Brussel·les proposa un permís de mínim quatre mesos amb dret a retribució per cuidar els fills

Brussel·lesLa sempre difícil tasca de conciliar vida professional i vida privada és gairebé impossible quan la legislació no està de part dels progenitors. L'equilibri és especialment complex per a les dones que, sovint, sacrifiquen la feina per poder tenir cura dels infants, lamenten des de la Comissió Europea. Per això Brussel·les ha proposat aquest dimecres la instauració d'un permís retribuït no transferible per evitar les múltiples divergències que existeixen entre els estats membres en aquesta matèria.

L'executiu comunitari proposa que s'instauri un permís de mínim quatre mesos per als dos progenitors per tenir cura dels fills. El permís no es podrà transferir, és a dir, que un dels pares no pot cedir els seus quatre mesos a l'altre. Es podran acollir a aquest dret en qualsevol moment fins que el fill tingui 12 anys. A més, durant el temps que estiguin cuidant els fills, els pares tindran dret a una retribució de la mateixa forma que se segueix cobrant una remuneració quan un treballador està de baixa per malaltia.

Actualment, la legislació europea ja permet que els dos pares puguin sol·licitar una excedència de quatre mesos per tenir cura dels fills fins que aquests tinguin 8 anys, però no hi ha cap norma que obligui que durant aquest temps es rebi cap compensació econòmica; a més, un dels pares pot rebutjar tres mesos d'excedència per cedir-los a l'altre.

L'executiu també preveu en la seva proposta que tots els treballadors tinguin dret a 5 dies remunerats a l'any per tenir cura dels fills o familiars malalts, ja que el 20% de les dones, per exemple, admet haver renunciat a la seva carrera laboral per cuidar familiars. Fins ara tampoc hi ha una legislació europea clara sobre la baixa per paternitat, motiu pel qual l'Executiu demana que hi hagi un dret de mínim deu dies per cuidar el nadó acabat de néixer. A Espanya ha entrat en vigor aquest any la baixa de paternitat durant un mes, però en molts països aquesta possibilitat no existeix.

Tot plegat en un context en què les dones tenen una taxa d'ocupació un 11,6% menor que els homes i una escletxa de gènere del 30% en les famílies amb fills menors de 6 anys, una desigualtat que provoca una pèrdua de 370 milions d'euros per als estats, segons càlculs comunitaris. "Jo també vaig tenir fills, als anys 80, en un règim totalitari, i me n'adono que les coses no han canviat gaire des d'aleshores; per això és fonamental que els ciutadans puguin escollir", ha defensat la comissària txeca de Justícia, Vera Jourová.

Les jornades laborals maratonianes en què s'encadenen les 8 hores oficials, més les de cura de fills i tasques de la llar són una realitat per a moltes famílies. La Comissió també vol canviar aquesta situació per equiparar-se "al segle XXI". Així els treballadors amb menors de 12 anys o persones dependents a càrrec podran tenir dret a jornades reduïdes, flexibilitat en l'horari laboral i opcions al teletreball. Actualment, la legislació només reconeix el dret a demanar reducció de jornada. Segons les dades, un 31,5% de les dones demanen aquest tipus de jornada, enfront del 8,2% dels homes.

Amb tot, no s'ha proposat de moment cap millora en la legislació que regula la baixa de maternitat, fixada actualment en un mínim de 14 setmanes. Fa gairebé 2 anys la Comissió Europea va haver de retirar la proposta que l'ampliava a un mínim 18 setmanes pel fort rebuig que va provocar en molts estats membres. La comissària d'Ocupació i Afers Socials, Marianne Thyssen, ha defensat que creu que aquest cop serà diferent, ja que la proposta presentada aquest dimecres és fruit d'una àmplia consulta a ciutadans i companyies que s'han mostrat interessats a canviar la legislació. "Els treballadors s'absentaran menys de la feina i estaran més motivats, el que millorarà la productivitat de les empreses", defensen des de l'executiu. Cal veure quin serà el futur d'aquesta nova proposta, ja que encara ha de ser negociada i aprovada pels països membres i pel Parlament Europeu.