Es busca vida de barri a les places del Raval i el Poble-sec

BarcelonaLa plaça dels Àngels, on hi ha el Macba, i la de la Gardunya, darrera de la Boqueria, al barri del Raval de Barcelona, i el Parc de les Tres Xemeneies, al Poble-sec, tenen en comú el fet d'haver-se convertit en espais hostils per a la vida veïnal, llocs de pas, que concentren molta activitat en la franja de vespre i nit, d'aquella que sovint desagrada el veïnat. La segona edició del pla de barris que impulsa l'Ajuntament de Barcelona situa el Poble-sec i el Raval entre les zones on es considera prioritari invertir per revertir desigualtats i intentar que els veïns no se se sentin expulsats dels seus carrers. I el debat sobre què es pot fer a les places perquè siguin llocs que acullin vida comunitària serà un dels pilars de les actuacions.

La previsió és que aquests dos barris rebin a través de diferents projectes, d'aquells petits que busquen fer microcirurgies i no grans reformes, 25 dels 150 milions que el pla desplegarà des d'ara fins al 2024: 12,2 milions al Raval, 10,3 al Poble-sec i tres més als dos barris en mesures de rehabilitació d'habitatges.

Pel que fa a les places, s'intervindrà més en el que hi passa –o el que es vol que hi passi– que no pas en la forma. "Canviar els usos és més difícil que canviar les pedres", ha admès Jordi Martí, el regidor responsable del desplegament del pla de barris. I què es vol que hi passi? Doncs en el cas de les places del Raval es planteja un procés participatiu enfocat a "veïnificar" les places de la Gardunya, on ara ja hi ha gent que hi viu, i la dels Àngels. D'entrada, es vol que siguin espais més verds i tous, encara que això es faci amb urbanisme tàctic i no reformant espais, que en el cas de la Gardunya s'han estrenat fa molt poc.

L'exemple a seguir, segons el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, és la recent inaugurada plaça de Sant Miquel, darrera de l'Ajuntament, on la posada en marxa d'una nova àrea de joc infantil sense tanques perimetrals ha fet que sigui un lloc amb una vida que abans no tenia. "Volem que la plaça dels Àngels sigui un lloc amb activitat durant totes les franges del dia, que els veïns sentin que és un espai per estar-hi i no només per passar-hi", ha detallat Rabassa. El regidor ha dit que els skaters, que són els que ara fan un ús més intensiu de la plaça, també seran escoltats en el procés participatiu, però que s'haurà d'anar cap a un model d'usos més compartits, en la línia del que s'està fent a la plaça dels Països Catalans, l'altre temple de l'skate a la ciutat, que també té en marxa un procés de debat per redefinir-la.

En el cas del Poble-sec, on el pla de barris vol evitar un procés de gentrificació que es fa palès amb dades com que hagi augmentat el nivell de renda de la població –sobretot des del 2014– sense que la situació econòmica dels veïns de tota la vida hagi millorat, els canvis en espai públic s'enfoquen a zones especialment conflictives, com el Parc de les Tres Xemeneies, on els veïns han arribat a demanar-ne el tancament nocturn, o els també degradats Jardins de Walter Benjamin, més cap a les Drassanes.

Guingueta i petanca

Però no s'hi preveu una gran reforma en la línia de les reivindicacions veïnals, sinó actuacions enfocades als usos. El regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra, ha explicat en aquest sentit que el Parc de les Tres Xemeneies ja es va reformar durant el mandat de CiU a la ciutat i que aquella transformació no va servir per resoldre els problemes de convivència. Ara es confia en mesures com el Mercat de la Terra, que ja s'hi celebra cada dissabte, o l'obertura aviat d'una nova guingueta per promoure un ús més familiar de la plaça en horari diürn i l'ampliació dels espais de joc infantil i les petanques. I en augmentar la presència de brigades de neteja, serveis socials i Guàrdia Urbana.

Nou espai de criança

Al Poble-sec també s'hi preveuen projectes vinculats a la mobilitat, com la pacificació del carrer Piquer, on es volen ampliar voreres i retirar un carril d'aparcament. I, tenint en compte que és un dels barris on s'han anat articulant amb més força espais de criança compartida alternatius a les escoles bressol convencionals, també es planteja posar en marxa un espai que faci de vertebrador d'aquestes iniciatives a la plaça Margarida Xirgu, amb l'objectiu, segons Serra, que els veïns es "reapropïin" de la plaça, que queda al costat del Teatre Lliure de Montjuïc. En total, les actuacions destinades a millorar l'espai públic al barri sumen quatre milions d'euros i en el cas del Raval 3,5 milions.

Primers treballs a Can Seixanta

A les dues zones s'hi preveu una inversió important en el terreny educatiu per intentar combatre la segregació, sigui a través de programes per facilitar l'excés a extraescolars o per promoure sinergies entre els centres educatius i els equipaments culturals de la zona. El pla de barris també fixa una línia d'actuació centrada en aconseguir baixos de protecció oficial per promoure el comerç local i impulsar un espai autogestionat per a joves a l'antiga casa fàbrica Can Seixanta, al Raval, mentre no comença la transformació definitiva de l'edifici, que s'ha de convertir en un espai de joves i memòries. Aquest és un dels projectes inclosos en el pacte de pressupost del govern amb ERC. Ara, a través del pla de barris, s'hi faran obres per habilitar un espai polivalent amb sales d'estudi a la planta baixa, que serà provisional.