La bona salut de la institució familiar

Dossier Família, l'embolic necessari Desplega

1.

Famílies més velles, més petites i més diverses

2.

Les veus de la diversitat

3.

La bona salut de la institució familiar

Fa dècades que se senten els laments sobre la crisi de la institució familiar. La idea que la família està en crisi, i que les conseqüències d’aquesta crisi seran nefastes per a la societat, és una constant del malestar conservador amb els canvis socials.

Però en realitat el malestar no prové d’una crisi de la institució familiar per ella mateixa, sinó que és un plany pel final del monopoli d’un model concret de família i d’un sistema de valors que hi estava associat. El debat ha estat contaminat per una confusió important. La família, com a unitat bàsica de solidaritat, de cures i també com a principal font de sentit a la vida de les persones, segueix tenint una centralitat absoluta en la nostra societat.

Si mirem les dades d’enquestes recents fetes a Catalunya, el que observem és que la idea de família té gran importància per a la gran majoria de catalans i catalanes, i les diferències generacionals són molt petites. Per exemple, en l’enquesta de valors que va fer el Centre d’Estudis d’Opinió el 2023, que demana pel grau d’importància que tenen diversos aspectes a la seva vida, la família destaca per ser, de lluny, l’element més important: un 88% el considera molt important, i un 10% addicional, força important. Això ubica la família a molta distància d’altres aspectes com el lleure, el treball o els amics, que són molt importants només per a la meitat de les persones enquestades, aproximadament. En aquest sentit, Catalunya no és gaire diferent dels països del nostre entorn: tenim xifres molt semblants a les del conjunt de països de la UE a la darrera onada de l’enquesta mundial de valors: un 86% dels enquestats als 27 països membres consideren la família molt important, i un 12% addicional força important.

És interessant destacar que en aquesta qüestió no hi ha diferències importants per edat: la família és molt important per al 83% dels menors de 34 anys, i per sobre dels 35 se situa en el 90%. Això suggereix un petit efecte de cicle vital en la importància de la família, però molt més modest del que es podria esperar. Tampoc no veiem diferències importants en la importància de la família ni per ideologia política ni per nivell d’estudis.

Aquesta importància de la família va lligada a un nivell elevat de satisfacció amb la situació familiar. De fet, a l’enquesta longitudinal de desembre de 2023 del CEO, la gent expressa estar més satisfeta amb la seva situació familiar (un 7,7 de mitjana en una escala de 0 a 10) que amb cap dels altres aspectes analitzats (salut, feina o relacions socials). La família, doncs, es configura com un puntal fonamental de la satisfacció amb la vida i la felicitat a la nostra societat.

Però més enllà de la importància que tingui la família a la vida de cadascú, també observem una important adhesió a la idea que la centralitat de la família en la nostra societat és una cosa bona. Un 91% creuen que seria bo que en el futur proper es donés més importància a la família. És un percentatge més gran del que creu que seria bo que el treball tingués menys centralitat en les nostres vides, o del que consideraria positiu que la tecnologia tingués més importància.

De nou, tampoc no hi veiem diferències importants entre generacions. Tanmateix, és important remarcar que aquest consens transversal en la importància de la institució familiar no implica una adhesió majoritària a una interpretació restrictiva o conservadora del que ha de ser la família i dels valors familiars.

En la darrera enquesta sociopolítica de 2024 del CEO veiem evidència clara que el model tradicional de família en què l’home treballa fora de cada i actua com a breadwinner mentre la dona es dedica a les cures no té un suport social majoritari: la gran majoria (83%) creuen que tant l’home com la dona haurien d’aportar diners a la família, o que una mare que treballa fora de casa pot tenir una relació igual de bona amb els seus fills que una mare que no treballa fora de casa (68%). La majoria (84%) rebutgen la idea que el deure de l’home és guanyar diners i el deure de la dona és tenir cura de la casa i la família. De nou són actituds en què les diferències intergeneracionals són petites. És ben conegut que hi ha una gran asimetria en la distribució de tasques domèstiques i de cures entre homes i dones, però les normes socials estan ben definides, i apunten a la idea de la corresponsabilitat en feines de dins i fora de casa.

Sí que veiem algunes diferències entre generacions en el tipus de valors que es creu que és important inculcar als infants a la llar. Per exemple, entre la gent més jove es dona més importància a la imaginació, la independència o l’expressió de la pròpia individualitat, mentre que en les generacions més grans tenen més pes coses com el sentit de la responsabilitat o l’esforç en el treball.

Evidentment, totes aquestes dades són plenament compatibles amb tendències com la baixada de la natalitat, el creixement de llars sense fills o el retard en l’arribada del primer fill o en la formació de parelles estables. Però tots aquests canvis, en cap cas, apunten a una dissolució de la institució familiar com a eix vertebrador de la nostra vida, sinó a una transformació de les formes i valors familiars, vinculada als canvis més generals que experimenta la nostra societat.