Brussel·les pot denunciar l’Estat per la contaminació d’aquí quinze dies

BarcelonaJa fa quatre anys que Brussel·les vigila amb lupa què fa Espanya per aturar la contaminació. Però, de fet, fins ara la Comissió Europea s’havia conformat amb els plans d’acció que havien promès aplicar Barcelona i Madrid. Ara bé, la moratòria de Madrid Central -la zona de baixes emissions que va impulsar Manuela Carmena- ha fet saltar les alarmes i ha elevat la pressió de la UE: dimecres el comissari de Medi Ambient va enviar una carta a la ministra de Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera, per reclamar-li mesures més dràstiques per frenar la pol·lució, i ahir va transcendir que si Espanya no fa res, la denúncia definitiva al Tribunal de Justícia de la UE podria arribar d’aquí dues setmanes. Concretament el 24 de juliol, que és l’última reunió abans de les vacances en què els comissaris revisaran les infraccions que estan cometent els països membres.

Des de la Comissió Europea no confirmen que el cas espanyol estigui a l’ordre del dia de la trobada i, de fet, la carta esmenta cap dia límit de resposta. Però el cert és que portar Espanya als tribunals és l’últim esglaó que queda del procediment d’infracció que se li va obrir al país el juny del 2015. “El pròxim pas és remetre-ho al Tribunal de Justícia, però esperem que no passi: el nostre objectiu és que el país compleixi els requisits”, van advertir des de l’oficina de Medi Ambient de la CE. Per tornar a esquivar la denúncia, Brussel·les demana a l’Estat que pregui mesures per millorar la qualitat de l’aire. Si no ho fa, o l’òrgan considera que el pla que presenta és insuficient, la Comissió pot demanar al tribunal que imposi sancions al país membre.

Sigui com sigui, la decisió de si es denuncia Espanya o no es farà pública l’endemà d’aquesta reunió, el dia 25 de juliol, que és quan la Comissió publicarà el paquet de països infractors d’aquest mes. Fa un any la UE ja va portar davant la justícia Alemanya, França, Itàlia, el Regne Unit, Hongria i Romania per la mala qualitat de l’aire.

800.000 morts cada any

Els procediments d’infracció no tenen una durada fixa i es poden arribar a allargar anys, però aquesta setmana Espanya ha rebut un toc d’atenció clar. La pressió de Brussel·les no va dirigida només al govern de l’Estat. Segons la carta a la ministra, cal que totes les administracions -estatals, autonòmiques i locals- es “mobilitzin i contribueixin” a avançar amb “mesures” que rebaixin la contaminació. Tot i que la carta no les esmenta directament, assenyala Madrid i l’àrea metropolitana de Barcelona, on s’incompleixen els límits. Per això el ministeri va enviar el document a l’Ajuntament de Madrid i al conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, que va respondre que l’Estat també ha de contribuir amb mesures i recursos per rebaixar els nivells de contaminació atmosfèrica.

Dimecres mateix el govern de Colau va presentar un paquet de mesures d’aplicació immediata per reduir fins a un 6% les emissions el diòxid de carboni de la ciutat, unes 200.000 tones anuals. Entre les propostes hi ha eliminar un carril de cotxes en dues artèries principals de la ciutat: els carrers Mallorca i Aragó. La contaminació per diòxid de carboni està directament lligada al trànsit rodat, que és d’on provenen la major part d’aquestes emissions.

Per ara, però, no hi ha consens sobre les morts que provoca la contaminació cada any. Un dels informes més recents, publicat a l’ European Heart Journal, calculava 800.000 defuncions anuals produïdes per causes relacionades amb la contaminació de l’aire a Europa: la pol·lució ja mata més que el tabac.