Bretón, culpable d'assassinat
El jurat popular conclou que l'acusat va matar i cremar els seus dos fills per venjar-se de l'exparella

BarcelonaVa assassinar els seus dos fills per venjar-se de la seva exparella, que havia decidit separar-se i quedar-se a viure amb els nens a Huelva. Ahir, després de tres dies de deliberació, el jurat popular va declarar José Bretón culpable per unanimitat d'haver matat els seus dos fills, Ruth i José, de sis i dos anys, d'haver cremat els seus cossos en una foguera a la finca Las Quemadillas i d'haver intentat, després, fingir que els havia perdut en un parc. Un "minuciós" veredicte que Bretón va escoltar fred i impassible -la mateixa actitud que ha mantingut durant tot el procés- i que la seva exparella i mare dels nens, Ruth Ortiz, esperava asseguda entre el públic de la sala. En els pròxims dies el magistrat de la sala emetrà la sentència i establirà una condemna que, amb tota probabilitat, s'ajustarà als 40 anys de presó que demana la fiscalia i l'advocada d'Ortiz, que exerceix d'acusació particular: 20 anys per cada assassinat.
Queda provat, doncs, que el setembre del 2011, quan la seva dona li va comunicar la intenció de separar-se, Bretón -una persona rancorosa i amb tendència a la frustració- "va concebre la idea" de matar els nens "com a venjança contra la seva dona". Va decidir que executaria el pla el cap de setmana del 8 d'octubre d'aquell any aprofitant que es quedava amb els fills a Còrdova. De fet, ho tenia tan planejat que no va voler canviar les dates, tot i que Ortiz l'hi havia proposat perquè pogués anar al casament d'un amic. Una setmana abans, Bretón va comprar tranquil·litzats que li havia receptat el seu metge per poder "adormir i fins i tot matar els fills amb facilitat". També va acumular llenya i 217 litres de gasoil "per fer desaparèixer els cossos".
Un pla minuciós
El 7 d'octubre Bretón va recollir la Ruth i el José a Huelva a les tres de la tarda i va tornar a Còrdova, on primer va estar a casa dels seus pares i després a casa la seva germana. Va fer creure a la seva família que dinaria amb uns amics i que després passarien la tarda tots junts en un parc de la localitat. En sortir de casa els avis, Bretón va portar els nens a Las Quemadillas. Durant el trajecte o un cop a la finca els va subministrar els tranquil·litzats "per facilitar que s'adormissin totalment o morissin". Després va col·locar els dos cossos, juntament amb una taula metàl·lica, en una mena de foguera. Gràcies a la llenya i el gasoil, el foc va arribar ràpidament a temperatures de fins a 1.200 graus i va actuar com un forn crematori. Bretón va esperar allà, al costat de la foguera, fins a aproximadament les 17.30 hores, moment en què es va traslladar al parc. Quan va considerar que havia transcorregut un temps suficient per fer creïble "la fictícia desaparició" dels nens, va trucar al seu germà per dir-li que els havia perdut. Mitja hora després va trucar també al telèfon d'emergències i, més tard, es va presentar a la comissaria per declarar.
El jurat considera que Bretón es va valer de la confiança que li tenien els dos nens, de l'autoritat que exercia sobre ells i de la seva superior fortalesa física per matar-los de manera "violenta i homicida".
Pena màxima
Als nou membres del tribunal popular no els va quedar tampoc cap dubte que les restes òssies analitzades pels forenses procedien de la foguera de Las Quemadillas i que pertanyen a dos criatures de dos i sis anys. Per això es pot concloure "raonablement" que procedien dels cossos de la Ruth i el José.
Un cop llegit el veredicte, la fiscal del cas, María de los Ángeles Rojas, va demanar que se'l condemni a la "pena màxima" de presó que preveu el Codi Penal -20 anys per cada un dels assassinats-. Rojas va recordar que Bretón va executar els crims amb "fredor" i demostrant "una total falta d'afecte" als seus fills i amb l'objectiu de "provocar el màxim dolor possible" a la mare dels nens. Creu que s'ha de considerar que va cometre els crims "amb traïdoria", ja que les criatures estaven indefenses, i que cal tenir en compte l'agravant de parentesc. L'advocada de la mare va voler recordar també el dolor afegit de la seva clienta per no poder fer el dol en no tenir els ossos dels seus fills.
El lletrat de Bretón -que també s'enfronta a una condemna per simulació d'un delicte de detenció il·legal- ja ha anunciat que presentarà tots els recursos possibles contra la sentència, que es farà pública en els pròxims dies.