Boom de contagis: Catalunya té les pitjors dades d'infecció entre els joves de l'Estat

BarcelonaCatalunya ja és el territori amb més diagnòstics de coronavirus entre els joves de l'Estat. Segons l'informe diari del ministeri de Sanitat, amb dades actualitzades fins a aquest divendres, la incidència catalana els últims 14 dies en la franja dels 20 als 29 anys ja supera el miler (1.054) de contagis cada 100.000 habitants, més del doble que la mitjana espanyola (450). Només aquest divendres el departament de Salut ha incorporat de cop 5.000 positius als seus registres, cosa que ha disparat la corba fins als 9.000 casos setmanals. Fa només set dies, en plena escalada de casos, n'eren 4.000. "Això és una onada en tota regla, la cinquena", ha afirmat el coordinador de les hospitalitzacions de covid a l’Hospital del Mar, Robert Güerri.

Els indicadors que faciliten diàriament Salut constaten que el 28 de juny, l'últim dia del qual el departament ha facilitat dades, la incidència acumulada es mantenia entorn dels 512 casos. Però com que la conselleria sempre publica els indicadors amb un mínim de tres dies de retard per evitar que els retards de notificació del total de proves positives i els caps de setmana -quan se sol diagnosticar menys- desdibuixin l'evolució real de la pandèmia, les xifres d'avui (2 de juliol) i, per tant, la confirmació de l'evolució que marca Sanitat, no se sabran del tot detallades fins dimarts, quan s'hagin validat totes les xifres.

De moment, però, la progressió fins als 1.054 casos cada 100.000 habitants que dibuixa el ministeri per a inicis de la setmana que ve no és inversemblant. Des de l'inici de la pandèmia ha quedat clar que definir l'abast del virus és impossible, però els registres almenys permeten perfilar el seu comportament. I tant en el registre estatal com en el català s'avança un escenari complex que les cues a les portes dels centres d'atenció primària (CAP) evidencien des de fa una setmana: el virus s'està descontrolant entre la població jove i no vacunada.

Catalunya està duplicant els seus contagis cada tres dies: si el 25 de juny es declaraven 1.300 positius, el 29 de juny la xifra ja s’enfilava fins als 3.700, la majoria gent jove. Així, cada infectat està contagiant de mitjana entre 3 i 4 persones i generant diversos contagis secundaris. El mateix conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha tornat a expressar aquest divendres la seva gran preocupació per les taxes d'incidència actuals en una entrevista a RAC1, on ha afirmat que, si no fos pel bon ritme de vacunació que s'ha mantingut els últims mesos, la incidència actual portaria de cap a un confinament total. "A estar tancats i barrats com en la primera onada", ha dit.

L'eclosió de contagis és eminentment entre la població jove, els que tenen entre 15 i 34 anys, si bé també es registra un repunt entre les franges que tenen la vacunació a mitges, dels 35 als 69 anys. Segons Güerri, la situació actual és diferent de la del gener gràcies a la vacunació, però ha advertit que l'increment dels contagis detectats per la primària l'última setmana és exponencial i aviat es veurà traduït en un augment de les entrades a l'hospital. A Catalunya, la previsió és que la corba d'hospitalitzacions continuï aplanant-se per l'efecte de la vacunació, que protegeix els més grans de la malaltia greu, però Salut calcula que hi pugui haver uns 14 hospitalitzats més per dia a partir d'ara.

Cantabria tanca l'oci nocturn

Davant d'aquesta tendència a l'alça, el Govern ha decidit frenar la desescalada i no avançar en la flexibilització de més restriccions, per bé que tampoc no farà cap passa enrere. "Ni toca ni és el moment de prendre decisions de tancament, però sí que s'ha de frenar la desescalada", ha coincidit Güerri. L'infectòleg ha defensat en una entrevista a Catalunya Ràdio que tota mesura que es prengui ha de ser "molt quirúrgica" i ha posat com a exemple la recuperació de la mascareta a l'aire lliure. "Cal fer equilibris", ha afegit.

De fet, ni tan sols hi haurà canvis immediats en el sector de l'oci nocturn, on fins dijous Salut ha detectat 167 positius, tot i que el conseller ha admès que ja s'està treballant per "refinar" el pla sectorial que en permet l'obertura. Argimon no ha assenyalat directament l'obertura de les discoteques com a origen del problema, ja que "el creixement es va iniciar abans que obrissin", i ha apuntat que el problema és "l'oci en general". Cantàbria, en canvi, sí que tancarà les discoteques. És la segona comunitat amb una incidència més elevada entre els joves de vint-i-escaig (1.017 casos per cada 100.000 habitants).

La mateixa Federació Catalana d'Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm) demana des de fa setmanes a Salut que sigui obligatori un test d’antígens negatiu per accedir a les discoteques, ja que veuen inviable que es puguin complir les mesures de seguretat en espais interiors. El màxim responsable de Salut no ha descartat aquesta possibilitat, però ha subratllat que l'organització ha de recaure en el sector. Ha indicat que convindria que la prova es fes just abans d'accedir als locals, i no amb 48 hores d'antelació com es permet per a altres qüestions com viatjar, per la gran capacitat infectiva de la variant delta. Ara bé, també ha admès que la logística és "complicada", ja que el test l'ha de fer algú amb expertesa.

La patronal de l'oci nocturn, en canvi, és partidària que els tests es facin abans en un laboratori perquè tinguin la mateixa validesa que els Certificats Covid de prova diagnòstica, és a dir, de 72 hores en el cas de les PCR i entre 24 i 48 hores pels tests d'antígens, i serveixi per entrar a més d'un establiment. "Els nostres locals es mostrarien predisposats a cofinançar una part del cost amb descomptes en entrades i consumicions", plantegen. Defensen que, llevat de discoteques grans, fer el diagnòstic al mateix local pot provocar aglomeracions i problemes de gestió dels casos que es pretenen evitar.

24 comarques en alt risc

En el mapa de Catalunya, ja són 24 les comarques que tenen una incidència superior als 100 contagis cada 100.000 habitants. A hores d’ara, amb els seus 2,3 milions d’habitants, la comarca del Barcelonès és el principal focus de propagació del virus, especialment la ciutat de Barcelona, que concentra un terç dels casos del país i té una incidència acumulada a 14 dies de 232 casos cada 100.000 habitants. La setmana passada era de 118. 

L’escalada de contagis també afecta especialment les comarques de l’àrea metropolitana. Per exemple, el Garraf, amb una taxa de casos que arriba als 157 positius, i el Baix Llobregat, amb 178. A Castelldefels, la setmana passada es van fer 315 tests d’antígens al centre d'urgències d'atenció primària (CUAP), on se centralitzen totes les proves diagnòstiques del municipi, i un 15% van donar un resultat positiu. “Aquesta setmana, només entre dilluns i dimarts, se n’han fet 203 i el 25% van ser positives. El creixement és evident”, afirma la metge de família del CAP Can Bou de Castelldefels, Noelia Caro, que assegura que dues setmanes enrere gairebé no declarava positius. 

La tendència s’ha capgirat també en les visites a urgències per sospita de covid. A Castelldefels s’han duplicat en una setmana i, si el 21 de juny se’n feien 48, el 28 de juny ja n’eren 102. “La gent es pensa que no estem saturats perquè una part molt important de la feina que fem l’hem pogut gestionar per telèfon o amb les consultes electròniques, però no parem. I aquest augment, si continua la tendència, es traduirà en una càrrega brutal de feina”, diu Caro. Els professionals sanitaris de la primària no només fan cribatges i proves diagnòstiques als sospitosos de covid, sinó que són el pal de paller de la campanya de vacunació, tant als CAP com als punts de vacunació, i han d’intentar mantenir al màxim les seves agendes per atendre la patologia crònica o altres malalties que la pandèmia fa mesos que eclipsa. 

Brots descontrolats

El biaix poblacional s’ha de tenir sempre en compte, a l’hora de radiografiar l’estat epidemiològic d’una comarca: com menys poblada sigui, més risc que un sol brot dispari els indicadors. Probablement això és el que està passant al Solsonès i al Pallars Sobirà, que registra la incidència acumulada a 14 dies més elevada del país, amb 434 contagis cada 100.000 habitants, si bé hi tenen molt a veure el brot en una festa en una discoteca la nit de Sant Joan, que ja afecta una quarantena de persones, i el d’un grup d’adolescents d’entre 16 i 20 anys que van fer un viatge de final de curs i que ja acumula una cinquantena de positius.

De fet, les festes en locals interiors –autoritzades pel Govern– i els viatges de final de curs són una de les fonts de contagi que més preocupen. Els macrobrots més mediàtics són els de les Balears, que acumulen més de 600 infectats només a Catalunya (327 al de Mallorca i 285 al de Menorca) i 5.284 contactes estrets, i el de les Canàries, amb 43 positius i 347 contactes.

Les incidències acumulades més disparades coincideixen amb l’eclosió d’aquests tipus de brots: a la Conca de Barberà, que té 341 casos cada 100.000 habitants, es va registrar un brot entre joves a Montblanc amb una setantena positius, o al Baix Ebre, amb 193 contagis cada 100.000 habitants després del focus declarat a Deltebre entre un grup de joves que van viatjar a Tenerife.

A més, la zona de la Catalunya Central i Girona són les que més contagis han detectat de moment en “activitats recreatives i espais d’oci”, amb 43 i 33, respectivament, cosa que explicaria l’augment de la propagació del virus a Osona (185 casos cada 100.000 habitants), l’Anoia (125) i el Pla de l’Estany (189).