Un estiu amb menys bombers voluntaris per apagar els incendis
El cos expulsa uns 200 efectius per poca disponibilitat però diu que es manté la “qualitat de resposta”
BarcelonaJosep Frigola va rebre una notificació el 16 de juliol: el director general dels Bombers de la Generalitat, Joan Delort, li anunciava que quedava “revocat” com a bomber voluntari actiu del parc de Batea, a les Terres de l’Ebre. Des d’aleshores Frigola, pagès de professió, no ha tornat a treballar de bomber, cosa que feia des del 1999 i alguns anys com a cap del seu parc. “El 12 de juliol va ser l’última guàrdia. Vaig fer una pràctica i vam actuar en un accident de trànsit i en un foc en una indústria”. Explica que tenia previst continuar participant en la campanya forestal de l’estiu, però les últimes setmanes ja no ha pogut intervenir-hi.
La seva expulsió no és una excepció. Els últims mesos ha passat el mateix amb uns 200 bombers voluntaris, que acostumen a combinar aquesta tasca amb la seva feina habitual. El cos els fa fora perquè han estat presents i disponibles menys de 876 hores anuals, el mínim que ara se’ls exigeix, que es controla amb una apli al mòbil. Alguns no se l’han descarregat i altres no l’han fet servir o no han arribat a les 876 hores: supòsits que justifiquen la revocació. Frigola admet que l’any passat no va utilitzar l’apli per problemes de salut i familiars que van coincidir amb els mesos més durs del covid, però assegura que aquest any, abans de fer-lo fora, portava 175 hores de presència –que havia treballat– i 441 hores disponible. Fàcilment hauria arribat a les 876 hores i lamenta que no s’hagi valorat.
L’any passat hi havia 1.643 bombers voluntaris a Catalunya i ara són 1.464, segons dades del cos. Al final de l’estiu encara seran menys perquè hi ha 64 expulsions més pendents de notificar. La pèrdua d’efectius als bombers voluntaris –que tenen una formació i una equipació professional– no és nova, però fa una dècada, el 2011, eren 2.489. Les jubilacions, la resta de baixes i la falta de noves promocions expliquen aquest descens que s’ha agreujat per l’exigència de les 876 hores. Però el cos defensa que es manté la “qualitat de resposta”. El cap de planificació i gestió dels Bombers, el sotsinspector Agustí Gatell, assegura que no estan en “inferioritat” respecte a l’estiu passat perquè, tot i la caiguda d’efectius, han revocat els que no estaven prou disponibles. Segons Gatell, “l’essència” dels voluntaris és la resposta que donen quan els activen i abans no ho podien saber.
Gatell diu que l’interès del cos no és “modificar” el model mixt, amb la meitat de parcs de funcionaris i l’altra de voluntaris. “Es pot redistribuir”, admet el sotsinspector, que reconeix que es podria revisar “si cal retocar a la baixa” el mínim de 876 hores. Però el president de l’Associació de Bombers Voluntaris (ASBOVOCA), Josep Maria Alcalà, ho veu “una operació encoberta” contra el model. Alcalà explica que alguns voluntaris “juguen” amb l’apli: marquen moltes hores –amb el risc que si després no es poden activar sigui motiu d’expulsió– o es posen disponibles dies en què difícilment els cridaran. “Falten efectius”, avisa Alcalà, que recorda que el pitjor incendi de la temporada va començar a Santa Coloma de Queralt, on precisament hi ha un parc de voluntaris.
Alcalà afegeix que els focs simultanis d’aquest estiu evidencien el dèficit de personal en les tasques per apagar-los: “S’activa tot allò que es pot i més”. Per això considera que les “carències” es cobreixen, segons ell, amb els “sobresous” dels bombers funcionaris, que els primers quatre mesos de l’any ja han fet 150.000 hores extres. Lamenta, en canvi, que els voluntaris només cobren quan treballen –10 euros bruts l’hora– i no cotitzen a la Seguretat Social ni els compensen la disponibilitat. ASBOVOCA ha portat a la Fiscalia l’exigència de 876 hores i alguns bombers voluntaris han judicialitzat la seva expulsió.
Control des d’un despatx
“No anem sobrats”, diu el cap del parc de bombers voluntaris d’Agramunt, Ramon Escudé. En un any han passat de 24 a 17 efectius. Escudé exemplifica que dues expulsions són d’un bomber de l’última promoció que no va arribar al mínim d’hores i d’una bombera que tampoc va estar prou disponible perquè alletava el seu nadó. “Per voler ser massa legals estan fora”, pensa Escudé, perquè només van posar-se a l’apli quan podien activar-se, i qüestiona que les hores es controlin “des d’un despatx a Barcelona”. Per acabar, reivindica que els veïns de parcs voluntaris “tenen el mateix dret” a rebre l’assistència dels bombers que els de funcionaris.
Després d’anys sense convocatòries de bombers voluntaris, el 2016 es va fer una promoció i ara n’hi ha una altra de 200 noves places –els aspirants estan amb les proves de selecció– que es preveu que comenci la formació a finals d’aquest any. El subdirector de personal dels Bombers, Joan Navarro, explica que la intenció és pal·liar el dèficit d’efectius amb una segona convocatòria de 200 bombers voluntaris l’any que ve i una tercera de 200 més el següent. Segons Navarro, l’objectiu és que hi hagi almenys 25 bombers en cada parc voluntari i que s’arribi als 1.900 efectius –tenint en compte jubilacions i altres baixes– després de les tres promocions.
ERC plantejava al seu programa electoral la “reconversió” dels bombers voluntaris “en personal laboral” a través d’una empresa pública. Consultat per l’ARA, el departament d’Interior –en mans dels republicans amb Joan Ignasi Elena al capdavant– respon que aquesta opció seria a llarg termini i que això no ha d’alterar les noves promocions anunciades, perquè la prioritat és reforçar els efectius.