Del 75% de Sant Andreu al 50% del Raval Sud: la bretxa de la vacunació a Barcelona

BarcelonaLes desigualtats latents a Barcelona també es noten en el ritme de vacunació, amb una bretxa de fins a 25 punts entre les zones on hi ha més població amb la pauta completa –en alguns punts de les Corts i Sant Andreu se supera el 75%–, i el Raval Sud, que és la part de la ciutat amb menys població immunitzada (50,9%). El districte de les Corts és el que té una mitjana més alta de vacunació i a l'altre extrem hi ha Ciutat Vella, l'àmbit en què ara es posa més el focus per intentar accelerar el ritme. El Raval Sud ha sigut, de fet, l'última part de la ciutat a assolir la fita de tenir la meitat de la població completament immunitzada. Les xifres també estan molt per sota de la mitjana de la ciutat, que s'acosta al 70% de població amb tota la pauta, en barris com el Gòtic (54,6%), Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (56,7%) i la Barceloneta (61,2%) o a l'àmbit de Trinitat Vella (59,5%), al districte de Sant Andreu.

Les diferències, tot i que es mantenen en totes les franges d'edat, són especialment notòries entre els més joves: al Raval Sud, per exemple, estan immunitzades al voltant d'un terç de les persones d'entre 20 i 29 anys, mentre que en zones com Pedralbes s'arriba als dos terços. Des de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) admeten preocupació per les desigualtats associades a la salut, que ja es feien evidents en les diferències en l'esperança de vida –de fins a 11 anys entre barris, segons un estudi del 2015– o en la incidència de la pandèmia, i que ara situen Ciutat Vella com la zona que es queda a la cua en vacunació, amb un 55,7% de veïns amb pauta completa, mentre que al conjunt de Catalunya la mitjana supera el 69%. La gerent de l'ASPB, Carme Borrell, detalla que a l'abril, quan van voler posar la lupa per detectar aquestes possibles diferències en el ritme d'immunització, ja van veure una distància de 30 punts en la franja d'entre 60 i 69 anys, que era la que es vacunava ja sense la trucada directa del centre de salut. Ciutat Vella es quedava enrere i els districtes de les Corts i Sarrià-Sant Gervasi empenyien amunt.

Per què aquesta distància? En bona mesura, segons Borrell, per la bretxa digital: per les dificultats que tenien alguns veïns de buscar de manera activa l'hora per vacunar-se i, també, per possibles dificultats idiomàtiques i barreres culturals. Per això, es va optar per posar en marxa el grup de desigualtats en la vacunació de Barcelona i per activar 25 punts de suport que ajudaven a qui ho necessités a demanar hora. Uns punts que han orientat 1.721 persones. Ara que ja no cal cita prèvia per vacunar-se, ja només funciona un d'aquests punts –amb molta poca demanda– al CAP Drassanes. La majoria de persones que s'hi ha dirigit argumentaven que tenien dificultats per accedir a la web on calia apuntar-se perquè no en sabien o perquè no tenien accés a internet. "La vacunació és una política universal, és per a tothom i gratuïta, però hi ha bretxes, com la digital, que hi tenen molt de pes, i per això calen polítiques més dirigides a arribar a més gent", resumeix Borrell.

"El nivell d'estudis és clau per explicar les diferències entre zones", afegeix Josep Maria Arauzo-Carod, catedràtic d'economia de la Universitat Rovira i Virgili, que a principis d'any ja va participar en un estudi per analitzar les diferències en la incidència del covid per barris. Pel que fa a la decisió de vacunar-se o no, apunta que hi juga molt el nivell educatiu, que permet valorar els riscos d'una cosa i l'altra i captar de forma ràpida els missatges de l'administració pública: "El que ensenyen aquestes diferències de ritme és que tenim un problema estructural que ens hauria de fer reflexionar, que és l'escletxa social i educativa, que està vinculada al nivell de renda i que s'ha vist que és molt gran". Considera que al·licients com els descomptes en albergs o les activitats culturals que estudia Salut no seran arguments que sedueixin aquest grup de població que no s'ha vacunat i que per arribar-hi caldria enviar-li missatges personalitzats, porta a porta. "Si el teu entorn no es vacuna, el més fàcil és que tu tampoc et vacunis i que no siguis conscient dels riscos", apunta.

Punts mòbils de vacunació

El que es farà ara a Barcelona per intentar augmentar els índexs de vacunació a les zones que els tenen més baixos és portar-hi punts mòbils, on es punxarà la vacuna de Janssen, que és monodosi, com els que ja s'han fet a Drassanes, Trinitat Vella i al Besòs. Cadascun d'aquests punts va vacunar en un dia entre 100 i 150 persones. Ara se'n faran durant els mesos de setembre i octubre a zones com el Raval, que van més a la cua, amb l'objectiu d'intentar arribar a veïns que fins ara no s'havien interessat per la vacunació.

Un factor que també explica algunes de les diferències entre zones és la mitjana d'edat de la població: als barris més envellits hi ha més veïns que s'han vacunat perquè van rebre la trucada directa del centre de salut. L'edat de la població, de fet, també és un punt clau a l'hora d'analitzar el nivell de renda de la població: sense tenir en compte la intervenció del sector públic a través de prestacions socials com la jubilació, Nou Barris seria el districte més pobre de Barcelona, però quan s'hi suma aquesta variable, puja un lloc en la taula i deixa Ciutat Vella, amb una mitjana d'edat més jove, com la zona més vulnerable. El mapa del ritme de vacunació reprodueix, també, desigualtats internes dins dels mateixos districtes: les Planes i Vallvidrera és la zona pobra del districte ric, Sarrià-Sant Gervasi, i és també la zona amb un ritme d'immunització per sota del dels barris veïns.