de contractar joves per captar socis al carrer pot ser contraproduent perquè és, precisament, "el primer contacte" que tenen amb les ONG i poden quedar marcats per la "precarietat amb què treballen".

Arés Perceval, directora d'Unipau, és copresidenta de Lafede.cat i amb 34 anys ha suposat una glopada d'aire fresc a una junta formada per activistes que es van iniciar en la justícia global als 80 i 90. El seu nomenament s'integra en aquesta estratègia d'acostar-se a l'activisme jove per "canviar" les entitats. No és posar cares joves per posar-les, insisteix Santolino, que assenyala que el repte també rau en incloure persones racialitzades per tenir una nova mirada, nous projectes i, qui sap si nous finançadors.

Perceval continua també la tradició familiar del pacifisme i també està involucrada en combatre el racisme i la islamofòbia, dues causes amb molt de predicament entre els joves. Explica que ha format un equip de dones joves, amb les quals comparteix llenguatge, discurs i la manera d'interactuar, però sense menysprear el coneixement dels membres més grans, subratlla.

Veterans i novells comparteixen el "repte" de fer que el seu missatge i els seus valors es difonguin a través dels canals que fan servir els més joves. "Ens hem de posar amb el TikTok", admeten gairebé a l'una.