38 persones amb diversitat funcional busquen els "punts negres" de Barcelona

BarcelonaEl Quico i l'Enric són una de les 16 parelles que treballen per a l'Ajuntament de Barcelona des del mes d'octubre. La seva tasca és analitzar els centres esportius de la ciutat i valorar si estan adaptats per a les persones amb discapacitat. Visiten les instal·lacions i valoren les dificultats amb què es poden trobar les persones amb diversitat funcional: aquelles amb mobilitat reduïda, discapacitats auditives o visuals.

Com ells, 36 persones més valoren campus universitaris, centres cívics, centres d'atenció primària, comerços i mercats de la ciutat. A Barcelona hi viuen 130.000 persones amb algun tipus de discapacitat –el 8% dels ciutadans–, però no tota la ciutat està adaptada a les seves necessitats.

Per aquest motiu, la feina del Quico i l'Enric va més enllà d'analitzar els recursos dels centres esportius, sinó que també valoren la seva accessibilitat: "Treballem amb un qüestionari com a base. Ens fixem en tot: recorreguts, passadissos, contrasts de llum, senyalització, pendents, espais i mobilitat... En definitiva, tots aquells obstacles que es poden trobar les persones amb discapacitat en accedir o fer servir aquests centres", explica el Quico.

Aquest matí de dimecres analitzen el Camp de Futbol parc de la Catalana. Els treballadors expliquen que el problema principal d'aquest centre és l'accés a les grades. Per accedir-hi, hi ha un ram d'escales i no disposa de cap altre tipus d'accés. Per tant, una persona amb mobilitat reduïda no podria arribar-hi. El Quico assegura que sovint les construccions velles son les menys adaptades, i que, en canvi, les obres noves ja s'han construït pensant en la possibilitat que tothom hi accedeixi.

Tot i així, sempre hi ha coses a millorar: "Una altra de les dificultats d'aquest camp són els vestuaris i el lavabo. Per exemple, aquest camp de futbol disposa de lavabo adaptat però sempre està tancat amb clau. A més, als vestuaris, és complicat que hi passi una cadira de rodes perquè els bancs ocupen la majoria d'espai".

L'Enric i el Quico fan una visita o dos al dia, segons la dificultat i les dimensions del centre. Asseguren que a cada anàlisi hi dediquen dues o tres hores. Visiten les instal·lacions, les parades de metro i autobús que hi ha a prop, i situen les places de pàrquing habilitades.

Mentre fan la inspecció del lloc, també fan fotografies de tots els impediments o obstacles que van trobant. A la vegada, omplen un qüestionari de gairebé 40 pàgines amb preguntes de resposta tancada, on poden afegir observacions. Una vegada feta la visita, entreguen aquest qüestionari als seus companys –que treballen a la seu–, perquè introdueixin les dades a l'ordinador.

El Joan i l'Alba són una de les parelles que analitzen les universitats de la ciutat: "Per entrar a alguns llocs, amb la cadira de rodes has de fer un recorregut de 30 minuts, quan una persona a peu ho fa en dos minuts. Ara està millor que abans perquè almenys les persones amb mobilitat reduïda poden accedir-hi, però encara hi ha molta feina per fer", assegura l'Alba. El Joan adverteix que quan parlem de diversitats funcionals, no les hem de posar totes al mateix sac. "Barcelona està força adaptada en el tema mobilitat reduïda, el que s'ha fet està ben fet, però s'ha treballat poc en les mancances sensorials", apunta.

Resposta a un pla a llarg termini

El govern de Colau va presentar al maig un pla d'accesibilitat universal de Barcelona en què es va comprometre adaptar la ciutat amb data límit 2026. El primer pas per dur-lo a terme és fer una radiografia dels servei i mancances de la ciutat en termes d'accessibilitat per a tothom. Han contractat 38 persones –6 coordinadors i 32 analitzadors– amb diversitat funcional per analitzar què cal millorar.

"La persona que ho pateix té una visió més crítica de la situació, això ens permet fer una bona diagnosi dels casos. La prioritat és invertir amb accessibilitat però també ser un mirall per a la societat", assegura Laia Ortiz, tinent d'alcaldia en Drets Socials.

Fins ara, ja s'han analitzat més de 2.500 parades de transport públic, 257 autobusos i més de 400 centres públics educatius. Ortiz assegura que Barcelona encara té molta feina per fer: "En l'espai públic hi ha més accessibilitat, però el gran repte és l'àmbit privat, teatres, cines... Cal fer els equipaments de la ciutat accessibles per a tothom".