És possible bronzejar-se de forma segura? Deu preguntes amb resposta

BarcelonaJa fa setmanes que les platges catalanes són plenes de gent gaudint del sol i del mar. I, com cada any, els dermatòlegs s'afanyen a recordar els riscos que suposa prendre el sol, uns riscos que van des de l'envelliment prematur de la pell fins al càncer de pell. Però, tot i els advertiments, centenars de milers de persones continuen omplint les platges amb l'objectiu de bronzejar-se. S'equivoquen? Depèn. Aquí pots trobar tot el que cal saber per gaudir del sol amb seguretat.

1. Per què ens posem morenos?

Quan prenem el sol la pell rep radiació ultraviolada, i aquest impacte activa la producció de melanina. Un cop reacciona amb la radiació, la melanina s'oxida i s'enfosqueix amb un únic objectiu: protegir la pell. En altres paraules, el bronzejat és la manera que té el cos de protegir-se dels danys que provoca el sol.

2. Per què ens cremem?

No només el bronzejat és una reacció defensiva. Paradoxalment, també ho és l'envermelliment de la pell que patim els primers dies de prendre el sol si ens estem massa estona a la platja, si no fem servir la protecció adequada o si la nostra pell és molt blanca. Quan ens posem al sol el cos activa la melanina com a senyal d'alarma i primera protecció, però si no reaccionem a temps i s'arriba a produir el dany, aleshores s'activa una segona fase, en aquest cas no centrada tant en la protecció com en la reparació. I per reparar el dany causat a les cèl·lules l'organisme envia més sang als vasos capil·lars, cosa que provoca el característic envermelliment de la pell.

3. Què passa si ens cremem?

A curt termini les cremades produeixen molèsties, o fins i tot dolor. A llarg termini, però, la pell envelleix i apareixen taques, arrugues, venes dilatades i, en alguns casos, càncer. El 65% dels melanomes i el 90% dels càncers de pell no vinculats a melanomes tenen l'origen en l'exposició als raigs ultraviolats. A més, els danys s'acumulen i, el que és pitjor, apareixen tard o d'hora. La pell té memòria, de manera que un nen que es crema de forma regular acabarà tenint problemes de gran.

4. Si ja ens hem bronzejat, estem segurs?

No. Tot i que per modes estètiques associem el bronzejat amb la bellesa i la salut, el cert és que estar bronzejat només vol dir que les nostres cèl·lules s'estan protegint d'un atac. Res més. No és cert que un cop morenos ja no podem patir cremades. Fins i tot la gent de pell negra en pateix tot i que, òbviament, amb menys freqüència i de forma menys intensa.

5. Com ens podem protegir?

La primera mesura és tan important com impopular. Ningú no es pren la molèstia d'anar fins a la platja per estar-se només 10 o 20 minuts al sol. Però les primeres exposicions són les més perilloses, perquè la pell és més blanca després de tot l'hivern. Per molta mandra que faci, o per molt extravagant que sembli, cal ser fugaç en les primeres visites. Després d'uns quants minuts cal vestir-se o posar-se a l'ombra (però atenció, perquè no totes les ombres protegeixen de la mateixa forma; els para-sols, per exemple, deixen passar radiació). La segona mesura és més senzilla: fer servir un protector solar. Cal tenir present que, tot i que el protector que ens sobra d'una temporada ens pot servir l'any següent, alguns estudis apunten que perd efectivitat. Finalment, no podem descuidar la roba i els complements: cal vestir amb colors clars i dur barret i ulleres de sol.

6. Quin factor de protecció necessitem?

Depèn del tipus de pell que tinguem, però la majoria d'experts recomanen no baixar mai del factor 15, fins i tot quan ja ens hem bronzejat. En les primeres exposicions és millor fer servir un factor més elevat. I, evidentment, com més blancs siguem més protecció necessitem. La qüestió del factor de protecció és polèmica. Estudis fets als Estats Units conclouen que moltes marques, sobretot les blanques i les més econòmiques, tenen factors reals més baixos del que s'especifica a l'envàs.

7. Quan i com hem d'aplicar el protector?

Un error habitual és posar-se la crema quan comencem a prendre el sol. De fet, cal aplicar-se-la uns 15 o 20 minuts abans, o en sortir de casa. El motiu és que el producte triga una estona a fixar-se a la pell. Cal aplicar-la de forma regular (és fàcil que ens deixem algun punt), parant atenció a les zones més vulnerables, com els genolls, els peus, les orelles, el nas, les aixelles i les espatlles. Si ens preocupa l'envelliment i l'aparició d'arrugues, és bona idea fer servir un producte específic per a la cara i els ulls.

8. Amb una vegada n'hi ha prou?

No. Si estem a la platja molta estona cal tornar a aplicar-se protector. En general, ens hauríem de tornar a posar crema després de dues hores i també si ens banyem sovint, ja que, tot i el que diu la publicitat, cap protector és completament resistent a l'aigua.

9. Hi ha hores més perilloses?

És el consell més repetit any rere any, i també el més ignorat. Només cal anar a una platja al migdia per veure que les hores de més sol són justament les que les platges són més plenes. Però és important repetir-ho un cop més: cal evitar el sol des de les onze del matí fins les quatre de la tarda. I cal recordar que els raigs que fan malbé la pell arriben fins i tot quan és núvol. La sensació que si no fa sol no necessitem protecció és un dels errors més habituals. Sol o núvol, cal protegir-se.

10. És compatible el bronzejat i la salut de la pell?

Amb tants advertiments semblaria lògic concloure que prendre el sol és una pràctica de risc i, com a tal, seria millor evitar-la. Però això seria un altre error. Sol i salut són compatibles, tot el que cal és prendre les precaucions adequades. A més de proporcionar-nos dosis generoses de vitamina D, el sol ens aporta tota mena de beneficis: és un antidepressiu natural, alleugereix molts tipus de dolor i ajuda en el tractament de moltes malalties de la pell.