La UE porta Espanya als tribunals per no fer prou contra la contaminació

Barcelona / Brussel·lesBrussel·les passa de l’amenaça a l’acció contra Espanya per l’incompliment continuat dels límits d’emissions contaminants. La Comissió Europea (CE) porta l'Estat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per infringir la legislació de qualitat de l’aire comunitària. Brussel·les dona així per acabat el crèdit que havia donat a Espanya fa un any –quan sí que va portar altres estats davant del tribunal– perquè actués contra les emissions en els tres punts negres amb els nivells de contaminació més disparats: Madrid, Barcelona i l’àrea del Baix Llobregat-Vallès. El que preocupa especialment és el diòxid de nitrogen (NOx), un contaminant lligat sobretot al trànsit de vehicles.

Amb aquesta decisió, la Comissió Europea obre la via cap a una possible sanció si no hi ha una reacció contundent per reconduir la situació. Fonts del ministeri de Transició Energètica asseguraven ahir que, a falta de confirmació oficial del procediment judicial, la multa encara és evitable. La clau, van insistir, recau en mesures que són competència de les comunitats autònomes i els ajuntaments: “O es mouen o ens exposem a una multa”.

La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona van opinar que el que ha esgotat la paciència de la UE han sigut les vacil·lacions que ha vist a Madrid en l’estratègia contra la contaminació, amb la intenció del nou govern municipal de suprimir la zona de restriccions al trànsit al centre de la ciutat –l’anomenada Madrid Central–, una maniobra que han frenat els tribunals a Espanya. Més enllà d’això, tant el Govern com el consistori barceloní van defensar el full de ruta previst a Catalunya sense canvis: amb la futura implantació d’una zona de baixes emissions que vetarà el trànsit a l’àrea de Barcelona als cotxes més contaminants a partir del 2020.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va considerar que les futures mesures per reduir les emissions seran “suficients” per esquivar la multa europea. Sobre la possibilitat d’explorar accions addicionals, com la creació d’un peatge urbà, Calvet va emplaçar a plantejar-ho un cop es vegin els efectes de la zona de baixes emissions i sempre que s’acompanyi d’altres estratègies. El govern d’Ada Colau també va recordar que estudia la via del peatge urbà que ja funciona en altres capitals europees. La tinent d’alcalde d’Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, va defensar els passos que fa la ciutat per millorar la qualitat de l’aire i va fer una crida a l’Estat a fer front als alts nivells de contaminació que provoquen el port i l’aeroport.

L’associació Stop Contaminació, que abandera la primera denúncia ciutadana contra l’Ajuntament per la contaminació, va criticar la tebior de la resposta municipal tant a la seva demanda com a les peticions que fa la UE. “El que esperaríem és que s’avancés la zona de baixes emissions i es posés un peatge de cara a finals d’any”, va dir Roman Martín, impulsor de la demanda.

Una amenaça per a la salut

Més enllà del fantasma d’una sanció, els efectes sobre la salut d’una contaminació disparada són cada cop més evidents. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala des del 2014 la contaminació com un dels factors determinants en la salut però que poden prevenir-se. “Si reduïm la contaminació ens estalviarem dos de cada deu infarts de miocardi que es produeixen diàriament o reduirem un 10% o un 15% els càncers de pulmó”, subratlla Jordi Sunyer, investigador d’ISGlobal –centre impulsat per La Caixa–, citant les mateixes xifres de l’OMS.

La contaminació està darrere de milers de morts prematures cada any, i també eleva la incidència de les malalties respiratòries i cardiovasculars, subratlla Sunyer. Recerques recents d’ISGlobal constaten també efectes de la pol·lució en el desenvolupament dels infants i problemes de salut que poden manifestar-se en el futur.

Sunyer recalca que una mesura com l’àrea de baixes emissions hauria de concretar el percentatge d’emissions que pretén estalviar per poder calibrar si serà suficient o no. “El problema és el trànsit i no hi ha transport públic adequat. A més, s’ha de partir de la realitat que Barcelona té una densitat de trànsit que duplica la de Madrid i triplica la de París”, avisa. I afegeix: “Cada cop coneixem més els efectes de la contaminació, i el que hem de fer és assumir i integrar aquest coneixement i no amagar-lo.

Es dispara altre cop la pol·lució per ozó

L’onada de calor va tornar ahir a disparar la presència d’ozó a l’atmosfera, un contaminant format a partir de contaminants primaris com el diòxid de nitrogen (NO2), molt lligat a la combustió del trànsit. A la plana de Vic, la presència d’ozó troposfèric va superar el llindar d’alerta a la població (per sobre dels 240 micrograms per metre cúbic) i també va disparar-se per sobre dels 180 micrograms a Tona, Manlleu, l’estació del Montseny i les comarques de Girona. Malgrat que el problema del trànsit afecta sobretot les zones urbanes, les àrees rurals o perifèries urbanes pateixen més els pics d’ozó que se’n deriven. Per tant, actuar sobre els contaminants primaris com l’NO2 a Barcelona i la seva conurbació és “fonamental” per rebaixar l’ozó i els seus efectes adversos sobre la salut quan es produeixen grans concentracions.

Com funciona el procés fins a la sanció?

La Comissió envia una carta o notificació formal demanant a l’estat membre més informació sobre el cas en qüestió. Normalment es donen dos mesos de termini perquè l’estat respongui. Si no hi ha resposta o la resposta no és satisfactòria, Brussel·les envia el que s’anomena una 'opinió raonada', que suposa una petició formal per complir amb la legislació europea. En aquest text s’explica per què la Comissió considera que el país en qüestió vulnera la llei comunitària i li demana que en un període de dos mesos informi de quines mesures ha pres o pensa prendre per reconduir la situació.

És en aquest punt en el qual Espanya no ha complert, malgrat haver tingut fins i tot més temps per reaccionar. Per això, passat el període corresponent de dos mesos, la Comissió ha decidit enviar el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, i encarregat de fer complir els tractats comunitaris. Com explica la mateixa Comissió Europea, en la majoria de casos no s’arriba a aquesta situació. Ja en una fase posterior, la Comissió també pot arribar a demanar al TJUE que imposi sancions a l’estat membre, sobretot si el tribunal conclou que s’ha incomplert. Com explica un portaveu de la Comissió, en el cas de la denúncia per excés de contaminació, el procés encara no està en la fase de sancions i s’ha de tenir clar que, un cop enviat el cas al TJUE, poden passar mesos fins que resolgui.

Cal recordar que a principis del 2018 el comissari encarregat de medi ambient, Karmenu Vella, va convocar nou estats membres a Brussel·les (entre els quals Espanya) per donar explicacions sobre els seus elevats nivells de contaminació. Finalment, es va decidir portar als tribunals en sis països: Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit, Hongria i Romania. Es va donar marge als altres tres estats membres que van presentar plans estatals considerats suficients per a Brussel·les: Espanya, Eslovàquia i la República Txeca. Però des d’aleshores Espanya no ha avançat i per això ara Brussel·les la porta finalment als tribunals.