Es busquen testimonis per reobrir un cas d’assassinat

BarcelonaÉs bastant improbable que, en un cas d’assassinat, els familiars de la víctima mortal i els d’un dels acusats comparteixin el mateix diagnòstic sobre la investigació. També ho és que, 15 anys després dels fets, les dues parts continuïn reclamant la reobertura del procés judicial perquè consideren que es va tancar en fals. Però el cas de l’assassinat de la jove Helena Jubany, que va ser trobada morta en un solar de Sabadell el 2 de desembre del 2001, està fora de tota estadística.

El suïcidi d’una de les acusades de la mort de l’Helena, Montse Careta, que vivia al costat de l’infaust solar on es va trobar el cadàver i era membre de la Unió Excursionista de Sabadell (UES) com la víctima, va derivar en l’arxivament de la causa l’octubre del 2005. El jutge va considerar que la “solidesa de les proves” no era “suficient” per sustentar l’acusació, que també pesava sobre el company sentimental de Careta i membre de la UES, Santiago Laiglesia Pla, i Ana Echaguivel, una altra noia de la unió excursionista.

Però, quinze anys després, Anna Prats i Yago García, dos estudiants de periodisme, han tret la pols al dossier Jubany-Careta amb l’esperança que algú amb informació determinant parli després de tant temps de silenci. Aquest és el desig compartit per les dues famílies, que consideren que l’autor o autors de l’assassinat “continuen lliures”.

Les proves contra Careta

D’acord amb Prats i García, la investigació es va centrar només en indicis que apuntaven a la culpabilitat de Careta, que va aparèixer morta a les dutxes de la presó de Wad-Ras després d’haver passat quasi tres mesos defensant la seva innocència amb escrits i cartes. Duia una corda de niló lligada al coll. La ubicació del cos inert de l’Helena, drogada, nua i amb els dits i els genitals cremats, incriminava Careta perquè era l’única persona coneguda de la víctima que vivia a l’edifici des d’on necessàriament s’havia llençat Jubany, de 27 anys, en estat d’inconsciència.

La segona prova era l’estudi cal·ligràfic que va atribuir-li l’autoria de la primera nota i part del segon escrit, els dos anònims i de to amistós que va rebre l’Helena el 17 de setembre i el 9 d’octubre d’aquell 2001. La investigació sempre va partir de la tesi que l’autor o els autors del crim eren els mateixos que havien enviat els escrits acompanyats d’una orxata, en el primer cas, i d’un suc de fruita, en el segon. Un Granini de préssec que l’Helena va beure’s i que explicaria l’estat de malestar que va patir poc després. La jove va decidir dur el contingut restant de la beguda a uns laboratoris i les anàlisis van detectar la presència de benzodiazepines. La presumpta culpabilitat de la Montse es fonamentava, a més, en la descoberta d’una capsa de Noctamid, que també du benzodiazepines, un psicofàrmac d’efectes hipnòtics que l’autòpsia va establir que se li havia subministrat a l’Helena hores abans de la seva mort. A casa de la Montse, la Policia Nacional també hi va trobar una capsa de mistos com els que s’havien trobat al terrat i que, suposadament, havien servit per cremar l’Helena.

Aparentment, el cas semblava resolt, però els que demanen que es reobri el cas creuen que cap dels fets que acorralaven la Montse eren determinants. En primer lloc, ella no era l’única que coneixia l’Helena i vivia al bloc de pisos on es va consumar l’assassinat. Laiglesia, advocat i criminòleg, també hi dormia quasi sempre i, d’acord amb la família Careta, tenia claus del domicili. A més, la capsa de mistos i de Noctamid estaven perfectament col·locades per treure ràpides i fàcils conclusions dos mesos després dels fets i els resultats de la primera prova cal·ligràfica van ser desestimats per estudis fets posteriorment.

“La investigació es va tancar incompleta, amb fils per estirar i indicis que assenyalaven altres persones”, explica Joan Jubany, germà de l’Helena. Imma Careta, la germana de la Montse, està segura de la innocència de la seva germana però, per sobre de tot, desitja la reobertura del cas per fer emergir “la veritat” després del que considera “irregularitats” en la investigació. Les famílies es demanen per què no es van prendre empremtes dactilars del pis i del cotxe de l’Helena i del terrat. I per què es va trigar dos mesos a escorcollar la casa de la Montse. Preguntes sense resposta per a un assassinat que continua sense tenir un mòbil clar i que podria preescriure d’aquí 3 anys.