Bopan, adeu a un clàssic de la rambla de Catalunya

Barcelona16.000 euros al mes de lloguer. Aquesta és la quantitat que havia de pagar Bopan si volia continuar al seu emplaçament més clàssic, a la rambla de Catalunya, 119, de Barcelona. No ha sigut possible i la persiana ja s’ha abaixat per sempre. Obert des del 1984, el forn de pa havia esdevingut un clàssic del barri. Va començar com a forn de pa ras i amb els anys i successives reformes i modernitzacions es va anar obrint a més terrenys. Obria sempre, o quasi sempre, i oferia tant pa, pastes i pastisseria com menjar preparat per emportar-se i àpats per dinar i sopar.

El litigi amb la propietat va començar l’any 2014, quan s’acabava el contracte i calia revisar el lloguer. Una empresa de valoració els va posar una valoració de 8.000 euros i Xavier Parera, propietari del grup Bopan, en va oferir 10.000, pensant que era un preu de mercat raonable. Però la nova proposta eren 16.000 euros, que segons Parera van baixar a 14.000, tampoc assumible per a ells: “Han demostrat molt poca empatia, poca sensibilitat, només intransigència”. La propietat, l’empresa immobiliària Promovolga, en declaracions al programa de TV3 Tot es mou, lamenta el disgust de Parera, però també li retreu intransigència. Destaca que fa sis anys que el contracte de lloguer va vèncer i, com que no va acceptar les seves condicions, “ha optat per la via judicial, amb plets que no han prosperat, per continuar pagant una tercera part del preu de mercat”.

En relació amb el preu del lloguer, Parera explica que amb motiu de les reformes integrals al local fetes el 1998 –van passar de forn de pa a cafeteria i restaurant–, el contracte es va renegociar fins a les 400.000 pessetes mensuals més IVA, un preu que es va mantenir fins al 2014, quan s’extingia el contracte. El recorregut legal emprès no ha arribat a bon port, inclosa una possible opció de compra del local que tampoc es va poder completar per motius legals: “La llei els empara, però no l’ètica ni la sensibilitat. Va arribar un moment de les negociacions amb Promovolga que vaig veure clar que no tenien voluntat d’entesa”. En aquest sentit, destaca els dotze treballadors que tenia al local –més dos o tres de l’obrador central– i que es veuen afectats. El local de la rambla de Catalunya suposava el 30% de la facturació de Bopan i, per tant, el seu tancament és un sotrac més que notable. Alguns treballadors podran encaixar en els altres tres Bopan que queden –a la plaça Molina, a Muntaner i a travessera de Gràcia–, però no tots, amb el consegüent daltabaix per a ells i les seves famílies. I un trasllat? L’opció es va plantejar, però Bopan l'ha desestimat de moment fins que la situació econòmica global no s’estabilitzi una mica –la crisi energètica colla molt– i la prudència no sigui un fre per poder trobar un altre emplaçament: “Som una empresa familiar, amb un múscul financer discret, no tenim al darrere inversors com sí que tenen altres empreses del sector com Turris, Baluard i Santa Glòria”. “Ens agradaria poder tornar algun dia a l’Eixample i retrobar-nos amb el barri i amb els clients de tota la vida, alguns dels quals ens han vingut a veure plorant pel tancament”, conclou Parera.