Boom d'inscripcions a la FP

BarcelonaLa formació professional està de moda. Almenys això es desprèn de les dades de la preinscripció als cicles de grau mitjà i grau superior que el departament d'Educació ha facilitat a l'ARA: els interessats en fer FP han pujat un 17,4% en només un any, un creixement que no s'havia vist fins ara. Prop de 94.000 persones (en concret, 93.987) volen una plaça de FP el curs que ve, 14.000 més que ara fa un any, quan es van recollir 80.071 preinscripcions.

Les xifres evidencien que la FP ha sortit finalment de la penombra i és considerada com una opció educativa de primer nivell per als estudiants, que veuen aquests cicles de dos anys com una opció professionalitzadora que pràcticament els assegura feina. La taxa d’atur entre els estudiants de FP és d’un 8%, menys d'una quarta part que la taxa d’atur juvenil (38%). "Atribuïm l'increment de la demanda de la FP a les necessitats de l'entorn i a l'oferta de qualitat que hi ha", explica a l'ARA la secretària de Polítiques Educatives del departament d'Educació, Núria Mora, que creu que el boom d'inscripcions pot ajudar, de retruc, "a combatre l'atur juvenil". En plena pandèmia i amb l'atur disparat, molts estudiants poden haver vist en els graus de FP, que són de dos anys, una bona opció de futur.

Triomf dels cicles mitjans

El creixement de la demanda és especialment pronunciat en els cicles mitjans, als quals s'accedeix amb el títol d'ESO. S'hi han preinscrit 49.384 persones, un 20,3% més que l'any passat, en què van ser 41.059. Aquesta és una etapa que preocupa especialment al departament, perquè té una deserció d'entre el 20% i el 25%. És a dir, un de cada quatre alumnes que comencen un cicle mitjà no l'acaba. Segons Mora, la conselleria ha engegat un pla per combatre l'abandonament en aquesta etapa. "Es començaran a identificar els motius de l'abandonament –si és perquè no sabien on s'apuntaven, perquè s'han de desplaçar, perquè no els agrada el curs–, i a partir d'aquí prendrem decisions i treballarem en la fidelització dels alumnes i el seu rendiment acadèmic", afirma.

Als cicles de grau superior, als quals s'entra a través d'un cicle mitjà, del batxillerat o d'una prova d'accés, també han registrat un augment important: hi volen entrar 44.603 estudiants, un 14,3% més que el curs anterior, en què se n'hi van preinscriure 39.012.

Aquest nou panorama als cicles formatius obligarà el departament a crear un centenar de grups més respecte del curs passat, que malgrat que s'obriran tenint en compte les necessitats territorials i dels sectors més demanats, no seran en cap cas suficients per satisfer tots els interessats. "No podem crear 300 cicles formatius nous i que quedin buits i hem de reajustar els grups a nivell territorial per no centralitzar totes les places a Barcelona", apunta Mora. A banda d'obrir noves places, l'auge de preinscripcions obligarà el departament, també, a reforçar les plantilles de professorat, tot i que encara està per tancar la xifra definitiva.

De fet, aquestes incerteses fan dubtar el sector. "Que hi hagi més preinscripcions és una bona notícia, però hem de veure com respon el sistema públic", afirma Enric Mieza, portaveu de Defensem la FP, que demana que la conselleria respongui amb "més professors i centres" a l'augment de la demanda. Des del col·lectiu, temen que el sector públic no pugui créixer prou i l'increment de places acabi beneficiant només el sector privat.

Moment clau per a la FP

La gran demanda a la formació professional coincideix amb un moment clau per al sector, perquè la conselleria prepara una reforma curricular que permetria gestionar els grups tant si els estudiants fan la FP dual (combinen la formació a l'empresa i a l'aula) com si no. La idea és fer un currículum igual per a tothom, traient hores teòriques i augmentant les del mòdul de projectes i de formació en centres de treball (FCT, les pràctiques). Així, els que triessin fer formació dual (i, per tant, ja feien moltes hores a les empreses) no haurien de fer ni el mòdul de projectes ni la FCT. Però les associacions de famílies i els sindicats estan en contra del projecte tant per les formes –diuen que no s'ha comptat amb els agents afectats, com professors o estudiants– com pel fons, perquè creuen que fer més hores a les empreses només provocarà "mà d'obra barata" i que els centres de treball "utilitzin els alumnes per fer feines estructurals".

Segons apunta la secretària de Polítiques Educatives, "no s'ha de fer la lectura que són mà d'obra barata", sinó que són estudiants que necessiten "referents per aprendre un ofici" en un marc laboral. De moment, però, la reforma de la FP no està aprovada.