Els guardians del carrer dels pixats

Barcelona“Pst! A seguir-lo!”, diu Nuri Escurriol, sense alçar gaire la veu, al grup de set veïns que fan guàrdia a la vorera. Els assenyala un jove que camina pel mig del carrer amb un got de plàstic a la mà. “Tots passen amb el got. Pixarà i no li caurà”. Els veïns murmuren i estan a l’expectativa: abans de fer cap pas s’esperen per veure quin dels tres carrers de mà dreta agafa el noi del got. Però ell s’adona que l’estan observant i decideix marxar. “Al final no. Però hi anava!”, assegura convençuda Escurriol. Ella s’ha erigit en la portaveu dels veïns de tres carrers de la Barceloneta que, segons expliquen, des del maig pateixen l’incivisme dels botellons, sobretot les pixarades al portal de casa i el soroll.

Són dos quarts de dues de la matinada de dissabte, però el dispositiu d'avui no és una excepció. Cada nit baixen al carrer a partir de la mitjanit i fins “les dues o les tres”. Es reparteixen les guàrdies en grups de 10 o 12 veïns que viuen als carrers Sant Miquel, Sant Elm i del Mar. L’objectiu principal és “vigilar que no vinguin a pixar”. El funcionament és senzill: els veïns se situen a l'extrem dels tres carrers que porten a la platja de la Barceloneta -l’anomenen el punt zero- per controlar la gent que s’hi acosta. Quan veuen algú sospitós d’entrar en un dels carrers per anar-hi a pixar, anar de ventre, vomitar o drogar-se, els veïns el segueixen. “Això no són vàters!”, li exclamen.

La resposta que obtenen no acostuma a ser agradable. “Un anglès de dos metres li va dir psicòpata al meu marit”, recorda una veïna. A un altre veí, que des del balcó havia increpat uns que pixaven, li van llançar les bosses d’escombraries que van treure d’un contenidor. “Pocs demanen perdó. La majoria t’insulten i et planten cara. Fins i tot ens han pegat”, afirma Escurriol. També els han tirat ampolles i els han trencat intèrfons: “La impotència és molt gran”. Els participants dels botellons, que “no saben passar pel carrer sense cridar”, van carregats amb bosses de plàstic on porten la beguda i de tant en tant també es passegen amb globus del gas del riure. “Beuen tant” que no paren de pixar, diu Escurriol, que els anomena “zombis” que es mouen en grup.

“Brut i abandonat”

Alguns dels veïns de la Barceloneta que baixen al carrer cada nit són del barri “de tota la vida”. Escurriol hi va néixer fa 58 anys i assegura que aquest estiu ha sigut “extraordinari”. El Llorenç, que fa 52 anys que hi viu, veu el barri “insuportable, brut i abandonat”. “És turisme de botelló i no es pot dormir, perquè s’hi queden fins a les cinc o les sis de la matinada”, afegeix. Els veïns expliquen que, tot i que alguns participants són “d’aquí”, a la platja hi van molts turistes estrangers: francesos, anglesos i alemanys. Els francesos també s’hi desplacen amb cotxe i l’aparquen sense cap mania a les places reservades per als residents. Per tot plegat troben a faltar més patrulles policials, ja que lamenten que no en veuen.

Fonts de l’Ajuntament de Barcelona admeten que són conscients de les molèsties i que per això han reforçat el nombre d’agents, tant uniformats com de paisà, a la Barceloneta. El consistori defensa el dispositiu conjunt entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra a les zones de la ciutat on hi ha més botellons. Les fonts municipals recorden que no és un fenomen nou i diuen que l’operatiu policial s’anirà graduant els pròxims caps de setmana. Els veïns, que també es queixen de la delinqüència nocturna -sobretot els robatoris-, confien que el consum d’alcohol a la platja acabarà disminuint. “Ja ha baixat una mica al setembre”, reconeix Escurriol, que tanmateix està sorpresa pel fet que a l’octubre els botellons es mantinguin tan intensos.

“L’estiu de l’any passat va ser glòria, a la Barceloneta”, recorden els veïns, que en els mesos de després del confinament més dur van gaudir d’una tranquil·litat inusual que s'ha girat com un mitjó. Ara això contrasta amb les galeries de fotos de joves pixant que col·leccionen al mòbil: “Ens està afectant. Són moltes nits”.