El Brasil i Catalunya acomiaden Pere Casaldàliga

GironaPere Casaldàliga tindrà cinc comiats a cavall del Brasil i Catalunya. Els seus familiars i les organitzacions amb les quals treballava han preparat diverses cerimònies per retre homenatge al bisbe emèrit, que va morir ahir als 92 anys com a conseqüència de problemes respiratoris, agreujats pel Parkinson que patia des de feina uns anys. Casaldàliga, el bisbe dels pobres, era un referent universal en la lluita per la justícia social.

La primera cerimònia s'ha celebrat aquest vespre a Batatis i s'ha pogut seguir en directe a través del canal Claretiano TV, que ha preparat un programa especial per acomiadar "Dom Pedro", que era com l'anomenaven al Brasil. Prop de l'altar hi han col·locat tot d'objectes que recordaven el bisbe, com els barrets de palla que solia portar. El seu cos descansava en un taüt modest i estava envoltat de fustes cremades i filferros de pues, que representaven la desforestació i l'apropiació il·lícita de terres, dues causes que ell sempre va defensar i que fins i tot van provocar que rebés amenaces de mort.

Desenes de persones han assistit a la cerimònia i més de 4.000 l'han seguit telemàticament. En el comiat, que ha durat unes dues hores, hi han participat diversos amics i companys de Casaldàliga, i també diverses personalitats han gravat un vídeo que han emès després de la missa funerària.

Paral·lelament, al poble natal del bisbe, Balsareny (Bages), centenars de persones s'han reunit davant la casa on va néixer, a la plaça Ricard Viñas, i han llegit fragments de les seves obres. L'ajuntament ha decretat tres dies de dol oficial, des d'aquest diumenge i fins al dimarts.

Des que va morir ahir al migdia (hora catalana), les seves despulles s'han estat vetllant a la capella que els claretians tenen al Centre Universitari de Batatais, la ciutat on ahir va morir i on havia estat ingressat els últims dies. Després de la missa funerària, han traslladat el seu cos al santuari dels màrtirs, al municipi de Ribeirão Cascalheira, a Mato Grosso, on s'estarà fins dimarts. En aquesta població Casaldàliga va presenciar la mort d'un amic seu, el pare Joan Bosco Penido Burnier, durant la dictadura militar brasilera (1964-1985).

El dimecres serà el dia del seu enterrament i descansarà "com ell sempre va voler" al cementiri de Karajá, a la riba de l'Araguaia de la ciutat on vivia, São Félix do Araguaia, segons han assenyalat les associacions Araguaia i ANSA, amb les quals treballava el bisbe emèrit.

Dos homenatges a Catalunya

Després de l'enterrament al Brasil, la família Casaldàliga ha organitzat una cerimònia de comiat al seu poble natal, Balsareny (Bages), el 15 d'agost a les 19.30h. Així mateix, l'Associació Araguaia i la comunitat claretiana –a la qual pertanyia– el recordaran amb un altre funeral a Barcelona. Falta determinar el dia perquè, a causa de la pandèmia, estan buscant un espai adequat que compleixi totes les normes sanitàries.

Casaldàliga feia més de 50 anys que vivia al Brasil, on va complir el seu somni de ser missioner i treballar braç a braç amb els més desfavorits: els camperols i les comunitats indígenes que treballaven i vivien en condicions d'esclavitud davant dels poderosos terratinents (els fazendeiros). Això li va suposar enemics, amenaces de mort i fins i tot maniobres per expulsar-lo del país. Però Casaldàliga no es va moure d'allà i va continuar amb els projectes fins a l'últim dia.

Al llarg de la seva vida, el bisbe no va dirigir la seva crítica únicament al poder econòmic o el poder polític, sinó que també va ser un dels màxims exponents de la teologia de l'alliberament, que el va fer xocar i desmarcar-se del poder del Vaticà. Ell promovia un cristianisme des de la base, des dels més humils, i era molt crític amb l'Església oficial.

Les seves reflexions i pensaments, que va deixar per escrit, retraten l'estil de vida que va escollir i la seva visió d'un món que volia més just i igualitari. "On no hi ha llibertat no hi pot haver justícia", defensava. "El que dono és el que em fa, no el que tinc. Com més dono, més tinc perquè soc més. Com més tinc i dono menys, tinc menys perquè soc menys", va escriure en una ocasió.