"Boubacar, torna a casa, sisplau"

BarcelonaEn Boubacar Hanne tenia l'esperança de tornar a casa seva per Nadal després d'haver marxat fa 14 anys del Senegal. Tot estava gairebé enllestit: havia fet un esforç inhumà per recollir els diners i només li faltava comprar els bitllets d'avió. El del 9 de desembre al vespre un incendi va cremar totes les seves il·lusions. Era al segon pis de la nau ocupada del barri del Gorg de Badalona. "En Boubacar estava estirat al llit, esgotat. Patia del cor i els dies cada vegada se li feien més llargs", explica en Seydou Camara, el seu company d'habitació. Tots dos van inhalar molt fum per sortir de la nau, però van aconseguir salvar-se. Un cop fora, els seus camins es van separar per sempre. En Seydou va anar a buscar aixopluc en una altra nau, i en Boubacar en un alberg.

L'incendi li va accelerar un cor que patia a la mínima i el fum del foc va agreujar l'asma que tenia des de petit. A l'alberg, cada nit dormia menys i estossegava més. Al cap d'uns dies, el van ingressar a l'Hospital Germans Trias i Pujol, on també va donar positiu de covid-19. Ahir el cor li va dir prou i l'esperança de tornar a tenir, algun dia, una vida feliç al costat de la seva família va quedar del tot estroncada. La mort d'en Boubacar va fer caure moltes llàgrimes a Hann Yarakh, el seu petit poble natal al costat de Dakar (Senegal), on van saber la notícia minuts després que perdés la vida.

Qui els va comunicar la fatal circumstància va ser en Falilou Fall, un amic de la família Hanne que des de l'any 2014 està arrelat a Espanya. Dos anys després d'arribar li van encomanar una missió complicada: investigar si en Boubacar era viu. Llavors feia tres anys que ni els pares, ni els germans, ni la dona, ni els dos fills havien tingut notícies seves. "Tothom el donava per mort", explica en Falilou. "Vaig començar a buscar-lo, fins que vaig trobar la nau de Badalona". En Falilou és un noi de 33 anys nascut al mateix poble que en Boubacar. "Jo el recordava com un home ben vestit i educat", explica. Quan en Boubacar va marxar del Senegal en pastera, en Falilou tenia 17 anys. Una dècada després es van retrobar a Badalona, tot i que en Boubacar ja no era el mateix: "No anava ben vestit i tota l'educació que tenia l'havia perdut per convertir-se en una persona més agressiva. També havia perdut el somriure".

Vergonya de si mateix

En Falilou va preguntar a en Boubacar per què no havia donat senyals de vida. La resposta va ser: "No vull que sàpiguen que he fallat en l'intent de trobar una vida millor. Em fa vergonya dir que estic malvivint". En Boubacar sentia que havia fracassat. Estava trist, però ben acompanyat, ja que tota la comunitat el recorda com un pare. "Era un dels més grans de la nau, i gràcies a ell hem après molt de la vida", explica en Seydou Camara. L'Abdu Kuru recorda que era com un "patriarca", i que l'intentaven cuidar molt perquè sabien que estava malalt.

Tot i l'estima de la comunitat, no aconseguia deixar de sentir vergonya de si mateix. Un sentiment que tenen molts migrants que no troben un futur, segons Esther López i Hanna Bori, psicòlogues de l'Hospital de Campanya de Santa Anna. "Volen ser l'esperança de la família i veuen com el somni que tenien és irreal i cauen en la decepció", expliquen les psicòlogues. En Boubacar, però, va superar les seves pors i, després de tres anys, va a trucar la seva família. "Llavors va tornar a somiar", recorda en Felilou. El somni era un gran repte: deixar la mala vida i comprar un bitllet de tornada al Senegal.

"Som la teva família i t'ajudarem"

La seva família també l'esperava amb il·lusió. "Tornar a casa no hauria sigut un fracàs, s'ho mereixia", expliquen els seus pares, l'Abdoulaye Hanne i la Salla Sy. El 12 d'octubre d'aquest any, en Boubacar va rebre un whatsapp de la seva cunyada, la Marieme Aw: "Bocar [Boubacar) torna], a casa, sisplau, els teus fills ja són grans". Unes setmanes més tard, el seu germà, Aziz Hanne, també li va enviar un missatge: "Torna a casa, som la teva família i t'ajudarem". Uns dies després d'aquesta conversa, l'Aziz va morir sobtadament. En Boubacar va veure llavors que havia de tornar tant sí com no: "Els seus pares havien perdut un fill, volia estar al seu costat perquè veiessin que no en perdrien cap més", explica en Falilou.

Però en Boubacar cada dia es trobava més malament, i el foc va ser el cop definitiu. La seva família, però, no va saber res de l'incendi, i només un dels germans estava informat de la seva hospitalització. Va ser en Malick Hanne, quan va llegir un missatge d'en Falilou on descrivia l'estat crític del seu germà. La resposta d'en Malick va ser: "No ho puc dir a la família, els destrossaria". Dos dies després d'aquell missatge, en Boubacar va morir als 51 anys. De moment el seu cos no pot tornar al Senegal perquè és positiu de coronavirus. Ni sense vida podrà complir el somni d'estar de nou al costat dels seus: "Estem molt tristos, fa molts anys que no el veiem i ni tan sols podem enterrar-lo com es mereix", explica la família, impotent, des del Senegal.