Buch canvia de nou el cap dels Mossos per “tornar a la normalitat”

Barcelona“Sorpresa” per la destitució del fins ara cap dels Mossos d’Esquadra, el comissari Miquel Esquius. Així s'ha expressat Esquius en la carta que ha dirigit aquest dilluns als membres del cos, que han rebut el relleu amb estupefacció després que el conseller d’Interior, Miquel Buch, hagi fet públic que nomena un nou cap dels Mossos. Fa un any i un dia que Buch va prendre possessió com a conseller, i en aquest temps la policia catalana ha tingut tres caps diferents: Ferran López, Miquel Esquius i des d’ara Eduard Sallent. El primer va renunciar a continuar dirigint la policia catalana quan Buch va arribar a la conselleria, ara fa un any. Un mes després, el segon va assumir la vacant del primer i ha durat fins aquest dilluns, quan Sallent ha rebut el galó de comissari –fins ara era intendent– i després ha sigut nomenat nou cap.

Llicenciat en filosofia, Eduard Sallent té 47 anys –és el més jove dels vuit nous comissaris–, en porta 22 als Mossos i va participar en el disseny del desplegament del cos. Un dels encàrrecs que li ha fet el conseller és “avaluar els serveis de la policia i actualitzar-ne els processos”. El nou comissari en cap, segons ha dit aquest dilluns en roda de premsa, també fixa entre les seves prioritats la igualtat al cos i combatre la delinqüència especialitzada, els ciberdelictes i els delictes sexuals, a més de “treure el cos del debat partidista”.

Un any de “transició”

Buch ha argumentat que aquest relleu inesperat permetrà “tornar a la normalitat” i ha definit l’últim any com de “transició”: “Vam plantejar una època pont”. Buch ha atribuït aquest canvi a la cúpula dels Mossos a la voluntat de donar “un nou impuls” a la policia. El relleu arriba quan la direcció política del departament d’Interior, després d’un any, ha tingut temps de conèixer la cúpula dels Mossos. Des de gener, Sallent estava al capdavant de la Comissaria General d’Informació, dedicada a la lluita antiterrorista, de la qual fins llavors era el número dos.

Quan Buch va anunciar, ara fa onze mesos, el nomenament d’Esquius, el conseller va parlar de l’aleshores nou cap com de “la persona idònia”, i va defensar que era una solució “meditada i pensada”. En les seves primeres declaracions, Esquius va assegurar que se sentia “hereu” dels seus antecessors, entre els quals va recordar el major Josep Lluís Trapero i el comissari Ferran López. De fet, el nou canvi trenca la línia continuista que s’havia mantingut a la direcció dels Mossos els últims anys. Quan l’Estat va destituir Trapero amb el 155, López –la mà dreta de Trapero i un dels dos comissaris superiors– va assumir la direcció i va situar Esquius com un dels seus dos comissaris superiors.

En la seva carta de comiat, Esquius explica que va assumir el càrrec “per responsabilitat”. Sobre la seva substitució afegeix: “Si ara els màxims responsables del departament han cregut que el millor era el meu relleu, cal acceptar-ho”. De la seva direcció, Esquius diu: “He procurat fer-ho pensant a recuperar la normalitat institucional [...], des de la neutralitat política i amb la voluntat final de servei”. Amb Esquius al capdavant, López s’ha mantingut a la cúpula policial i s’ha recuperat el Dia de les Esquadres –després d’un any sense celebrar-se– amb la presència de membres de la judicatura, a més de continuar restablint les relacions amb altres cossos de seguretat (sobretot la Policia Nacional i la Guàrdia Civil).

Els sindicats dels Mossos han retret al fins ara comissari en cap la creació del dispositiu Toga, que obliga a tenir patrulles a les seus judicials per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). D’altra banda, li han agraït la seva defensa de l’actuació dels antiavalots en les càrregues contra els antifeixistes del 6 de desembre a Girona i Terrassa: aleshores el president de la Generalitat, Quim Torra, va arribar a demanar canvis en la direcció del cos. Buch ha admès que amb el lideratge d’Esquius “s’ha pogut reprendre la normalitat institucional i amb l’administració de justícia” i “s’ha pogut sentir el que veritablement van fer els Mossos el 20-S, l’1-O i el 17-A”.

Malgrat aquesta defensa, en l’epígraf de “reptes de país”, el conseller ha remarcat aquest dilluns que “calia fer un relleu” i que era “oportú” que fos el flamant comissari Sallent, en qui s’ha confiat arran del seu “tarannà negociador” per “tirar endavant” l’elaboració del projecte de llei del sistema de policia de Catalunya.

Els pròxims dies Sallent haurà de redefinir la prefectura del cos: per fer la tria de càrrecs de la cúpula es tindran en compte els nous comissaris i tot apunta que hi haurà canvis en diverses posicions.