Els Bombers ja no baixen per barres per anar a apagar incendis

BarcelonaHi havia una època en què els Bombers anaven a apagar incendis en carruatges empesos per cavalls. Als parcs, on ara hi ha camions, mànegues i totterrenys, abans hi havia abeuradors, menjadores i excrements per terra. El 21 d'abril del 1878 els bombers de la companyia Engine Company 21 estaven de guàrdia al parc de Chicago. La distribució de l'edifici no era gaire diferent de l'actual: a baix hi havia els cavalls, a la primera planta les habitacions i a dalt de tot un magatzem de bales de palla per als animals. En aquell moment, estaven carregant bales des de la planta baixa cap al magatzem amb una fusta que subjectava el mecanisme. En el punt més alt de l'edifici hi havia el bomber George Reid. De cop, va sonar l'alarma. Reid havia de baixar dues plantes per una escala de caragol, i va prendre una decisió que acabaria revolucionant el seu ofici: va saltar i va baixar lliscant pel pal de fusta. El capità, David Kenyon, sorprès pels minuts que havia guanyat el seu bomber, va decidir fer un forat a dins del parc i posar-hi una barra per baixar sempre així.

De Chicago es va expandir per tots els Estats Units, i d'Amèrica va viatjar fins a Europa. Catalunya no en va ser una excepció i la gran majoria de parcs es van construir amb aquesta barra. Una decisió totalment improvisada va ser l'origen d'una de les insígnies més conegudes dels bombers, sobretot per als nens que visiten les instal·lacions amb les escoles i pel primer que pregunten és per aquesta "atracció", segons explica més d'un bomber. La realitat, però, és que la barra per baixar pisos és un invent que ha quedat ancorat en una altra època i ara pràcticament no es fa servir. De fet, des de fa uns quants anys a Catalunya està prohibit per prevenir riscos en l'àmbit laboral. Ara mateix, només queden barres en una desena dels 70 parcs dels Bombers de la Generalitat.

Aquest canvi de paradigma es va produir després d'un greu accident a principis dels anys 90 a Falset, al Priorat. Segons expliquen testimonis dels fets, en aquella època els Agents Rurals guardaven els seus vehicles als parcs de Bombers. A Falset, la major part de la plantilla de bombers encara eren voluntaris i això volia dir que al vespre ja no quedava gairebé ningú a l'edifici. Els últims d'arribar eren els Agents Rurals, que aparcaven el seu cotxe passades les 20 hores. Normalment, no pujaven mai al pis de dalt, on hi havia les habitacions dels bombers, però aquell dia un dels dos agents rurals va haver d'anar al lavabo, que estava a la primera planta. La porta del bany estava just al costat de la porta que conduïa al forat de la barra, de més de quatre metres de profunditat. L'home es va equivocar de porta, va caure avall pel forat i va patir una greu lesió medul·lar. Aquell va ser el punt d'inflexió. El cap de la regió d'emergències de Tarragona va decidir eliminar totes les barres i també posar lavabos a les plantes baixes.

Així va començar un degoteig de baixes. Algunes barres van ser eliminades i d'altres simplement tapiades i encara hi són. Com al parc de Tivissa, on van posar un envà. Segons fonts dels Bombers, a Girona ja no en queda cap, igual que a Tarragona, Lleida i les Terres de l'Ebre. Només en queden algunes a les regions metropolitanes i a la central. Quan es construeix un nou parc, per exemple, ja no se n'instal·la cap. Tot això sumat al fet que des de fa menys d'una dècada està prohibit fer-les servir per prevenció de riscos laborals. Fonts del cos admeten que era una mesura molt "nord-americana" i fins i tot una mica "pel·liculera". Depenent de la distribució del parc podria arribar a ser pràctic (si tenia les habitacions just a sobre de les cotxeres, per exemple), però després que les eliminessin van fer proves calculant quant de temps perdien i tampoc hi havia gaire diferència.

Parlem de segons de diferència, sobretot ara que la majoria d'escales dels parcs són àmplies. S'ha de tenir en compte que per la barra només podien baixar d'un en un, i per les escales ho poden fer tots de cop. Van posar el cronòmetre en marxa i la diferència, segons testimonis d'alguns parcs, no pujava dels deu segons. Parcs com els de Mataró, Badalona, Caldes, Viladecavalls o Sabadell encara tenen la barra i són testimonis d'aquesta part de la història, ja superada, dels Bombers.