Boscos que curen

GironaPassejar una estona per un bosc d'una certa antiguitat pot ajudar al benestar físic, psíquic i emocional de les persones? Els beneficis de fer exercici són àmpliament coneguts però, ¿i en els altres camps? ¿Pot servir també per ajudar a tractar determinades patologies? L'Institut de Medi Ambient (IMA) de la Universitat de Girona (UdG) creu que sí, i per això, juntament amb AccióNatura, està impulsant la protecció i la custòdia dels boscos madurs i vells que hi ha a Catalunya, ja sigui comprant-los o arribant a convenis amb els propietaris. Els boscos madurs són aquells on fa entre 50 i 100 anys que no s'hi han talat arbres, i vells ho són quan tenen a partir d'un segle. Encara hi ha una tercera categoria, la dels boscos primaris o verges, que són els que no han viscut l'acció humana.

D'aquests no en queda cap al sud de l'Europa Occidental, però sí al centre, l'est i el nord d'Europa i en continents com l'Àsia, l'Àfrica o Amèrica. Particularment, l'IMA s'ha fixat en l'Àsia per al projecte Sèlvans -que treu el seu nom d'una divinitat etrusca que protegia els boscos-, que treballa per protegir aquests boscos antics en funció de les seves propietats terapèutiques. "Donar-li aquest enfocament és una manera de revalorar aquests santuaris naturals i ajudar a protegir-los, cosa que beneficiaria tant les persones com el territori", explica Josep Vila, director de l'IMA. Els referents són, sobretot, el Japó i Corea del Sud. El 1985 al Japó van activar un servei de benestar i salut amb l'objectiu de reduir despeses de la seguretat social a través del que en japonès anomenen shinrin-yoku , que vol dir bany de bosc . Es van fixar protegir 100 boscos amb finalitats terapèutiques; gairebé 30 anys després en tenen 50 i estan satisfets amb l'experiència.

Hi ha evidències científiques que passejar tres o quatre cops al mes uns 15 minuts per un bosc antic proporciona benestar a persones afectades per patologies com depressió, angoixa, estrès, Parkinson, aïllament social, agressivitat i diabetis. També ajuda a controlar l'abús de substàncies i fins i tot asserena els impulsos suïcides. "Quan els arbres entren en decrepitud, que per regla general és entre els 100 i els 200 anys, segons la varietat, comencen a generar uns olis essencials per protegir-se dels insectes i dels agents de descomposició, com els fongs i determinats bacteris", explica Jaume Hidalgo, enginyer forestal i responsable del projecte Sèlvans des del 2007, quan va començar de la mà de la Diputació de Girona. "Aquests olis, quan són inhalats per l'organisme humà, activen els limfòcits del sistema immunitari que lluita contra determinats virus i tumors", afegeix Hidalgo. El doctor Secundí López-Pousa, cap de neurologia de l'Hospital Josep Trueta de Girona, no dubta dels efectes saludables dels banys de bosc: "Caminar per boscos antics augmenta la secreció de serotonina i disminueix la de corticoides o sucre. Això ajuda a sentir-se millor, sens dubte".

Activen el sistema immunitari

Metges japonesos han publicat articles en revistes especialitzades en què demostren que pacients amb patologies com les esmentades i que fan banys de bosc presenten millores respecte als que no en fan. A López-Pousa li agradaria estudiar aquests efectes, també amb nens afectats per TDAH, i explica una experiència personal: "El meu fill de 13 anys és asmàtic. Vam anar a la Selva Negra i mentre vam ser allà no va tenir cap crisi". López-Pousa creu que una cosa pot tenir relació amb l'altra: "Pot ser casualitat, però aquesta mena de boscos tenen unes concentracions d'oxigen i d'humitat més elevades, i no seria estrany que ajudessin a activar el sistema immunitari". A Catalunya hi ha 1.200.000 hectàrees de superfície forestal arbrada, de les quals 30.000 són de boscos madurs i 3.000 de vells. D'aquestes 3.000 hectàrees, la meitat ja estan en custòdia, amb un conveni amb els propietaris o bé perquè hi ha alguna figura jurídica de protecció. L'altra meitat és la que, segons Hidalgo, "requereix amb urgència un programa estratègic de protecció". El Servei de Planificació de l'Entorn Natural del departament de Territori i Sostenibilitat és l'encarregat de fomentar i promocionar la custòdia del patrimoni natural, com és el cas d'aquests boscos.

El cap d'aquest servei, Salvador Grau, en defensa la conservació: "Són monuments naturals, amb arbres de grans dimensions, plens de líquens i fongs. Tenen unes propietats que hauríem de mirar de conservar". Grau diu que no es tracta de grans extensions: "Són trossos petits i estan molt fragmentats. N'hi ha, principalment, al Pirineu, al Prepirineu i als ports de Beseit. Grau ha estat testimoni de la importància dels boscos terapèutics a Corea del Sud: "Fa 4 anys, en un congrés en una illa del sud de Corea, vam anar a veure un bosc de salut recomanat a persones que pateixen càncer. Els metges els recomanen passar hores allà com a complement a altres teràpies".