Un brot de xarampió afecta Catalunya

Barcelona.El 2006 a la ciutat de Barcelona hi va haver 3 casos de xarampió. Aquest any, només fins al juliol ja se n'han registrat 137 casos confirmats, una bona part del total dels de Catalunya, segons dades d'un estudi de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), recollides per l'epidemiologia Sarah la Fuente. Es tracta d'un brot que afecta molts països d'Europa -França el que més- i Àfrica, segons ha alertat l'OMS. Els responsables de l'ASPB adverteixen del perill que cada cop hi hagi més pesones sense vacunar.

On es troben més casos de xarampió és entre nens no vacunats amb la triple vírica i en adults més grans de 30 anys que no van ser vacunats perquè quan eren petits no van formar part del calendari vacunal, explica Lluïsa Morató, metgessa i membre del grup de vacunes de CAMFIC. En aquesta situació, els experts incideixen en la irresponsabilitat de no vacunar-se. "Els que no es vacunen es beneficien de la protecció del grup, però cada cop hi ha més gent que no es vol vacunar", adverteix Joan Caylà, responsable d'epidemiologia de l'ASPB.

Per Morató, seria necessari vacunar les persones adultes -d'entre 30 i 40 anys- que de petits no van rebre la vacuna, especialment els que estan en contacte amb molta gent: mestres, personal sanitari i altres professionals, perquè es tracta d'una malaltia molt contagiosa. "No podem donar-lo per acabat, però creiem que el pic de màxima incidència ha passat", diuen els responsables de l'ASPB.

Altres episodis

Entre l'any 2006 i 2007 es va registrar un brot més gran: 348 casos. "En aquella ocasió va afectar nens molt petits, per això es va decidir modificar el calendari vacunal i avançar l'edat de vacunació dels 15 mesos als 12", explica Caylà. Quan s'administra la vacuna, el nen pot patir febre o fins i tot símptomes lleugers de la malaltia. "És transitori, una molèstia que cal assumir per combatre una malaltia que pot ser molt greu", explica Morató. Afegeix que sovint no es diagnostica apropiadament a la primera, i això facilita que s'escampi. El xarampió comença amb símptomes catarrals, ulls envermellits, secreció de nas o tos i febre superior als 38 graus. Al cap de tres dies apareix una erupció vermellosa característica, que comença al cap i s'estén per la resta del cos. El període en què el malalt pot contagiar altres persones va des de poc abans del període catarral fins quatre dies després de l'aparició de la granissada. Els experts aconsellen que tots els familiars dels malalts i les persones properes que no s'hagin vacunat ho facin.

Actualment, a Catalunya el calendari vacunal preveu administrar la triple vírica als 12 mesos i als 4 anys. Si apareix un cas en una llar d'infants o en una escola s'ha de comunicar de manera ràpida als serveis de salut pública corresponents.

Exceptuant el brot dels anys 2006-2007, entre el 2000 i el 2010 es van registrar un mínim de tres casos i un màxim de 33. L'OMS va establir l'objectiu d'eliminar el xarampió a la regió europea l'any 2010, una fita que atesa la situació ha estat ajornada al 2015.