Buch al·lega que l'única manera d'apartar dels Mossos l'inspector condemnat és "que ho digui un jutge"

BarcelonaL'Audiència de Barcelona va condemnar dimarts a més de dos anys de presó l'inspector dels Mossos d'Esquadra Jordi Arasa pels cops de porra que va donar durant el desallotjament del 15-M de la plaça Catalunya, i l'endemà el cap de la policia catalana va anunciar que l'apartava dels antiavalots. Fins ara el conseller d'Interior, Miquel Buch, no s'havia pronunciat sobre aquesta sentència, que també estableix que Arasa no podrà fer de policia durant el temps de condemna, i aquest migdia ho ha fet en una compareixença per respondre a preguntes de la ciutadania. Buch ha al·legat que l'única manera d'apartar dels Mossos l'inspector condemnat és "que ho digui un jutge". El conseller ha afegit que "se segueix" el procés judicial, perquè la sentència no és ferma i Arasa preveu recórrer-la al Suprem, però ha defensat que el cos "ha actuat de forma preventiva" canviant-lo de destí.

En una entrevista dimecres a TV3, el cap dels Mossos, el comissari en cap, Eduard Sallent, va explicar que havia parlat amb Arasa i li havia dit que deixava de treballar a les unitats d'ordre públic. Fa només tres mesos, quan s'acabava de jutjar el cas pel qual ara se l'ha condemnat, l'inspector va ser ascendit a cap dels antiavalots de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) a Barcelona. Però després que es conegués la sentència, Sallent el va retirar del càrrec i va assegurar que estava pendent de decidir quin seria el seu destí fora dels antidisturbis. Buch ha explicat que "se l'ha ressituat en un altre lloc", sense concretar més sobre les noves funcions d'Arasa dins la policia. Segons el conseller, "l'autoritat competent per decidir" si l'inspector pot continuar als Mossos és la justícia i passaria el mateix amb qualsevol treballador públic.

Sobre el fet que Arasa fos nomenat cap de l'ARRO a Barcelona el març d'aquest any, Buch ha argumentat que l'ascens a la categoria d'inspector –fins al setembre tenia la de subinspector– és un procés "d'oposicions" en el qual es pot presentar si la justícia ho permet. El conseller ha recordat que els exàmens estan "controlats" per funcionaris, que són els que decideixen "si s'aprova". Tot i això, no ha justificat per quin motiu se li va donar el càrrec de cap de l'ARRO a Barcelona –fins llavors n'havia sigut el subcap–. Aquest ascens ja no depèn del resultat de les oposicions sinó que és una decisió dels comandaments del cos.

Identificacions policials "molt regulades"

D'altra banda, després que amb l'assassinat de George Floyd a Minneapolis s'hagin tornat a qüestionar les identificacions policials que es fan per perfil ètnic, Buch ha considerat que "els agents no se les poden inventar". El conseller ha assegurat que les identificacions "estan molt regulades" i que existeixen "elements de correcció" davant una possible mala praxi. "Si algú ho fa de forma no ajustada, té el seu procés d'avaluació o, si escau, de sanció", ha remarcat Buch. En l'entrevista de dimecres a TV3, el cap dels Mossos va admetre que la policia catalana, "com tots els cossos policials", té "un biaix" en les identificacions. "És un fet universal, el perfil ètnic. Quan ets al carrer et fixes més en unes persones que en unes altres. És una tendència que s'ha de treballar per corregir-la amb formació", va dir Sallent.

Per acabar, el conseller d'Interior ha explicat que es preveu fer efectiu l'acord laboral dels Mossos "al més aviat possible". Fa quatre mesos els sindicats van arribar a un preacord amb el departament que preveu la prejubilació dels agents i altres millores de les condicions, i que ha rebut el vistiplau de Funció Pública, segons Buch. El conseller ha afegit que amb els pressupostos de la Generalitat d'aquest any aprovats aviat es podrà signar l'acord laboral.