Es busquen pediatres

Barcelona“Hem passat unes setmanes que, quan anaves al CAP per una urgència, no sabies si hi hauria algun pediatra, i no es donaven hores per a revisions a nens sans”. Gemma Canela és una de les mares afectades per la falta de pediatres a l’ambulatori de la Vila Olímpica -gestionat pel consorci municipal Pamem-, on des del juliol i fins a principis de novembre van anar veient com de les quatre pediatres que tenien passaven a quedar-se, alguns dies, sense cap. I com, en paral·lel, l’atenció personalitzada que tant valoraven es degradava. Els maldecaps per a aquests usuaris, que es van organitzar per reclamar el dret dels seus fills a ser atesos per professionals especialitzats, van començar quan la gerència del CAP va prescindir d’una de les pediatres perquè li faltava un document de convalidació. Una pediatra que treballava a mitja jornada va decidir marxar i les altres dues, ja sobrecarregades de feina, van cursar baixes mèdiques que van fer que alguns dies, segons denuncien els usuaris, a l’ambulatori no hi hagués cap pediatre i metges de família atenguessin els nens per a casos d’urgència.

A la ciutat de Barcelona, gairebé un 10% de les places de pediatria a l’atenció primària no estan cobertes per pediatres, segons dades de la Societat Catalana de Pediatria. A les àrees més allunyades de grans nuclis urbans es pot arribar fins al 35% o al 40% de les places. “De mitjana, un 25% de les places de pediatria no estan cobertes. Hi ha una falta evident de pediatres en l’atenció primària”, lamenta el president de la Societat Catalana de Pediatria de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, Valentí Pineda. Això vol dir que aquestes places estan cobertes per metges de família. “O per pediatres de fora amb el títol no homologat”, afegeix Manel Enrubia, president de la Secció de Pediatres d’Atenció Primària de la Societat Catalana de Pediatria. L’ICS reconeix que falten pediatres però nega que el percentatge de places no cobertes per pediatres sigui tan elevat. En tot cas, cada cop costa més trobar pediatres per als ambulatoris. D’una banda, perquè l’oferta de places MIR per a pediatria -una seixantena a Catalunya- s’ha estancat i no assegura el relleu generacional. I, de l’altra, perquè els mateixos professionals reconeixen que, tal com està ara plantejada, la pediatria en l’atenció primària és una feina poc atractiva. “Ningú vol treballar de dues de la tarda a nou del vespre, sol i amb un sou baix. No té cap sentit”, diu Pineda.

Tenen poques oportunitats per compartir experiències i coneixements amb col·legues o per formar-se, i tenen poca vinculació amb els hospitals i dificultats per conciliar, ja que com menys són menys possibilitats tenen que un company els substitueixi. Això és especialment important, ja que un 68,4% dels pediatres són dones -la professió s’està feminitzant- i reclamen poder conciliar. “Si volem que les famílies puguin conciliar, i no només els professionals, no tenen sentit els horaris d’atenció que s’estan oferint. Un infant a les sis de la tarda no hi fa res, en un CAP, a no ser que estigui malalt. L’horari d’atenció ha de ser de matí, i la resta d’urgències”, diu Manel Enrubia, que aposta no només per canviar l’organització sinó també per “empoderar les famílies”.

Aposta pel treball en equip

A la ciutat de Barcelona la cobertura pediàtrica és més alta perquè es treballa més amb els hospitals. “Però allà on són lluny dels hospitals de referència hi ha més falta de pediatres, perquè costa cobrir les places”, raona Valentí Pineda. Aquesta situació es pot agreujar en els pròxims deu anys, quan es preveu que es jubilin el 27% dels pediatres, segons dades del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Per assegurar el relleu, els pediatres aposten per un canvi de model que fomenti el treball en equip i, de retruc, faci més atractiva la professió “des d’una òptica econòmica, contractual i professional”, afegeix Marc Soler, director corporatiu del Col·legi de Metges de Barcelona. Soler reclama “fórmules imaginatives” per cobrir els llocs de treball i adaptar-se “als nous temps”. I aquestes fórmules passen per potenciar l’autogestió i el treball en equip, ja que està demostrat que les persones estan més satisfetes que quan treballen aïllades. Segons un estudi de la Fundació Galatea sobre la salut i els estils de vida dels pediatres, els que treballen en un CAP participen menys en les decisions i tenen “menys control sobre la seva feina”. Les dificultats dels pediatres d’atenció primària per relacionar-se amb els especialistes i amb altres nivells assistencials són una queixa freqüent.

S’està potenciant un canvi organitzatiu per substituir el model de pediatres escampats per ambulatoris per línies pediàtriques, és a dir, equips integrats i liderats per pediatres de centres diferents que es concentren en un sol edifici i s’autoorganitzen per repartir-se la feina i els torns. Això obliga la població a desplaçar-se a un altre barri. “Haver de desplaçar-se és una limitació, però si guanyes en cobertura compensa”, diu Belen Enfedaque, directora assistencial d’atenció primària a Barcelona de l’ICS.

Molt més que veure mocs

Per a Enrubia, la necessitat de més pediatres es reduiria amb un simple canvi organitzatiu. I demana aplicar el pla estratègic d’ordenació de la pediatria, que es va elaborar el 2007 i que va més enllà de les línies pediàtriques, que, segons ell, s’han quedat a mitges. També creu que el problema és que els pediatres estan mal distribuïts, ja que en el seu moment els equips es van crear en funció de les necessitats dels adults. “I alguns equips d’atenció primària tenen només un pediatre. És inviable perquè no pots garantir l’atenció cada dia ni augmentar la complexitat”, diu. “Si estàs sol o sou dos, acabes sense fer sessions clíniques ni cap altra cosa. En canvi, els que estem en equips de pediatria podem fer sessions, col·laborar amb altres professionals o fer atenció comunitària”, afegeix.

Ja hi ha experiències d’èxit a l’Alt Pirineu, a l’Alt Penedès i al Centre d’Atenció Pediàtrica Integral Barcelona Esquerra, on treballa Enrubia. “Ens permet decidir quines coses fem, fer recerca i formació i tenir més coordinació amb l’hospital”. I el desplaçament no ha sigut un problema: “Si a la població se l’hi explica, ho entén”. Des de l’ICS asseguren que també han engegat accions per fer més atractiva la tasca de la pediatria en l’atenció primària, com ara “adaptar els horaris i ser flexibles” perquè els professionals puguin combinar la feina al CAP amb altres interessos professionals.

Al CAP de la Vila Olímpica les famílies han aconseguit que ara hi hagi quatre pediatres a jornada completa. Quan no hi ha pediatres són habitualment els metges de família els que cobreixen les places, però aquest és un model que no interessa als professionals i que l’ICS per ara tampoc es planteja. Els pediatres es reivindiquen: “La nostra feina no és només veure mocs, veiem coses especialitzades i això redueix les visites als hospitals”, conclou Pineda.