‘Bullying’, una plaga que exigeix prevenció i exemplaritat

BarcelonaUn estudi recent presentat a la Gran Bretanya a partir de la publicació de notícies als mitjans de comunicació indica que el 70% dels ciutadans britànics convertits a l’islamisme radical són pèl-rojos. I, d’aquests, un nombre rellevant van patir assetjament escolar a causa de la seva particularitat física. Una dada tan sorprenent i rellevant només és un exemple de les essències polimòrfiques del bullying. Ens l’explica -a mode d’exemple revelador- David Garcia, jutge especialitzat en casos de menors, que intervé en la jornada La gestió del bullying als centres educatius, organitzada per Esade. La intenció de l’acte és estudiar aquesta espinosa problemàtica des del punt de vista jurídic i pedagògic per assenyalar quins són els mecanismes més eficients en la seva gestió.

Segons dades del departament d’Ensenyament, la problemàtica ha experimentat símptomes de millora. L’any 2001, la presència de bullying a les escoles catalanes era del 13,2%, mentre que el 2012 va baixar fins al 10,4%. És rellevant assenyalar també que pot manifestar-se en tot tipus de centres educatius al marge de quina sigui la seva titularitat i nivell socioeconòmic i que no existeix diferència rellevant per motius de gènere: 9,7% d’incidència en noies i 10,7% en nois. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau -que inaugura la jornada-, assenyala com a recepta de prevenció la incidència en el criteri moral dels infants perquè tinguin resoltes les seves emocions, cosa que serà decisiva per impedir actituds pernicioses: “L’egocentrisme infantil i la gratificació immediata no són bons símptomes. En canvi sí que ho és valorar l’esforç del nen i l’exemple de l’adult”.

El testimoni del publicista

També intervé en l’acte el publicista Risto Mejide. En un vídeo explica que de petit va patir bullying i que va superar-lo gràcies a afrontar el problema de cara i no deixar-se trepitjar. Destaca que la gran ensenyança que en va treure és el desenvolupament de la seva capacitat dialèctica: “Amb la paraula he construït la meva carrera”. En aquest sentit, recalcant que el pas del temps li ha permès treure’n una lectura positiva, precisa que està preparant una app enfocada a la preparació i potenciació de la defensa verbal per part dels joves que pateixin assetjament.

“El bullying no es pot relativitzar, no es pot justificar com a pas necessari per aprendre a anar per la vida i a treure’s un mateix les castanyes del foc”, precisa David Garcia, tal vegada com a crítica velada a certa frivolitat que l’ha precedit. El jutge explica també que per parlar de bullying i no d’incident infantil puntual és necessari que l’assetjament sigui “deliberat, reiterat i sostingut en el temps” de manera que s’estableix entre agressor i víctima una relació de no igualtat. Entre els diversos perfils possibles de víctima n’apunta alguns: persones dèbils o insegures, superdotats, pertanyents a una minoria ètnica, amb problemes d’expressió -com tartamudesa- o homosexuals. Així mateix, la creixent incidència de les xarxes socials contribueix a la intensitat i la continuïtat del fenomen.

Tant García com la fiscal Carmen Portolés destaquen amb molt èmfasi que el tractament a aplicar no han de ser càstigs sinó mesures educatives destinades a la reeducació dels implicats. Portolés posa l’accent també en la necessitat de mesures preventives: “Ser capaços d’actuar abans que l’assetjament es produeixi i intervenir sobre els primers indicis”. Judicialitzar el cas és només l’últim extrem. Abans hi ha mesures de mediació i reparació del dany. I a l’hora d’assumir responsabilitats i derivar danys i perjudicis, l’accent recau sobre els pares i els centres educatius.